ACN Girona – El Tribunal Suprem ha anul·lat l’absolució del jove a qui l’Audiència de Girona va jutjar per violar una companya de feina i agredir sexualment una menor durant la festa major de Palamós (Baix Empordà) l’any 2016. L’alt tribunal estima el recurs d’una de les víctimes, obliga la secció tercera a refer la sentència i remarca que els arguments que va fer servir per declarar no provada la violació van ser “irraonables i il·lògics”. La resolució assenyala que l’Audiència va “ometre dades significatives” de les pericials i que no va motivar suficientment “la decisió de negar credibilitat a la declaració de la denunciant”. La fiscalia va sol·licitar 12 anys de presó per a l’acusat.
“Els raonaments presentats pel tribunal sentenciador fan que la resolució impugnada resulti irraonable i il·lògica en la seva argumentació, ja que es base en un dubte que es fonamenta en el criteri subjectiu de la sala, sense alinear-se amb el criteri objectiu que ofereix el conjunt de les proves”, conclou el Tribunal Suprem que ha resolt estimar el recurs d’una de les víctimes. Així, l’alt tribunal anul·la la sentència i obliga la secció tercera a refer-la “amb llibertat de criteri” per “corregir els dèficits apreciats”.
El març del 2021, la secció tercera de l’Audiència de Girona va absoldre l’acusat de violar una companya de feina i agredir sexualment una menor a Palamós la matinada del 26 de juny del 2016, en plena festa major. La fiscalia sol·licitava una condemna de 12 anys de presó i les acusacions particulars elevaven la petició a 17.
El tribunal va concloure que no havia quedat provat que, després de fer petons i tocaments a una menor sense el seu consentiment, coincidís amb la companya de feina cap a les cinc de la matinada, li proposés anar a la platja a fumar per allunyar-se de la zona de barraques i, un cop allà, la violés. Segons l’Audiència, no s’havia acreditat “que l’acusat la sotmetés contra la seva voluntat”.
El Suprem, però, resol que l’Audiència no va tenir en compte part de les proves pericials i va fer “conjectures” a l’hora d’afirmar que els “indicis objectius recolzaven, en major mesura, l’explicació que va oferir el processat”: “S’han considerat contradictòries manifestacions que no ho eren o no resultaven rellevants; s’han omès, sense cap explicació, dades objectives i s’han fet deduccions sense base de prova i mancades de lògica”. “La decisió de negar credibilitat a la declaració de la denunciant per poder ser valorada com a prova de càrrec no ha estat motivada de manera raonable”, afegeix la sentència.
La resolució concreta que l’Audiència va argumentar que la víctima no tenia lesions compatibles amb l’atac denunciat i que no va tenir en compte una “petita irritació o eritema” detectada per una doctora. També retreu al tribunal que va emetre una opinió “exclusivament personal” a l’hora de valorar les pericials psicològiques que indicaven que la víctima patia un trastorn ansiós depressiu que podria estar relacionat amb la presumpta violació: “L’Audiència assenyala que podia ser compatible també amb qualsevol altre trauma de suficient intensitat”.
El Suprem estima el recurs de cassació interposat per la víctima i anul·la la sentència de l’Audiència i la del TSJC, que en un primer recurs va avalar la resolució. L’alt tribunal resol que la secció tercera ha de dictar una nova sentència “amb llibertat de criteri, que corregeixi els dèficits apreciats”. La decisió es refereix “únicament” a l’episodi que afecta la denunciant que ha recorregut la sentència i declara ferma l’absolució del processat en relació als fets denunciats per l’altra víctima.
