ACN Madrid – La sala penal del Tribunal Suprem ha condemnat l’exvicepresident del Govern i líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa per un delicte de desobediència en concurs amb la malversació. A tots ells els manté les penes d’inhabilitació absoluta fins al 2031 -en el cas de Junqueras i Bassa- i fins al 2030 -a Romeva i Turull- perquè el tribunal rebutja rebaixar les penes per malversació. En la revisió de les condemnes per la reforma del Codi Penal, el tribunal ha substituït la sedició per la desobediència a tots els exmembres del Govern. A Jordi Sánchez i a Jordi Cuixart, per contra, els condemna per desordres públics.
Amb la substitució de la sedició per la desobediència i els desordres públics, les penes d’inhabilitació s’extingeixen per a Carme Forcadell, Josep Rull, Joaquim Forn i els ‘Jordis’. Els únics que continuen, per tant, inhabilitats són els quatre condemnats per malversació.
Malgrat la modificació d’aquest delicte amb la introducció de la distinció entre si hi ha lucre personal o no -amb penes més baixes en el segon supòsit-, el Suprem entén que als líders independentistes no se’ls pot aplicar la versió atenuada de la malversació per l’organització del referèndum de l’1-O.
“Mai podrà entendre’s que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre. L’article 432 del Codi Penal inclou en la seva tipicitat tant a qui s’apropia d’aquests fons com a qui, trencant el seu deure de lleialtat en l’administració, decideix donar-los una finalitat inequívocament il·legal”, argumenta el Suprem.
D’aquí la decisió de la sala de negar que Junqueras, Romeva, Turull i Bassa puguin beneficiar-se del “tractament privilegiat que representa l’aplicació de l’article 433 del renovat Codi Penal”. D’aquesta manera, Junqueras continuarà inhabilitat fins al 17 de juliol de 2031, Romeva i Turull fins al 5 de juliol de 2030 i Bassa fins al 10 d’octubre de 2031.
<strong>No es pot substituir sedició per desordres</strong>
La sala penal sosté que no es pot substituir el delicte de sedició pel de desordres públics. Per això, només l’aplica al cas dels ‘Jordis’ pel fet que ells són els únics que van participar en actes concrets que van implicar “alteració de la pau pública i l’existència d’actes intimidatoris”, com és la concentració del 20-S davant la conselleria d’Economia.
El tribunal remarca que la sedició “era quelcom més que un delicte contra l’ordre públic”. “Qui promou per la força o fora de les vies legals l’incompliment de les lleis o les resolucions judicials no es limita a pertorbar l’ordre públic”, diu la resolució, que creu que el canvi en el Codi Penal “desenfoca el problema”. El Suprem defensa que la gravetat de les anteriors penes per sedició estava “justificada” perquè incorporava la dimensió de l’incompliment de les lleis i les resolucions judicials.
“És indubtable que la col·lectiva desobediència als requeriments del Tribunal Constitucional o a les ordres dels agents que intentaven complir amb un mandat emanat de l’autoritat judicial van ser quelcom més que un atemptat contra la pau pública, sobretot, perquè aquesta voluntat era el motor que empenyia el frustrat desig d’aconseguir la vigència d’unes lleis de transitorietat que preparaven el camí cap a la independència”, diu la sala.
<strong>”Impunitat” sense la sedició</strong>
De fet, el Suprem adverteix que amb el canvi al Codi Penal i la desaparició de la sedició genera un “buit normatiu” que deixa “impunes” intents d’independència que no impliquin violència. El tribunal adverteix que fets com els del 2017 de “deslleialtat constitucional” i “creació d’un marc normatiu de ruptura territorial” quedarien aliens “a la intervenció del dret penal”.
El fet que no es pugui substituir directament la sedició pels desordres públics, a parer del Suprem, implica que no es pugui condemnar Junqueras, Forcadell, Romeva, Rull, Bassa, Turull i Forn per aquest segon delicte perquè no van participar directament en les mobilitzacions que la sentència del procés veu “violents o intimidatoris”.
El tribunal que ha dictat la interlocutòria de revisió de les condemnes està format pels magistrats Manuel Marchena -president i ponent-, Andrés Martínez-Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, que van dictar la sentència del procés les penes de la qual ara han modificat.
