ACN Perpinyà – Els alcaldes i Òmnium han resolt plantar cara a la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc que reafirma que el francès ha de ser la llengua prioritària als plens dels ajuntaments de la Catalunya del Nord. Després d’una reunió amb l’advocat per valorar la resolució, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha anunciat que recorreran la sentència al Consell d’Estat, amb l’objectiu d’arribar al Tribunal d’Estrasburg per evitar que el català sigui “una llengua subalterna, de segona” a les administracions. L’alcaldessa d’Els Banys i l’alcalde d’Elna han remarcat que la sentència “no és una victòria però tampoc una derrota” perquè sí que acaba reconeixent el dret individual a fer servir el català als plens.
Alcaldes i regidors d’Elna, Portvendres, Tarerac, Sant Andreu de Sureda i Els Banys d’Arles s’han reunit aquest dijous a la tarda amb el president d’Òmnium Cultural i l’advocat del cas per valorar la sentència i acordar el següent pas a seguir. Xavier Antich ha explicat que han resolt “continuar la batalla judicial” per defensar el drets lingüístics dels catalans del nord. “El Tribunal de Tolosa ha decidit condemnar el català a ser una llengua subalterna, de segona”, ha afirmat Antich que afegeix, però, que arran del procés, han aconseguit que aquesta sentència “reconegui que el català es pot fer servir als plens i que no es pot prohibir”.
L’alcaldessa d’Els Banys, Marie Costa, i l’alcalde d’Elna, Nicolas Garcia, han subratllat que la sentència “no és una victòria però tampoc una derrota”. En aquest sentit, han exposat que, a mida que avancen els pronunciaments de la justícia, cada vegada queden descartats més articles legals dels que s’al·legaven fins ara per arraconar l’ús del català.
De fet, ara els arguments de la justícia pivoten exclusivament en l’article 2 de la Constitució francesa que estableix que “l’idioma de la República és el francès” i que, encara que l’article 75-1 consideri que les llengües regional “pertanyen al patrimoni de França”, “l’ús del francès és obligatori per a les persones jurídiques de dret públic”. Això, assenyalen, fa que es pugui utilitzar el català als plens però com a llengua de traducció i després del francès, i que no tingui pes administratiu ni jurídic.
Aquest matís que afegeix el Tribunal de Tolosa de Llenguadoc a la primera resolució del de Montpeller obre “una escletxa” que, segons ha concretat l’advocat Mathieu Pons, aprofitaran per portar el cas fins al Tribunal d’Estrasburg. Ara, el següent pas és recórrer la resolució del tribunal d’apel·lació al Consell d’Estat, que és l’últim estadi a nivell judicial francès i és el darrer escull abans d’arribar a la justícia europea. Mathieu ha explicat que la decisió d’aquest òrgan, amb seu a París, trigarà uns dos anys.
“Elevem la batalla per la defensa del català a un altre nivell, deixem enrere els tribunals administratius a nivell regional i departamental i ara, els alcaldes i Òmnium, ens enfrontem directament a l’estat francès”, ha reivindicat Antich.
Els alcaldes admeten que no confien en la justícia francesa però esperen que l’europea acabi reconeixent la diversitat lingüística com un dret a preservar.
