ACN Barcelona – El risc d’accidents laborals associats a la calor extrema va baixar d’un 19% a un 13% entre 1989 i 2019, en comparació amb els dies de temperatures més moderades. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). La recerca suggereix que les persones que treballen a Espanya s’han anat adaptant a les temperatures més altes i ho relaciona amb l’entrada en vigor de la Llei de prevenció de riscos laborals el 1997. Tot i això, el treball apunta que l’adaptació no s’ha donat igual en tots els grups i que els treballadors de l’agricultura i l’hostaleria són els qui corren més risc de patir un accident laboral per calor.
Aquest risc pot estar relacionat amb la manca de son, la fatiga, la deshidratació, la disminució del rendiment psicomotor, la pèrdua de concentració o la reducció de l’estat d’alerta per la tensió tèrmica durant les hores de feina.
L’anàlisi va associar la temperatura mitjana i les baixes mèdiques per accident laboral de 48 províncies d’Espanya al llarg de 32 anys, entre 1988 i 2019. En tota abasta més de 22 milions d’accidents laborals i s’engloben diverses etapes, com les recessions de 1992-1993 i 2008-2013, el boom econòmic i d’immigració del 200-2007 i la recuperació econòmica prepandèmica.
L’equip va observar que les temperatures a les quals es produeixen menys accidents laborals a Espanya se situen entre els 10 i els 12 °C. En conseqüència, van considerar que l’augment en el nombre d’accidents laborals que es produïa fora d’aquest rang de temperatures òptimes estava relacionat amb el fred o amb la calor. Amb aquest mètode, van comptabilitzar 671.000 accidents laborals atribuïbles a temperatures no òptimes durant tot el període d’estudi, és a dir, 20.900 accidents a l’any de mitjana, la qual cosa representa el 3% de tots els accidents relacionats amb el treball. No obstant això, el nombre d’accidents atribuïbles a la calor o al fred va anar disminuint de manera constant des de 1989.<br />
En concret el 2,7% de tots els accidents laborals es va poder atribuir a la calor, mentre que només el 0,3% es va atribuir a temperatures més fredes. Aquest major impacte de la calor enfront del fred es va donar en tots els subperíodes estudiats.
<strong>Agricultura i hostaleria, els més vulnerables</strong>
Els treballadors de l’agricultura, l’hostaleria i la construcció es van mostrar els més vulnerables a la calor extrema. En concret, el risc d’accident laboral per calor es va mantenir alt especialment a l’hostaleria i l’agricultura, amb un 21% i un 17%, respectivament, entre 2015 i 2019, quan en el conjunt dels treballadors va ser del 13%.
L’estudi no inclou els treballadors sense contracte, que serien encara més vulnerables a tota mena de riscos a causa de la falta de regulació de les seves condicions laborals.
Els investigadors apunten que l’augment constant de la proporció de treballadors dels serveis terciaris, dels quals formen part els de l’hostaleria, en relació amb la mà d’obra total podria explicar l’augment d’accidents laborals relacionats amb la calor en aquest sector. Per això, reclamen que se’ls consideri juntament amb altres grups tradicionalment vulnerabes a la calor, com els de l’agricultura o la construcció.
<strong>Homes i menors de 35 anys</strong>
Pel que fa al perfil de les persones amb risc de patir accidents de feina en condicions de calor extrema es correspon majoritàriament tal d’un home, menor de 35 anys i amb menys d’un any d’experiència. Una possible explicació és la major proporció d’homes, i sobretot homes joves, en les feines físicament exigents a l’aire lliure. A més, les dones serien més propenses a adoptar mesures preventives i, en general, més conscients dels riscos.
D’altra banda, la recerca apunta que les províncies espanyoles que tenen major percentatge de població amb estudis superiors els treballadors presenten menys vulnerabilitat a la calor extrema. Els investigadors expliquen que un nivell educatiu més alt podria millorar la capacitat dels treballadors per reconèixer i prevenir els riscos laborals, que les feines en aquestes províncies presenten de mitjana menys risc perquè són qualificades i que hi ha una millor salut subjacent de la població.
Pel que fa al fred extrem, les dones, els majors de 55 anys i els treballadors no manuals (feines de gestió, tècniques, terciàries, d’oficina, de taulell, de restauració i hostaleria, sanitàries, de seguretat i de serveis) presentaven un major risc de baixa laboral, possiblement associat al major risc de contagi de malalties respiratòries en llocs de treball interiors.
<strong>Mesures preventives</strong>
Davant d’aquesta situació, l’investigador principal del projecte EARLY-ADAPT del Consell Europeu de Recerca, Joan Ballester Claramunt, han apuntat que durant els mesos de calor, tot i l’adaptació, fan falta mesures preventives per als treballadors més exposats (agricultura, construcció i hostaleria) i per als treballadors joves, homes i amb menor nivell educatiu.
Pel que fa a la vulnerabilitat al fred, les mesures han de centrar-se en les dones, les persones grans i els treballadors de serveis terciaris, especialment a les regions més fredes.
A més, les feines amb més risc es concentren a les regions d’Espanya menys desenvolupades econòmicament, més meridionals i, per tant, més caloroses. Per això, Ballester afirmen que calen mesures tant de recerca com polítiques per fer front a les desigualtats inherents entre els països i dins d’ells.
Els resultats d’aquest estudi seran incorporats a la plataforma <a href=”https://forecaster.health/” target=”_blank”>Forecaster.health</a> per crear el primer sistema d’alerta primerenca dels efectes de les temperatures sobre els accidents ocupacionals a Espanya i a nivell europeu. L’eina ja permet als usuaris introduir la data i el subgrup de població sobre els quals desitgen rebre prediccions reals d’esdeveniments sanitaris per temperatura (fins ara només mortalitat) en un termini de fins a dues setmanes.
La recerca s’ha publicat a ‘Environment International’.
