ACN Barcelona – Els països del sud de la Unió Europea abordaran la guerra al Pròxim Orient en una cimera el divendres a Xipre. Els caps d’estat i de govern d’Espanya, França, Itàlia, Grècia, Portugal, Malta, Xipre, Eslovènia i Croàcia mantindran una trobada d’alt nivell a Nicòsia per preparar la cimera de líders de la UE de la setmana que ve. La guerra d’Israel a Gaza i el Líban marcarà la trobada, on s’espera la participació del rei de Jordània, Abd-Al·lah II. El president espanyol Pedro Sánchez assistirà a la trobada d’alt nivell després de visitar el Papa al Vaticà. Està previst que els nou països posin en comú les seves posicions sobre migració i el nou pla econòmic que prepara Brussel·les de cara als pròxims cinc anys.
Com a encarregada de pilotar el nou mandat de la Comissió Europea, la Úrsula Von der Leyen, també participarà en aquesta cimera euromediterrània, una reunió preparatòria de cara a la trobada dels 27 caps d’estat i de govern del 17 i 18 d’octubre a Brussel·les. Amb el futur nomenament d’un comissari per a la Mediterrània, els països del sud de la UE volen aprofitar “l’impuls renovat” a les prioritats de la regió per fer sentir la seva veu a la capital europea, segons va explicar la viceministra d’Afers Europeus de Xipre, Marilena Raouna, de cara a la reunió del divendres.
<strong>Pròxim Orient</strong>
La guerra al Pròxim Orient ocuparà una part destacada de l’agenda dels líders euromediterranis. Després de reunir-se amb el Papa precisament per tractar aquesta qüestió, Sánchez traslladarà als seus socis del sud d’Europa la posició espanyola. Segons indiquen des de Moncloa, el dirigent socialista defensa la celebració d’una “conferència de pau internacional” per aconseguir una “solució diplomàtica” al conflicte.
Un any després que Israel iniciés una guerra a Gaza com a represàlia pels atacs de Hamàs el 7 d’octubre, el seu exèrcit ha obert un nou front al Líban per lluitar contra Hezbollah, que va reprendre els atacs contra el nord d’Israel com a reacció per la situació a la Franja. Mentre Tel-Aviv envia més tropes al sud del Líban, la regió està en alerta per una altra escalada si Israel i l’Iran entren en guerra amb enfrontaments directes.
En la reunió preparatòria a nivell de ministres i secretaris d’estat, ja es va tractar l’evolució del conflicte i aquests nou governs van defensar el suport “actiu” als esforços dels EUA i França per aconseguir un “un alto el foc” a la frontera entre Israel i el Líban. En l’última setmana, el president francès, Emmanuel Macron, ha mantingut un xoc amb el primer ministre israelià, Benjamín Netanyahu, per defensar l’aturada del subministrament d’armament a Israel.
“Estem molt preocupats pel risc d’una nova escalada del conflicte a la regió i les seves repercussions, incloses les implicacions per a la seguretat marítima i la llibertat de navegació al Mar Roig”, assegura l’executiu xipriota.
<strong>Nou cicle polític a Brussel·les</strong>
L’altre gran plat de la jornada a Nicòsia serà la nova etapa política a Brussel·les després de les eleccions europees del 9 de juny. El Parlament Europeu està més ancorat a la dreta, malgrat la resistència de la coalició tradicional de populars, socialdemòcrates i liberals, però als estats membre també hi ha un auge de la ultradreta que pot marcar les discussions al Consell Europeu, on líders adopten les grans línies d’actuació del bloc europeu.
La reconversió del Pacte Verd Europeu en un programa industrial modern per competir amb els Estats Units i la Xina, així com la reestructuració dels macropresssupostos de la UE centraran la discussió dels dirigents europeus.
Von der Leyen posarà sobre la taula un nou Pacte Industrial Net per “canalitzar” finançament en la indústria europea, particularment l’energètica i en el sector tecnològic, amb un nou Fons Europeu de Competitivitat que es posaria en marxa quan acabin els fons Next Generation EU. En paral·lel, i seguint la petició del govern italià de Giorgia Meloni, que demana una simplificació de la burocràcia europea, l’alemanya vol que el marc financer plurianual de la UE per a 2028-2034 deixi d’estar centrat en programes europeus i tingui un “pla per a cada país” que vinculi “reformes clau i inversions”.
Des del Comitè Europeu de les Regions ja han advertit en contra de centralitzar fons com el de cohesió perquè “aboliria la participació de les regions”. Grècia, Xipre, Malta, Croàcia, Portugal i Eslovènia són els països del sud d’Europa més beneficiats per aquest programa, però acabar amb la descentralització d’inversions europees també preocupa en estats com l’espanyol, on Catalunya i pràcticament totes les comunitats autònomes es van firmar una carta al maig per reclamar a Von der Leyen un “paper primordial en el procés de programació i implementació” dels fons europeus “mitjançant una gestió compartida i una governança multinivell”. “Un enfocament centralitzat no ho permet”, avisaven.
<strong>Migració</strong>
A la cimera de Nicòsia també es tractarà la política migratòria de la UE. Malgrat la recent aprovació del Pacte de Migració i Asil, aquesta qüestió continua generant inquietud al sud d’Europa, especialment a Itàlia i Grècia, que en l’última dècada han estat les principals portes d’entrada de migrants i refugiats provinents del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. També Espanya torna a posar el focus en aquesta qüestió amb l’augment d’arribades a les illes Canàries en els últims mesos.
El govern ultradretà de Meloni ha promogut acords amb tercers països per frenar l’arribada de persones a Europa, com per exemple un pacte amb Albània per acollir centres d’internament de migrants, o un altre al sud del Mediterrani amb Tunísia per contenir les sortides cap a Itàlia.
Mentre Von der Leyen ha avalat el model d’externalització de Meloni, firmant també el pacte amb Tunísia o un acord multimilionari similar amb Egipte, Brussel·les exigeix el compliment de les normes internes europees pel que fa al repartiment de migrants i refugiats.
Seguint els passos del govern holandès, una coalició amb l’extrema dreta, el primer ministre Viktor Orbán ha demanat desmarcar-se del nou Pacte de Migració i Asil i, fins i tot, ha amenaçat d’enviar busos amb migrants a Brussel·les.
En canvi, els països del sud d’Europa, que van pressionar per aconseguir un Pacte de Migració que substituís el sistema de Dublín, reclamen posar “èmfasi” en la “dimensió externa i les causes de la migració” i conservar el pacte.<a href=”https://www.acn.cat/new/5c306c77-7146-4403-86eb-2f8aae06e4f4/texts”> Espanya inclús demanarà que s’avanci a l’estiu del 2025 </a>les mesures previstes en el pacte d’immigració i asil.
