ACN Girona – El rector de la Universitat de Girona (UdG), Quim Salvi, demana a les administracions “repensar la xarxa de transport públic” per tal que s’adeqüi a les necessitats que tenen els estudiants universitaris. Salvi assegura que la majoria dels que viuen a Girona arriben a les facultats “en bici o a peu” però constata que hi ha un problema amb aquells qui venen de poblacions properes, perquè la majoria ho fa amb el vehicle privat. Per altra banda, el rector recorda que la universitat té aparcaments dissuasius en diferents equipaments universitaris que estan “oberts a la ciutadania” però que no se’n treu tot el suc possible perquè no estan prou ben connectats.
La mobilitat per accedir a la Universitat de Girona és un tema que preocupa des de fa anys al rectorat. De fet, el principal emissor de CO2 de la UdG és la mobilitat d’estudiants i professors amb vehicle privat per arribar a les facultats. La manera per reduir aquesta contaminació només passa per una via: millorar la connexió de les facultats amb transport públic.
Per al rector de la UdG, Quim Salvi, aquest és un punt bàsic però lamenta que com a universitat no hi poden fer res. Per això demana a les administracions que tinguin en compte les necessitats de mobilitat dels estudiants per tal de reduir les emissions contaminants. Salvi recorda que l’únic que poden fer és “generar aparcaments dissuasius” i recorda que ja en tenen al Parc de Recerca i Innovació i al campus de Montilivi.
Malgrat tot, recorda que aquests aparcaments no compten amb estació de Girocleta. “Si hi arribés, potser els estudiants la farien servir per venir en bici i alguns treballadors aparcarien el seu vehicle a les facultats i baixarien al centre amb aquest mitjà de transport”, assegura Salvi. Per això la solució passa per “repensar la xarxa de transport” perquè la comunitat universitària “equival a més d’un 10% de la població de l’àrea urbana de Girona” i per això té “una afectació molt important” en el trànsit del dia a dia.
<strong>Pla d’emergència energètica</strong>
En paral·lel als problemes amb la mobilitat, la Universitat de Girona treballa per reduir la petjada de carboni en altres matèries on sí que pot incidir-hi. Un exemple és el pla d’emergència energètica que es va aprovar a finals del 2021. Aquest projecte preveu reduir les hores de climatització dels edificis i fixa unes temperatures límit per als aires condicionats i la calefacció. Quim Salvi assegura que les mesures aplicades va permetre estalviar en el contracte de la llum i del gas en el moment de màxima inflació d’aquests subministraments. Ara que el preu s’ha relaxat, però, mantenen “la mateixa exigència perquè és una qüestió de planeta”.
Les mesures sobre temperatures de climatització i reduir les hores que s’encenien els aparells va generar algunes queixes a les primeres setmanes. El rector assegura que les molèsties provenien d’algun sistema mal calibrat però que “amb el temps s’han anat corregint” i ara ja s’han resolt totes les incidències.
<strong>Un 45% menys d’aigua</strong>
Una altra acció que ha tirat endavant la UdG ha estat la reducció del consum d’aigua. Això permetrà que tanquin el 2024 amb una reducció del 45% en els litres d’aigua gastats. Un estudi preveu que al llarg de l’any acabin consumint 22.800 m3, mentre que el 2023 el van tancar amb un consum per sobre dels 40.000 m3. A més, aquest registre seria el més baix de la història de la universitat, ja que el 2020 tot i anul·lar bona part de l’activitat presencial per la pandèmia es van gastar 24.600 m3.
