ACN Barcelona – El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat davant del TC sobre la llei d’amnistia, seguint així els passos del Tribunal Suprem, i també una prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El tribunal fa aquestes peticions al TC i al TJUE per al cas de Natàlia Garriga, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, mentre que també ho demana al Constitucional per als de Quim Torra, Bernat Solé i Pau Juvillà. A tots els ells suspèn la tramitació de les causes mentre s’admetin i es resolguin les qüestions plantejades. El TSJC considera que la llei vulnera fins a sis articles de la Constitució.
En les diferents interlocutòria, l’alt tribunal planteja els seus dubtes sobre la llei d’amnistia. Argumenta que la llei d’amnistia és “la negociació del dret penal com a instrument de pacificació social” i que suposa “el trencament de la separació de poders”. “El poder legislatiu no pot ser aliè al principi democràtic de primacia de la Constitució”, remarca.
El TSJC considera que hi ha una falta d’habilitació constitucional per a l’amnistia, i de fet, ho compara amb altres països europeus, que “contemplen i regulen positivament” aquest mecanisme. I adverteix que “de la no prohibició expressa de l’amnistia en el nou ordenament democràtic, no es pot extraure en absolut una habilitació positiva”.
El tribunal també creu que l’amnistia “debilita fins a fer inefectiu el principi de seguretat jurídica de la Constitució”, ja que no té “regulació constitucional” i deixa el dret “a l’atzar dels equilibris polítics que siguin necessaris en cada conjuntura”.
De fet, considera que la llei “no és raonable” i que “no pot explicar-se si no és en termes de mera aritmètica parlamentària projectada sobre un debat d’investidura”. En aquest sentit, recorda que el Congrés ja havia rebutjat la iniciativa en el passat i, en les propostes d’indults, el Ministeri de Justícia afirmava que l’amnistia era “clarament inconstitucional”.
Pel TSJC, la llei és “un paradigma d’acte legislatiu arbitrari, promogut pels propis amnistiats”, i qualifica de “fal·làcia” els arguments sobre els que “s’edifica” la llei per a la “normalització de la convivència a Catalunya”. Segons el tribunal, la norma “no s’adequa a les finalitats que afirma perseguir, com s’evidencia en la persistència per part dels mateixos actors polítics en les accions encaminades a la segregació unilateral”.
<strong>Prejudicial al TJUE</strong>
En el cas de Garriga, Jové i Salvadó, la Sala Civil i Penal del TSJC també ha acordat elevar una qüestió prejudicial davant del TJUE perquè examini l’adequació de la llei al Tractat de Funcionament de la UE i a la directiva sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió a través del dret penal.
Tot i remarcar que “cap de les acusacions ha plantejat coma tesi acusatòria que els acusats s’hagessin beneficiat personalment” de les conductes de malversació que haurien de ser jutjades, demana que el TJUE ho examini en el cas del delicte de malversació, dels que estan acusats Jové i Salvadó.
Pel tribunal, la petició es justifica davant la possibilitat que els interessos financers de la UE “puguin veure’s exposats o en perill quan un estat membre de la UE incompleix el mandat contingut en el propi precepte d’adoptar les mesures necessàries per garantir que no quedi impune cap malversació intencionada de fons públics”.
