ACN Lleida – El sector porcí de Catalunya ha consolidat els bons resultats del 2023 i ha encadenat dos anys “excel·lents” després d’un 2022 amb pèrdues, segons la Unió de Pagesos (UP). El preu mitjà del porc el 2024 ha estat d’1,722 el quilo viu a Mercolleida, una mica menys que l’anterior, però això s’ha compensat amb una caiguda del 12% dels costos de producció, sobretot per l’abaratiment del pinso. Així, segons el sindicat, les empreses propietàries que crien i engreixen al territori han guanyat una mitjana de 42,79 euros per animal, un euro més que el 2023. D’altra banda, Unió de Pagesos demana més flexibilitat per adaptar-se a les noves normatives com la de benestar animal, que al març obligarà a ampliar l’espai a les granges en un 15% de mitjana.
La producció ha repuntat lleugerament respecte al 2023 i el preu de venda net ha reculat un 8,6% el 2024. Amb tot, segons ha explicat el responsable porcí de la Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, encara hi ha “més demanda que oferta” i el marge de beneficis s’ha pogut mantenir sobretot gràcies a la davallada dels costos de producció.
El nombre de sacrificis s’ha mantingut i les exportacions del porcí s’han consolidat durant el 2024. Així, Catalunya ha contribuït a la meitat de les vendes a l’estranger del conjunt de l’Estat -el primer productor de porc d’Europa, amb el 24% del total-. Aquest any passat han crescut les exportacions a la Unió Europea -sobretot França, Itàlia i Portugal- i això, juntament amb un augment de vendes en països com Filipines, han permès compensar el retrocés de les exportacions a la Xina.
L’estat espanyol continua lliure de PPA, una malaltia que se sol transmetre a través del porc senglar, i per això l’organització agrària ha insistit a demanar més vigilància en el moviment d’animals i un control exhaustiu de la fauna salvatge. El sector és conscient que l’expansió de la malaltia a Espanya tindria un impacte molt negatiu i “truncaria del tot” l’exportació a països tercers, com està passant a Alemanya.
<strong>Tanquen 49 granges a Catalunya</strong>
A Catalunya hi ha unes 5.300 granges de porcs amb uns 10 milions de places. D’aquestes, el 73% són d’engreix, el 14% de mares i el 8% de transició. Gairebé la meitat de les granges es consideren petites, perquè tenen un miler d’animals o menys. Segons Saltiveri, s’ha observat un procés de “concentració” en mans d’empreses integradores i un augment de les granges amb entre 1.000 i 4.000 porcs d’engreix, una mida més rendible.
El 2024 van tancar 49 granges de porcí a Catalunya i, segons UP, la tendència es manté per la falta de relleu generacional, la dificultat d’adequació per les petites dimensions i de la normativa per a les ampliacions i per a granges noves. Amb tot, l’organització agrària considera que aquest nombre es troba “dins la normalitat” i no té un impacte en la capacitat de producció.
<strong>Flexibilitzar normatives</strong>
El sindicat agrari demana a les administracions que facilitin els tràmits i destinin més recursos perquè el sector pugui adaptar-se a les noves normatives per als ramaders. Una de les que més preocupen és la normativa de benestar animal que serà d’aplicació aquest any i que obliga a destinar més espai a cada porc dins les granges.
En concret, es passarà de l’obligació de destinar 0,65 metres quadrats per porc a 0,74 metres quadrats. El sector calcula que això pot perdre un 15% de la capacitat mitjana de les granges. El problema és que, en alguns casos, les ampliacions no són viables segons la llei que fixa una distància màxima entre explotacions, i per això el sindicat demana flexibilitzar la normativa.
A més, el responsable de sectors ramaders de la Unió de Pagesos, Jordi Armengol, ha advertit que la directiva europea sobre emissions industrials i control integrat de la contaminació, aprovada a finals d’any i pendent de desenvolupar, suposa que hi haurà granges més petites que quedaran incloses en les exigències d’aquesta normativa. “Demanem proporcionalitat en les mesures”, ha apuntat Armengol.
D’altra banda, el sector continua reclamant al govern espanyol que prorrogui els ajuts a la cogeneració de les plantes de tractament de purins que han vençut el seu període útil de 25 anys i que han hagut d’aturar l’activitat a finals d’any, com les d’Alcarràs (Segrià) i les Masies de Voltregà (Osona). Després que el Congrés no hagi arribat a temps d’aprovar la moratòria a temps, s’espera que torni a discutir la qüestió a finals de febrer o març, segons UP.
