ACN Barcelona – El Regne Unit ha obert aquest dijous a les set del matí (hora local) els seus col·legis electorals, en el que són les primeres eleccions després que es formalitzés la sortida del país de la Unió Europea. Més de 46 milions de britànics estan cridats a les urnes per escollir els 650 membres que conformaran la cambra dels comuns. Segons les enquestes, els laboristes aspiren a trencar l’hegemonia conservadora dels últims 14 anys, que s’han imposat en totes les eleccions des que van arribar al poder en plena crisi financera. També serà un dia clau per als independentistes escocesos de l’SNP, immersos en una profunda crisi interna, i per a l’ultraconservador Nigel Farage, qui amb el seu nou partit vol seduir una part de l’electoral dels tories.
Després que en les últimes eleccions de 2019 els conservadors liderats per Boris Johnson aconseguissin una majoria de 365 diputats per finalitzar el Brexit i sortir de la Unió Europea, les crisis al Regne Unit han estat diverses. El país passat la pandèmia de la covid-19 -amb escàndols protagonitzats pel mateix Johnson-, ha vist com una part important de la ciutadania ha passat a considerar la sortida de la UE com “una mala decisió”, ha experimentat recentment una alta inflació i ha viscut problemes al sector públic, sobretot a la xarxa de trens i al sistema nacional de salut.
Una de les darreres grans polèmiques de l’actual primer ministre conservador, Rishi Sunak, ha estat la llei per deportar migrants a Ruanda, la qual ha rebut crítiques d’experts de l’ONU per vulnerar els drets humans i el dret internacional.
Sota aquest escenari, les enquestes donen un clar avantatge als laboristes liderats per Keir Stamer, que obtindrien entre un 35% i un 45% dels vots. Els conservadors perdrien la majoria i baixarien a la segona posició, acaparant entre un 15% i un 25% dels vots, mentre que el nou Partit Reformista de Nigel Farage el seguiria amb una representació d’entre el 13% i el 19%.
A continuació, segons les enquestes, apareixerien els liberals (8-14%), seguits dels verds (3-9%), els independentistes escocesos de l’SNP (2-4%) i, finalment, el partit gal·lès Plaid Cymru (1%).
En termes absoluts, això es traduiria en una majoria dels laboristes, que obtindria entre 425 i 470 diputats i l’enfonsament dels tories, que podrien perdre més de la meitat dels seus representants. Fins i tot algunes enquestes pronostiquen poc més de 100 diputats per als conservadors.
<strong>Resultats definitius el divendres</strong>
Els col·legis electorals estaran oberts fins a les deu de la nit (hora local) i, a partir de les onze de la nit, es començaran a conèixer alguns resultats oficials. No obstant això, el repartiment final d’escons no se sabrà fins divendres al voltant de les nou del matí.
Els ciutadans del Regne Unit elegeixen els diputats de la cambra dels comuns per cadascun dels 650 districtes: 543 per Anglaterra, 57 per Escòcia, 32 per Gal·les i 18 per Irlanda del Nord. Aquest equilibri ha canviat respecte a les eleccions del 2013 en favor dels anglesos i en detriment dels gal·lesos, que han perdut 8 escons a la cambra els comuns. El vot és uninominal, és a dir, que s’escull un diputat per circumscripció.
