ACN Barcelona – El Tribunal Suprem (TS) ha tombat les mesures cautelars que va presentar el Parlament contra la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l’acta de diputada a Laura Borràs sense sentència ferma. Així doncs, l’alt tribunal dona la mateixa resposta que amb la petició que va fer la mateixa Borràs, que també demanava que se suspengui la decisió de la JEC mentre el Suprem no decideix sobre el fons. La vicepresidenta primera, Alba Vergés, ha convocat una reunió de la Mesa per a les 18 hores i just després està previst que es reuneixi la Junta de Portaveus. Borràs, suspesa des del 28 de juliol, ha estat condemnada pel TSJC a 4,5 anys de presó i 13 d’inhabilitació per fraccionament de contractes a la ILC.
Tal com va fer en resposta al recurs de Borràs, la sala del Contenciós-Administratiu del Suprem argumenta que no hi ha raons que justifiquin aturar la retirada de l’acta de Borràs fins que es resolgui el fons de la qüestió. Segons el criteri dels magistrats, retirar l’acta de Borràs no suposa un “dany irreparable”.
El recurs es dirigia contra la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) del 3 de maig d’aquest any, que va acordar “deixar sense efecte la credencial de la diputada electa” Laura Borràs, declarar la seva vacant i expedir la credencial al següent candidat de la llista de Junts.
El Parlament –igual que la defensa de Borràs- van demanar al Suprem que dictés una suspensió cautelar d’aquesta decisió per evitar que perdi l’escó mentre el tribunal no resolgui definitivament el recurs que Borràs va presentar contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la va condemnar a quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació.
El Parlament argumentava que retirar l’acta de diputada a la presidenta del Parlament suspesa mentre no hi ha una sentència en ferm afecta el funcionament de la cambra, produeix efectes irreversibles i modifica la composició de la cambra.
Recordava que la seva substitució i elecció d’un nou president del Parlament genera un efecte “irreversible” i afecta el dret fonamental de presumpció d’innocència.
La Junta Electoral Central, per contra, va argumentar que deixar sense escó a Borràs no pertorba el normal funcionament del Parlament ni genera un perjudici irreparable.
Un criteri semblant al de la Fiscalia, que va presentar un escrit on admetia que la privació de l’escó de forma preventiva suposava un perjudici per a Borràs, però assegurava que no pertorba greument la composició i funcionament del Parlament.
A la seva sentència, els magistrats del Suprem donen la raó a la JEC i a la Fiscalia. Conclouen que és la JEC, i no el Parlament, qui té la competència de retirar, o no, l’escó. “No hi ha cap necessitat que intervingui el Parlament autonòmic ni de que el seu reglament contempli, o no, la causa de la pèrdua de la condició de diputat”, escriuen.
A més, segons els magistrats, una suspensió automàtica de l’acord de la Junta Electoral Central mentre no hi ha sentència ferma implicaria deixar sense efecte les causes d’inelegibilitat sobrevinguda que es produeixen quan un diputat és condemnat, i per tant els partits en tindrien prou amb dilatar la tramitació del seu recurs per mantenir l’escó fins al final de la legislatura.
Els magistrats, per últim, imposen al Parlament de Catalunya el cost de l’incident.
