ACN Brussel·les – La darrera cimera europea celebrada a Brussel·les ha conclòs amb el debat sobre com abordar la migració com a punt central. En les conclusions publicades aquest dijous, els 27 han demanat estudiar “noves fórmules” contra la migració irregular i han urgit a la Comissió Europea a emetre noves propostes per agilitzar les deportacions. Si bé els polèmics centres de retorn impulsats per Itàlia i que la presidenta de l’executiu, Ursula Von der Leyen, va posar com a exemple no s’han mencionat explícitament en el redactat final, sí que s’han discutit. I si alhora Von der Leyen ha assegurat que cal garantir la protecció dels migrants en situació regular, l’alemanya ha afirmat que aquesta protecció es pot garantir “en països tercers segurs”.
El debat sobre migració va començar a prendre forma a principis d’aquesta mateixa setmana, quan Von der Leyen va enviar una carta als estats membres plantejant un “pla d’acció” de deu punts per resoldre alguns dels principals reptes de la Unió en aquesta matèria. En la missiva, la dirigent popular plantejava l’obertura de centres de deportació en països tercers, demanava reforçar la col·laboració amb altres estats o implementar de forma efectiva el pacte de migració i asil.
Impulsats pel missatge de Von der Leyen, Itàlia, Països Baixos i Dinamarca van afegir llenya al foc convocant aquest mateix dijous una trobada al marge del Consell Europeu per debatre noves mesures en matèria de migració. A la cita hi ha acudit un total d’onze estats membres, entre ells Hongria, Polònia o Àustria, així com la mateixa presidenta de la Comissió Europea.
I en les conclusions d’aquest dijous, els missatges són diversos. A banda de parlar de “noves fórmules”, els 27 han fet una crida a prendre “accions determinades a tots els nivells” per “facilitar, incrementar i accelerar” les deportacions, emprant “totes les polítiques i els instruments comunitaris rellevants”.
Al mateix temps, els estats han instat la Comissió Europea a presentar una nova proposta legislativa sobre la qüestió dels retorns “de forma urgent”. Sobre aquesta petició, Von der Leyen ja ha assegurat en una roda de premsa posterior a la cimera que la seva intenció és la de posar sobre la taula una nova proposta per abordar les deportacions.
En paral·lel, el Consell Europeu ha remarcat la importància d’implementar la legislació europea adoptada i l’aplicació de la legislació existent, com per exemple el pacte de migració i asil, una mesura que països com Espanya estan demanant accelerar.
En paral·lel, han reafirmat que la instrumentalització de persones migrants amb objectius polítics cal combatre-la i assenyalen Rússia i Bielorússia “d’abusar dels valors europeus, inclòs el dret a l’asil”. Aquestes línies també són una mostra de solidaritat amb Polònia, un país que “pateix pressions a l’est”, tal com ha apuntat Von der Leyen, i que ha demanat bloquejar temporalment les sol·licituds d’asil.
Finalment, han remarcat la importància d’un funcionament “efectiu” de l’espai Schengen, en un context en què un total de nou països -amb el cas més recent i conegut d’Alemanya- estan aplicant majors restriccions a les seves fronteres.
<strong>Condemna als atacs contra l’ONU</strong>
Un altre dels temes rellevants dins l’agenda ha estat la discussió sobre l’escalada de la violència al Pròxim Orient. En aquest sentit, els 27 s’han posat d’acord en unes conclusions en què condemnen els últims atacs de l’exèrcit d’Israel contra les Forces Interines de Nacions Unides al Líban (FINUL), que han deixat cinc cascos blaus ferits i danys en infraestructures de la missió. Alhora, alerten el govern de Netanyahu que aquestes agressions “inacceptables” són una violació del dret internacional.
Encara en referència a la tasca de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), els 27 han manifestat el seu suport “inequívoc” al “rol essencial” de les agències de l’ONU sobre el terreny i també han destacat el paper del secretari general de l’organització, el portuguès António Guterres. “Enlloc s’hauria de decretar la seva figura persona ‘non-grata'”, indiquen, en una clara al·lusió als atacs verbals d’Israel en contra seva.
Fonts diplomàtiques, a més, han afirmat que els líders de la UE han coincidit que la regió es troba en una situació “realment greu” i davant la possibilitat que l’escalada sigui molt major. En el text, els líders de la UE exigit la fi de les hostilitats entre totes les parts implicades en el conflicte, un alto el foc i atendre de manera urgent la crisi humanitària a la franja de Gaza. Segons fonts europees, l’actitud d’Israel és cada vegada “menys acceptable” dins del Consell Europeu i, algun líder, ha qüestionat també que “quin serà el moment per dir que ja n’hi ha prou”.
Tot i que és un aspecte que no figura en les conclusions, el president del Consell Europeu, Charles Michel, també ha subratllat en la roda de premsa posterior a la reunió que els 27 han debatut sobre la revisió de l’acord d’associació entre la UE i Israel, una petició sobre la qual països com Espanya o Irlanda s’han mostrat especialment vocals i que l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va assegurar aquesta setmana que s’abordaria pròximament.
D’altra banda, més enllà de les “qüestions urgents” -com la crisi humanitària a Gaza-, fonts diplomàtiques han apuntat que els 27 també s’han emplaçat a abordar el “fons” del conflicte i promoure “prendre mesures concretes i irreversibles” en el marc d’una conferència de pau que aconsegueixi implementar la solució dels dos estats.
<strong>Conclusions sobre Ucraïna </strong>
Després de rebre la visita presencial del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, els líders europeus han reiterat un cop més el seu suport al país i ha condemnat l’agressió russa, posant de manifest el “compromís irrompible” de la Unió amb l’aportació d’assistència “política, financera, econòmica, humanitària, miliar i diplomàtica”.
En aquest sentit, subratllen la importància “d’estar a l’altura” de la iniciativa impulsada des del G7, la qual pretén entregar al voltant de 45.000 milions d’euros a Ucraïna abans que acabi l’any. Sobre aquest paquet, precisament els estats membres van donar llum verda la setmana passada a la seva aportació, de fins a 35.000 milions d’euros. Sobre aquestes quantitats, en l’acord inicial, s’havia pactat que els Estats Units i la Unió Europea contribuirien al préstec a parts iguals, aportant 18.000 milions d’euros (20.000 milions de dòlars) cadascú, mentre que la quantitat restant correspondria als altres membres del G7.
L’aportació dels Estats Units al paquet està subjecte, però, al fet que les sancions contra Rússia a la Unió tinguin una vigència d’almenys tres anys i no de sis mesos com fins ara, un canvi que Hongria bloqueja i que en aquesta cimera no s’ha aconseguit modificar.
Per altra banda, Zelenski ha presentat als 27 el seu pla de la victòria, que entre altres propostes inclou l’entrada d’Ucraïna a l’OTAN fins i tot abans que acabi la invasió russa. En la roda de premsa posterior, el líder ucraïnès ha assegurat que les converses que ha mantingut amb els seus homòlegs europeus han estat “molt constructives” i que la majoria que han participat en el debat li han expressat “suport ple”.
