ACN Madrid / Barcelona – La reelecció de Pedro Sánchez com a secretari general del PSOE, la confecció de la nova executiva i l’aval del partit al finançament singular són alguns dels eixos principals del Congrés Federal del PSOE que se celebra a Sevilla aquest cap de setmana. Els socialistes tancaran files entorn del seu líder, únic candidat a la reelecció, davant l’ofensiva judicial en cinc fronts diferents. El PSOE vol que el Congrés serveixi per rellançar el projecte amb l’objectiu d’esgotar la legislatura i continuar governant més enllà de 2027. El PSC arriba al Congrés convertit en el primer referent del poder territorial dels socialistes a tot l’Estat, i els de Salvador Illa aposten per un perfil baix que ajudi a reforçar el lideratge de Sánchez.
“Espanya avança per l’esquerra” és el lema d’aquest Congrés on més de 1.000 delegats de les federacions socialistes estan cridats a aprovar les bases del projecte i renovar Pedro Sánchez com a secretari general. El líder del PSOE no té oposició. És l’únic que ha presentat candidatura i prorrogarà el seu mandat quatre anys més.
<strong>Nova executiva</strong>
A més de reelegir Sánchez, els socialistes també hauran de votar la nova executiva. Es dona per fet que l’encapçalarà el trident format per Sánchez, la vicesecretària general del PSOE i vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, home clau en els pactes amb el líder de Junts, Carles Puigdemont.
Però cal veure quin paper assumeixen algunes de les figures ascendents del seu executiu, com és el cas de l’exalcalde de Valladolid i ministre de Transports, Óscar Puente, aplaudit per la reconstrucció després de la dana, l’excap de gabinet de Sánchez i ara ministre de Transició Digital, Óscar López, i el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños.
<strong>Objectiu 2027</strong>
“Tres anys més, i els que vindran”. La frase de Pedro Sánchez anticipa els objectius d’aquest Congrés. El PSOE vol rellançar el seu projecte amb la mirada posada al 2027, un any en què se superposaran les eleccions generals, autonòmiques i locals, i en què el líder dels socialistes vol tancar el pas a l’aliança de govern entre PP i Vox que pronostiquen les enquestes.
Per assolir aquest objectiu, el PSOE aspira a aconseguir primer l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per al 2025. Són la clau de la legislatura i hauran de comptar amb l’aval de formacions com ERC i Junts que la setmana passada, malgrat totes les dificultats i posicions contraposades, van acabar dinant suport a la reforma fiscal.
<strong>Cinc fronts oberts</strong>
El PSOE arriba a la cita assetjat per suposats casos de corrupció i investigacions obertes per diversos jutges en l’entorn més pròxim de Sánchez. El ‘cas Koldo’, amb la imputació del que va ser mà dreta del president espanyol, José Luis Ábalos, i la declaració de l’intermediari Víctor de Aldama, configuren un primer filó que les acusacions volen estirar fins al president espanyol.
El segon i tercer front són els casos oberts contra la seva dona, Begoña Gómez, investigada pel jutge Peinado per suposats delictes de tràfic d’influències i apropiació indeguda, entre altres, i el seu germà, David Sánchez, a qui un jutge de Badajoz va imputar aquest dimecres per un suposat cas de malversació en un contracte de la Diputació de Badajoz.
Un altre flanc obert és el de la imputació del Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, investigat per la suposada filtració de dades personals de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per desmentir les informacions difoses per l’entorn d’Ayuso sobre un acord entre la fiscalia i Alberto González Amador.
I d’aquest cas en deriva la implosió del Partit Socialista de Madrid. El fins ara secretari general, Juan Lobato, va dimitir aquest dimecres després que es filtrés que va registrar davant el notari unes converses amb la cap de gabinet d’Óscar López, Pilar Sánchez Acera, sobre les dades personals de la parella d’Ayuso.
