ACN Barcelona – El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida reclama a l’Ajuntament de la capital catalana que tingui en compte els propietaris a l’hora de fer polítiques d’habitatge, tot recordant l’augment del 62,51% de l’Impost de Béns Immobles (IBI) entre el 2006 i el 2020 a Barcelona és “insostenible”, citant dades de l’Institut d’Estadístic de Catalunya (Idescat). En un comunicat, els administradors denuncien que aquest increment s’ha donat en paral·lel a “polítiques de control de rendes oprimeixen cada vegada més als propietaris”. Segons indiquen, “es força la reducció del lloguer i es limita la seva actualització” però també “s’incrementa la càrrega de despesa en impostos i en les despeses de manteniment i eficiència energètica”.
Per això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida fan una crida al consistori perquè promogui “polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant tant a arrendadors com a arrendataris”.
L’ens assegura que, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, en el període comprés entre el 2006 i el 2020, l’increment de l’IBE va ser del 62,51%, el qual deduint la inflació que va ser del 19,5%, queda en un increment net del 43,01%.
Segons els administradors “l’augment tan desmesurat de l’IBI castiga d’una manera desorbitada els propietaris d’habitatges”. i suposa que els propietaris de béns immobles hagin de suportar uns costos cada cop més elevats, “mentre que el preu del lloguer es troba tensat per la regulació intervencionista i estigmatitzadora dels arrendadors, provocant una greu inseguretat a les relacions jurídiques”.
En aquest sentit, recorden que governs d’altres ciutats europees com Lisboa, les polítiques de promoció de l’habitatge de lloguer intenten ajudar als propietaris amb, per exemple, bonificacions de l’IBI, “al contrari que aquí”, lamenten.
Amb tot això, des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida volem fer una crida a l’Ajuntament de Barcelona per oferir la nostra col·laboració per promoure polítiques de foment d’habitatges de lloguer assequible considerant a les dues parts, tant a arrendataris com a les persones propietàries que destinen els seus habitatges a l’arrendament.
