ACN Barcelona – El Tribunal Suprem reconeix a una mare catalana el dret a la prestació familiar per tenir cura del seu fill menor d’edat afectat per una malaltia greu que no requereix ingrés hospitalari de llarga durada, però rep tractament continuat de caràcter ambulatori en un centre de dia i al seu domicili. El tribunal considera que el requisit d’ingrés hospitalari de llarga durada que exigeix ??la prestació és equivalent a l’atenció sanitària perllongada a centres hospitalaris de dia que requereix el tractament directe i continuat de la malaltia del menor. D’aquesta manera, dona la raó a aquesta mare el fill de la qual, que ara té 6 anys, va néixer amb una malaltia greu d’origen congènit (paràlisi cerebral infantil-hemiparèsia espàstica dreta).
Per indicació mèdica, el nen realitza sessions de teràpia ocupacional i rehabilitació tres dies al mes, activitats de psicomotricitat dues vegades per setmana i tractament un dia per setmana a l’hospital i al seu domicili. La mare participa en totes aquestes sessions. Tots dos progenitors treballen i ella té reconeguda una reducció del 50% de la jornada per cura de fill. La dona va sol·licitar la prestació econòmica per cura de menors amb càncer o altres malalties greus, que li va ser denegada per Mutual Midat Cyclops (MC Mutual) per no complir els requisits legals establerts a la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) respecte a la acreditació de l’ingrés hospitalari i la necessitat de cura directa, continuada i permanent per part d’un dels progenitors.
Un jutjat social, en canvi, va estimar la demanda que va presentar la mare contra MC Mutual i va reconèixer el seu dret a percebre la prestació en considerar que el tractament mèdic i rehabilitador que rep el seu fill era equiparable a un ingrés hospitalari ja que requeria la cura directa, continu i permanent dels seus progenitors. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per part seva, va anul·lar la sentència d’instància per entendre que el menor no havia necessitat un previ ingrés hospitalari de llarga durada.
El Tribunal Suprem discrepa d’aquest criteri i conclou que aquesta assistència sanitària “tan intensa, directa i continuada del menor als centres de dia és equiparable a la situació d’ingrés hospitalari de llarga durada, perquè igualment es tracta de cures mèdiques ineludibles per al tractament de la malaltia que es prolonguen de manera indefinida en el temps”. Afegeix que el fet que el diagnòstic de la malaltia greu pogués haver-se efectuat sense requerir un previ període d’ingrés hospitalari de llarga durada, “no pot ser obstacle per al reconeixement d’una prestació de seguretat social la finalitat de la qual és compensar la pèrdua d’ingressos generada per la necessitat de reduir la jornada de treball per atendre de manera directa la cura dels fills menors que necessiten un tractament mèdic perllongat en el temps”.
Afegeix que, ben al contrari, es tracta que la continuïtat del tractament al domicili “pugui substituir l’ingrés hospitalari quan sigui possible, a fi de fer-ho innecessari, retallar-ne la durada o minimitzar-ne l’impacte, en benefici del pacient, els seus familiars i del mateix sistema d’assistència sanitària, per reduir la necessitat de recórrer a l’ingrés hospitalari a què es pot veure abocat el menor en el cas de no disposar d’aquesta altra possibilitat d’assistència sanitària sense ingrés”.
La sentència afirma que aquesta conclusió no s’ha de veure alterada per la circumstància que la malaltia es pogués qualificar com a permanent i incurable. El tribunal precisa que el mateix Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha reconegut en resposta a una consulta que el requisit d’hospitalització que justifica la prestació es considera complert quan el menor que pateix una malaltia greu ha d’acudir de manera periòdica i continuada a l’hospital de dia per rebre el tractament de llarga durada prescrit per curar la malaltia. Assenyala que “la naturalesa jurídica d’aquesta classe de resposta a una consulta impedeix que se li pugui atribuir una eficàcia vinculant amb vista a la decisió que hagi d’adoptar l’òrgan judicial, però no per això deixa de ser un element certament rellevant que ve a coincidir i a ratificar els criteris exposat”.
