ACN Hasakah – L’Stefan Uterloo té 19 anys i en porta gairebé sis tancat a la presó de Panorama, al nord-est de Síria controlat pels kurds. Originari de Surinam i crescut a Amsterdam, va ser detingut amb només 13 anys quan les forces kurdes van rematar la victòria sobre l’Estat Islàmic (ISIS), liquidant el seu califat a Síria. En una entrevista a l’ACN i dos altres mitjans catalans, l’Stefan nega que ell i “molts altres nens” empresonats hagin fet “la jihad”. “Per què el món no té pietat de nosaltres? Érem nens”, diu des d’una cel·la. Ignora que el règim de Bashar al-Assad ha caigut i que un grup islamista ha arribat al poder a Damasc, ja que en aquest centre penitenciari de màxima seguretat estan prohibits els mòbils.
La presó de Panorama es troba a Hasaka, al nord-est de Síria. Amb l’ajuda dels Estats Units, les forces kurdes d’aquest territori van aconseguir vèncer Estat Islàmic durant la guerra civil i van capturar desenes de milers de persones presumptament vinculades al grup islamista radical. Gairebé sis anys després de la derrota d’ISIS, més de 56.000 persones continuen detingudes “de forma arbitrària” i pateixen tortures i “condicions de vida inhumanes”, segons Amnistia Internacional.
Una de les primeres mesures que ha pres l’Organització per a l’Alliberament del Llevant (HTS, per les seves sigles en àrab) des que va enderrocar Al-Assad el passat vuit de desembre ha estat l’obertura de les presons, però l’HTS no controla tot el territori del país. De facto, el nord-est de Síria està sota el domini dels kurds, que han creat una administració autònoma. Així, els reclusos d’ISIS segueixen en centres penitenciaris gestionats per l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria (Aanes), també coneguda com a Rojava.
Segons un portaveu de l’Aanes, a la presó de Panorama hi ha els alts comandaments d’ISIS que van aconseguir arribar a Baguz, l’últim bastió dels rebels jihadistes que van instaurar un califat al nord-est de Síria entre el 2014 i el 2019.
L’Aanes no revela el nombre exacte de presoners que hi ha a Panorama actualment, però indiquen que abans del motí del 2021 hi havia uns 4.000 reclusos. A part dels mercenaris considerats més perillosos, a Panorama també han tancat els menors del califat, com l’Stefan.
<strong>Presos adolescents</strong>
Durant l’entrevista, l’Stefan parla des d’una cel·la compartida amb una vintena de nois d’edat similar. Tots estan acabats de dutxar i l’espai està net. És la cel·la més pròxima a la sortida, l’única on els guardes permeten l’accés a la premsa.
Amnistia Internacional va denunciar en un informe a l’abril que els presos “s’amunteguen” en cel·les sense ventilació on s’arriben a temperatures “extremes” a l’estiu. “Els nois detinguts com a menors sembla que viuen separats dels altres presoners adults, però també estan patint els efectes d’un brot generalitzat de tuberculosi”, afirma l’organització de drets humans.
L’Stefan explica des de darrere els barrots que va arribar a Idlib, a Síria, amb la seva mare quan tenia només deu anys. En aquell moment (2015) era un territori controlat per diversos grups rebels i el país estava immers en una guerra civil arran de la revolució contra el règim d’Al-Assad. Segons ell, la seva mare hi va anar per treballar a l’hospital d’Idlib, no per unir-se a ISIS. Ara bé, reconeix que es van fer musulmans: “Érem cristians, però ens vam convertir a l’islam per aquesta gent de Síria”.
Dos anys més tard, ISIS el “segresta” i perd de vista a la seva mare, segons el seu relat. “Jo no hi volia anar, no volia anar a fer la jihad”, remarca. L’Stefan explica que vivia “als carrers” de Baghouz i que va quedar “ferit”, però no concreta si va arribar a combatre amb els jihadistes durant aquells anys.
El 2019 el detenen a Baghouz i els kurds el tanquen a la presó de Panorama. El 2021 hi va haver una revolta dels reclusos i des de llavors s’han imposat fortes mesures de seguretat, de manera que els presos estan incomunicats.