Precisament Lobato està cridat a declarar aquest divendres, primer dia del Congrés Federal, al Tribunal Suprem en el cas contra el fiscal general de l’Estat. Ho farà en qualitat de testimoni i ja sense la responsabilitat del lideratge dels socialistes madrilenys.
<strong>Tancament de files</strong>
Però previsiblement la pressió judicial i mediàtica sobre Sánchez no es traduirà en una guerra oberta dins de la formació en aquest Congrés. Sánchez disposa del suport tancat de la cúpula del partit i de la majoria dels secretaris generals territorials.
La majoria, tret dels habituals Javier Lambán i Emiliano García-Page, que a més de les crítiques a l’acord de finançament han marcat distàncies amb Ferraz sobre els casos de suposada corrupció.
El suport majoritari a Sánchez s’explica també per la proximitat dels congressos territorials que tindran lloc després de la cita de Sevilla. Serà el moment de renovar alguns lideratges després dels mals resultats a les eleccions autonòmiques del 2023 que van deixar els socialistes pràcticament sense poder territorial.
En els pròxims mesos els socialistes elegiran els nous secretaris generals d’Aragó (Lambán no opta a la reelecció), Madrid (Lobato acaba de dimitir), Cantàbria, Castella i Lleó i Andalusia, on es posa en dubte la continuïtat de Juan Espadas i s’especula amb la seva substitució per María Jesús Montero, tot i que no de forma immediata.
<strong>Finançament singular</strong>
La ponència marc del 41è Congrés Federal del PSOE aposta per un sistema de finançament “més just i sostenible” que tingui en compte les “singularitats territorials” per afrontar “noves realitats demogràfiques i climàtiques que exigeixen més nivells d’inversió en serveis bàsics i infraestructures”.
Segons el document cal que aquest nou model aprofundeixi en la “coresponsabilitat” de les comunitats autònomes i posi punt i final al “populisme fiscal” dels governs autonòmics del PP, que abaixen els impostos “a les seves elits econòmiques” mentre demanen “més fons al govern central”.
Malgrat el redactat genèric, sis federacions socialistes i diversos militants han registrat més de 400 esmenes (d’un total de 6.742) sobre el model de finançament. Són les federacions de Madrid, Aragó, Castella-La Manxa, Galícia, Extremadura i Castella i Lleó. Algunes clamen per un finançament “just” que es negociï de forma “multilateral” i rebutgen el principi d’ordinalitat.
<strong>El PSC acompanya Sánchez</strong>
Tot i el paper central que el finançament singular acabarà tenint al congrés, el PSC vol portar-hi un perfil baix. Els socialistes han descartat plantejar cap esmena al document sobre el model de finançament i asseguren que ja estan conformes amb el redactat original.
Des de la seu del carrer Pallars insisteixen que el model de finançament ja està “consensuat, aprovat i assumit plenament” i, per tant, no creuen que calgui debatre’l més ni “convèncer” altres membres del PSOE.
La mateixa portaveu dels socialistes, Lluïsa Moret, va afegir en roda de premsa que no tenen cap por que esmenes, declaracions o recels d’altres socialistes al conclave facin “descarrilar” l’acord per un nou model de finançament a Catalunya.
Amb el finançament en un segon pla, els 86 delegats del PSC acudeixen al congrés amb voluntat de “sumar” i amb una actitud “constructiva i pedagògica”. Una de les prioritats del PSC aquest cap de setmana serà, segons afirmen, “reforçar” el lideratge i la figura de Pedro Sánchez, que consideren “inqüestionable”.
<strong>Andalusia, territori clau</strong>
Precisament Andalusia és el territori on el PSOE vol marcar el punt d’inflexió per a la remuntada. Els socialistes volen recuperar un territori clau que ha passat a mans dels populars i que és indispensable per assegurar la continuïtat de Sánchez a la Moncloa en unes eventuals eleccions generals. El fet que el Congrés se celebri a Sevilla no és casual.
