ACN Barcelona – El Síndic de Greuges ha constatat en un informe que només 259 municipis catalans, un 27%, ha elaborat el cens sobre l’amiant que totes les poblacions havien d’haver fet com a molt tard l’abril del 2023. Així ho marcava el 2022 una addicional a la llei estatal de residus i sòls contaminats per a una economia circular. Els municipis, però, han apuntat que la normativa no ha anat acompanyada dels recursos econòmics i humans necessaris. A més, el Síndic ha apuntat que només 27 dels que sí han fet el cens, el 2,9% del total, han fixat un calendari de retirada. La Institució ha reclamat que l’erradicació del fibrociment sigui una prioritat per al futur Govern, que es defineixi una normativa “exhaustiva” i es destinin els recursos necessaris.
L’ús de l’amiant es va prohibir el 2022 però continua present arreu del territori en cobertes d’edificacions, dipòsits d’aigua o canonades. La Generalitat va publicar l’abril del 2024 el primer cens de cobertes de fibrociment, segons el qual en 945 dels 947 municipis catalans hi havia cobertes d’aquest tipus.
Segons l’informe, la normativa existent està centrada en les previsions de seguretat i salut laboral quan es manipula o es retira l’amiant. Veu aquest plantejament correcte però no suficient i per això ha demanat ampliar la perspectiva a la protecció del medi ambient i a la salut pública de les persones que estan exposades a aquest contaminant. Això és per al Síndic rellevant ja que la major part de l’amiant present al país ha exhaurit la seva vida útil i, en conseqüència, s’hauria de retirar.
<strong>Dificultats per retirar l’amiant</strong>
D’altra banda, l’informe constata la dificultat en la retirada d’aquest material. A més, ha demanat valorar de forma molt exigent l’ús de tècniques alternatives a la retirada definitiva, sobretot perquè suposa ajornar la solució del problema i traslladar-la a generacions futures.
Per a la institució, s’hauria de prioritzar la retirada en aquelles instal·lacions en què passen més temps col·lectius vulnerables, com poden ser infants. Així, ha posat com a exemples escoles, poliesportius o parcs.
Mentre aquesta retirada no arriba, ha plantejat fer proves, més enllà d’inspeccions visuals, per confirmar que el material no requereix una intervenció immediata.
També ha demanat establir criteris de gestió i control dels sòls en què de manera irregular s’ha soterrat amiant, i com a mínim, fer inspeccions i retirades periòdiques de material per evitar que siguin els veïns els que hagin de denunciar la presència de fragments de material amb contingut d’amiant a la zona.
Tot i la crida a la responsabilitat de les administracions, el Síndic ha fet també una crida a la corresponsabilitat de la ciutadania, ja que bona part de l’amiant es troba en propietats privades. Per això, ha demanat que es convoquin ajuts públics, que siguin àgils i puntuals, per a la retirada de l’amiant.
<strong>119 queixes entre el 2019 i el 2023</strong>
A l’informe, el Síndic explica que entre el 2019 i el 2023 ha rebut fins a 119 queixes relatives a l’amiant. Per municipis, la província de Barcelona n’ha concentrat el 81,5%, amb un total de 97 queixes. Destaquen Barcelona (32) i Cerdanyola del Vallès (11) -on estava ubicada la fàbrica Uralita-. A les comarques gironines se n’han registrat vuit queixes, un 6,7% del total, a municipis com la Bisbal de l’Empordà (2), Anglès (1), Campllong (1) o Roses (1). En el cas de Ponent, només hi ha hagut una queixa, a Miralcamp. Per últim, a les comarques tarragonines s’han produït 13 queixes, un 10,9% del total. A Torredembarra n’han registrat tres i a Tortosa, Reus i Banyeres del Penedès, dues en cada municipi.