<strong>Sis anys tancat a la presó</strong>
“La meva vida ha quedat arruïnada”, diu l’Stefan. Té por de parlar sobre les condicions a la presó, però admet que “pràcticament” no menja, ni fa res durant tot el dia. “És molt solitari i desesperant”, assegura.
Segons Amnistia Internacional, les persones detingudes a Panorama “no tenen accés a alimentació ni a assistència mèdica adequades, cosa que causa malalties, entre elles un greu brot de tuberculosi que no ha remès en anys” i que ha provocat morts a la presó.
L’Stefan comparteix cel·la amb altres joves que, com ell, van ser detinguts quan eren menors. “Són innocents, els van entabanar”, denuncia. Ell es desmarca de l’organització, si bé reconeix que va tenir la temptació d’unir-s’hi. “Abans d’entrar aquí, tenia pensaments sobre ISIS, però ara he vist aquesta gent i no és com m’esperava”, conclou.
Després de l’entrevista amb l’ACN i dos altres mitjans catalans, Dahmat, el cap del centre penitenciari, diu sobre l’Stefan: “En aquells temps us hauria degollat”. Fa dos anys que van aturar els programes de “rehabilitació” perquè “no donaven resultats, explica en Dahmat.
<strong>Sense perspectives de repatriació</strong>
Malgrat la situació que descriu, l’Stefan manté l’esperança de sortir de la presó, refer la seva vida i trobar la seva mare. “Si només algú em pogués ajudar…”.
L’ACN ha contactat el ministeri d’afers exteriors holandès, que nega tenir constància del seu cas. “No hem rebut cap sol·licitud d’assistència consular de la persona interessada o dels seus familiars”, afirmen, i afegeixen: “Les possibilitats de prestar assistència consular als detinguts holandesos a Síria són molt limitades perquè els Països Baixos no tenen representació diplomàtica a Síria des del 2012”.
Ara bé, en un missatge posterior un portaveu del ministeri proporciona un número de telèfon de contacte per si l’Stefan o els seus familiars volen contactar amb ells. A l’Stefan no se li permet tenir cap mòbil a la presó i no ha pogut parlar encara amb cap advocat.
<strong>Denuncia d’Amnistia</strong>
Tampoc Amnistia Internacional coneix la situació de l’Stefan, si bé fa temps que reclamen “l’alliberament i retorn o repatriació dels menors i joves” empresonats a Síria. L’organització de drets humans va visitar el 2023 la presó de Panorama, vigilada per les Forces de Defensa Sirianes (FDS) liderades pels kurds.
Segons Amnistia, hi ha uns 30.000 nens detinguts al nord-est de Síria, la concentració més alta de nens privats de llibertat arreu del món. Només a la presó de Panorama hi ha uns 600 menors, la meitat sirians i iraquians, la resta són estrangers. “Cap ha estat imputat o jutjat”, remarca l’informe. Al seu torn, l’Aanes assegura que “un nombre important” d’aquest grup de nens estaven afiliats a ISIS com a “membres dels cadells del califat” i que, per tant, els seus “protocols legals exigeixen el seu trasllat a centres de reforma i rehabilitació després de la sentència”.
L’Aanes justifica la detenció dels menors pel “nombre insuficient de centres de rehabilitació” i la preocupació per “la seva integració amb els detinguts condemnats per altres delictes”.
Encara que els menors fossin reclutats per ISIS, Amnistia defensa que se’ls ha de tractar com a “víctimes” i que la detenció només hauria de ser una mesura “d’últim recurs”. “Si les autoritats autonòmiques els jutgessin, s’enfrontarien a una pena màxima de set anys, segons la llei de la regió, i molts ja han complert gairebé aquest temps”, afirma l’informe. Per això, apressen a l’Aanes i les FDS a “iniciar el procés de cribratge d’aquests nois i joves detinguts com a menors”.
Pel que fa als joves estrangers, Amnistia denuncia que alguns països estan vulnerant el dret internacional negant-los la repatriació. “Malgrat l’augment del nombre de països que repatrien dones i nens dels camps, alguns governs exclouen els que han arribat o estan a punt d’arribar als divuit anys i els nens que es creu que han lluitat amb l’EI”.
En una conversa fora de càmera, en Dahmat, responsable de la presó de Panorama diu que no sent pena pels reclusos perquè van matar els seus amics. En canvi, mostra compassió pels menors que van ser captats per ISIS: “No és culpa seva”.
