ACN Barcelona.-El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) preveu un “augment exponencial” de les demandes de la llei de la segona oportunitat a conseqüència de la crisi del coronavirus. “Hem vist un augment de les consultes, però quan s’aixequi l’estat d’alarma es preveu un increment significatiu de les reclamacions”, coincideix la directora estratègica del despatx Arianna Serras i Advocats, Arianna Serras, en declaracions a l’ACN. En l’àmbit europeu, els experts veuen “lògic” establir un marc comú per fer front als processos d’insolvència, però no preveuen una harmonització en els pròxims anys. Entre altres aspectes, destaquen les diferències entre els estats i adverteixen de la manca “d’unitat política”.
El tancament dels locals comercials o el creixement de l’atur reduiran els ingressos de la població que, al mateix temps, haurà de continuar fent front als deutes com les hipoteques o els crèdits. En aquest context, el secretari de l’ICAB, Jesús Sánchez, preveu un increment de l’endeutament de les famílies. “En algun moment s’haurà de fer front a l’acumulació natural dels impagaments”, ha afegit Serras.La llei de la segona oportunitat permet exonerar els deutes de fins a cinc milions d’euros a totes les persones físiques. El procés s’inicia amb una negociació extrajudicial per intentar arribar a un acord amb les parts creditores. En cas que no sigui possible, es tramita el procés judicial, que implica també la liquidació de tot el patrimoni del demandant. “L’actual escenari econòmic, molt delicat i preocupant, pot ser una oportunitat perquè els acords de refinançament, els acords extrajudicials de pagament i la segona oportunitat es facin servir més freqüentment”, ha coincidit el president del Consell General d’Economistes d’Espanya, Valentín Pich. Els concursos de creditors de persones físiques van créixer un 58% el 2019. Aquesta dada podria ser un “indici” de possibles casos de la segona oportunitat, segons el Registre d’Economistes Forenses del Consell General d’Economistes. “És una llei espectacular”, ha manifestat Sánchez, en referència al procediment “àgil i senzill” de la segona oportunitat. Tot i això, el secretari de l’ICAB ha assegurat que “ha quedat empitjorada” per la publicació del text refós, que entrarà en vigor al setembre. El document “ha modificat” el contingut de la norma, partint de la premissa que el crèdit públic no es pot exonerar. Sánchez assegura que aquest canvi “posa en risc” la finalitat de la llei, ja que dona a entendre que l’administració podrà continuar reclamant el deute, independentment de la segona oportunitat.Per a Pich, el text definitiu millora la regulació dels acords de refinançament. Tot i això, el president del Consell General d’Economistes d’Espanya ha demanat transposar la Directiva d’Insolvència europea, el termini d’aplicació de la qual finalitza el juliol de 2021. “Seria lògic establir un marc comú si tens un mercat comú”Fins ara, la Unió Europea ha fet passos “modestos” per intentar harmonitzar els marcs legals per fer front als processos d’insolvència, però ara per ara cada estat continua tenint la seva pròpia legislació i els experts no preveuen una harmonització en els pròxims anys.”Seria lògic establir un marc comú si tens un mercat comú”, apunta l’expert en lleis d’insolvència i professor de la Universitat Martí Luter de Halle-Wittenberg Stephan Madaus, que diu que fins i tot la definició d’insolvència és diferent segons l’estat. “Els processos, els calendaris i les opcions que tens són diferents”, indica.Com Madaus, el president del grup d’acadèmics INSOL Europe i professor de la Universitat Charles de Praga, Tomas Richter, considera que “tindria sentit” crear un sistema harmonitzat a la UE. Amb tot, no creu que sigui possible ara mateix perquè hi ha moltes diferències entre els estats i no hi ha prou “unitat política”.”No crec que la UE pugui impulsar ara mateix una normativa com aquesta de cap manera”, assegura Richter, mentre el professor de l’Escola d’Economia d’Estocolm Bo Becker afegeix que “el gran impediment” per tenir un marc comú europeu és que els processos d’insolvència estan relacionats amb altres lleis, com la contractual o la corporativa, que també són diferents segons l’estat.Tanmateix, Madaus considera que la UE sí que ha fet “passos modestos” per fixar uns criteris bàsics en els processos d’insolvència. “Cal entendre que la insolvència està relacionada amb la llei civil d’un país, amb la de contractació i la comercial. No només hi ha un enfocament diferent en la llei d’insolvència, sinó en la manera en què s’aborden qüestions socials o legals. Això ho fa molt complicat”, apunta.”Les diferents prioritats és una de les raons per les quals no tenim una llei unificada d’insolvència”, afegeix Richter, que remarca que continua havent-hi grans divergències en la prioritat que dona cada país europeu a cadascun dels creditors.El Regne Unit, el millor sistema europeuSegons Becker, ha de ser la Comissió Europea la que “pressioni per veure fins on es pot arribar”. “El mecanisme bàsic és que la UE digui als estats com ha de funcionar les seves lleis i quins criteris ha d’assolir”, assenyala el professor de l’Escola d’Economia d’Estocolm.Entre els “passos modestos” que ha fet la UE en matèria d’insolvència, destaca la Directiva d’Insolvència aprovada el 2019 que busca facilitar que les empreses amb dificultades financeres puguin accedir a una reestructuració preventiva per evitar la fallida.”Si els negocis fracassen, ha d’haver un mecanisme legal que permeti identificar-ho abans que passi”, assegura Madaus, que veu necessari també un procediment “eficient” que faci abandonar ràpidament el mercat a empreses insolvents.La directiva, que estableix bases mínimes a la UE, per la qual cosa els estats poden anar més enllà en les seves legislacions, recull les propostes que la Comissió Europea va posar sobre la taula l’any 2016. Segons Madaus, el nou pas a nivell europeu arribarà segurament a través d’una altra proposta de l’executiu europeu en els pròxims anys. “Pot ser que la següent Comissió reculli la qüestió”, indica.Per als tres experts en insolvència a nivell europeu, el millor sistema per resoldre procediments d’insolvència és el del Regne Unit. “Té un procediment eficient i de baix cost”, indica Madaus, mentre Richter destaca que ha estat el “model” a Europa en l’última dècada.”El Regne Unit té el millor sistema. Els països europeus amb economies avançades han anat en aquesta direcció. Malgrat que no és perfecte, el sistema dels Estats Units és molt millor del que hi ha en qualsevol país europeu. No hi ha hagut cap altre sistema que hagi agafat casos complexos, amb valors intangibles i balanços complicats i els hagi tret fora de la insolvència amb una estructura de capital raonable”, assegura Becker.A banda del sistema del Regne Unit, altres que consideren “interessants” perquè permeten una reorganització d’un negoci que no implica la liquidació són els de França, Alemanya, els Països Baixos i República Txeca.
