ACN Barcelona – El càncer de mama és el més freqüent en les dones, amb una incidència que es preveu que augmenti almenys fins el 2040, sobretot per l’envelliment de la població. Ara bé, els programes de detecció precoç i els avenços en els diagnòstics i els tractaments gràcies a la recerca han incrementat la supervivència per sobre del 85%. Amb cada vegada més eines, el repte d’oncòlegs i investigadors és ara també preservar al màxim la qualitat de vida de les pacients. “Hem de preocupar-nos de curar totes les dones, però també hem de començar a ser responsables dels efectes secundaris dels tractaments”, diu la doctora Cristina Saura, oncòloga i investigadora de Vall d’Hebron i del grup SOLTI, a l’ACN pel Dia mundial del càncer de mama, el 19 d’octubre.
La incidència del càncer de mama ha anat pujant en els darrers anys, sobretot perquè la població cada vegada és més gran i el risc de patir-lo augmenta amb l’edat, així com per altres factors com estils de vida més sedentaris o el retard de la maternitat. La gran majoria de les afectades són dones, però els homes també poden patir càncer de mama.
Segons dades de l’Agència de recerca sobre el càncer (IARC) de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la previsió és que la corba de nous casos de tumors de mama no es comenci a doblegar fins el 2040 a l’estat espanyol. A Catalunya, se’n van diagnosticar 5.337 casos el 2023, una xifra inferior a la del 2022, un any encara condicionat per la recuperació d’activitat que no es va fer durant la pandèmia de la covid-19.
“L’increment de la incidència ens preocupa”, reconeix a l’ACN el doctor Jaume Grau, coordinador de l’Oficina tècnica de cribratge de l’Hospital Clínic. L’altra cara, afegeix, és que la supervivència als cinc anys des del diagnòstic augmenta i es troba per sobre del 85% -a Catalunya, segons les darreres dades, frega el 90%-. “Fa vint anys aquesta dada hauria semblat un miracle”, postil·la Grau, vinculat a l’Associació Contra el Càncer a Barcelona.
Darrere aquest canvi en el pronòstic hi ha polítiques sanitàries i, sobretot, molta ciència. “S’ha fet molta feina en els darrers anys”, destaca la doctora Saura, cap de la Unitat de Càncer de Mama de l’Hospital Vall d’Hebron. Saura atribueix l’increment de la supervivència a la recerca, que ha portat a descobrir nous medicaments i a conèixer cada vegada millor com es comporten els tumors, i a la detecció precoç, ja sigui amb el programa de cribratge poblacional com amb la sensibilització de la malaltia perquè es consulti davant de qualsevol símptoma.
Els oncòlegs tenien al principi poc més que la cirurgia, la radioteràpia i la quimioteràpia, però noves vies han revolucionat l’abordatge del càncer, com la immunoteràpia, que aprofita el sistema immunitari del propi pacient per atacar el tumor. Un altre dels fàrmacs més recents i innovadors són els anticossos conjugats (ADC, Antibody-drug conjugates), presentats sovint com la ‘quimioteràpia del futur’ o ‘intel·ligent’: la quimioteràpia s’uneix a un anticòs perquè ataqui només les cèl·lules tumorals i no es dirigeixi també a les sanes.
Un altre dels grans avenços han estat les plataformes gèniques per classificar el tumor (es parla de càncer de mama com una entitat única, però n’hi ha de diversos tipus i cada tumor té una firma diferent). Aquesta informació permet planificar millor el tractament i en alguns casos evitar la quimioteràpia. “De vegades podem desescalar el tractament i dir a la pacient que la quimioteràpia no és necessària per prevenir recaigudes i que amb el tractament hormonal serà suficient”, exposa Saura.
<strong>Noves responsabilitats i preguntes per als científics</strong>
“Fa 20 anys potser no ens podíem preocupar tant dels efectes secundaris a llarg termini, però avui, quan assumim el 85% de supervivència, hem de començar a ser responsables també d’aquells efectes secundaris dels tractaments, sobretot d’aquells que poden durar al llarg del temps”, afirma la doctora Saura, que també és cap del Grup de Càncer de Mama del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).
La majoria dels efectes secundaris són aguts, és a dir, es produeixen durant els tractaments, però alguns poden perdurar. “Hem d’establir molt bé els beneficis dels tractaments, però també els riscos i per això són importants els biomarcadors”, explica en referència als indicadors que permeten una medicina molt més precisa.
La psicooncòloga Teresa López-Fando, coordinadora de Programes i serveis de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona, assenyala que els neguits que més els arriben sobre aquests efectes secundaris tenen a veure amb el retorn a la feina.
“Senten que no són les mateixes. Algunes tenen dificultats als dits i els preocupen si treballen amb ordinador, o petits problemes cognitius, per exemple a l’hora de recordar coses. No són dificultats evidents, però angoixen les dones quan han de tornar a la feina”, exposa López-Fando, que indica que l’associació ofereix acompanyament social, nutricional i de fisioteràpia des del diagnòstic.
En aquest context, investigadors i professionals sanitaris també volen respondre a preguntes que fa uns anys eren molt difícils de plantejar, com per exemple la maternitat després d’un diagnòstic. “Les dones que han patit un càncer i que voldrien ser mares o tenir més fills ens pregunten per aquesta possibilitat”, explica la doctora Saura. López-Fando coincideix que els dubtes sobre la fertilitat i la maternitat també preocupen les dones més joves que han patit un càncer.
El grup SOLTI, un equip d’especialistes de diversos hospitals enfocats a la recerca del càncer de mama i del qual Saura forma part, ha desenvolupat estudis per projectar evidència científica en qüestions com aquestes. Aquest és el cas de l’estudi Positive, en què els investigadors es van preguntar què passaria si una dona que havia patit un càncer de mama hormonal, el més freqüent, interrompia la teràpia endocrina durant un període limitat per quedar-se embarassada. L’estudi va concloure que el risc de recaiguda a curt termini no incrementa i, en una nova entrega de resultats, ha demostrat que la lactància materna és possible.
<strong>Més detecció precoç</strong>
Els programes de detecció precoç també han contribuït a millorar el pronòstic del càncer de pit, perquè quan abans es detecta el tumor, més opcions terapèutiques i menys agressives. A més dels cribratges oportunistes –quan la dona demana visita al ginecòleg-, el programa poblacional envia invitacions a totes les dones de 50 a 69 anys a Catalunya per a una mamografia cada dos anys. El doctor Grau assenyala que l’objectiu és que la participació en aquest cribratge -que ara se situa en el 65%- augmenti tant com sigui possible.
La Unió Europea proposa ampliar el cribratge als 45 i als 74 anys. Els doctors entrevistats en aquest reportatge els consta que des de la conselleria ho estan valorant i afegeixen que no és una decisió menor perquè caldrien més recursos -no només radiòlegs, sinó també administratius, entre altres- i perquè s’han d’avaluar molt bé els beneficis i els riscs dels programes poblacionals, exposen. Amb tot, el doctor Grau apunta: “Hi ha estudis científics que demostren que baixa la mortalitat si afegim aquestes franges en el cribratge poblacional”.
