ACN Barcelona – El president de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona, el doctor Laureano Molins, espera que la prohibició de fumar a les terrasses sigui una realitat el 2025. “Cal evitar que els joves comencin a fumar i intentar que els adults ho deixin”, afirma en una entrevista a l’ACN pel Dia del càncer de pulmó, en què avisa que vàpers i cigarrets electrònics són una “estratègia de les tabaqueres” per “enredar” els joves. El doctor també posa el focus en la detecció precoç del càncer de pulmó a través dels cribratges a persones de risc, que ja s’estan fent en una prova pilot estatal. Molins indica que si el tumor es detecta en estadis inicials a través d’un TAC, el 80% de mortalitat i el 20% de supervivència actuals es poden arribar a capgirar.
Tot i que l’enduriment de la llei antitatabac s’ha anat endarrerint en els últims anys, el doctor Molins confia que “tirarà endavant” l’any que ve i recalca que hi ha consens per fer “un pas més” en les restriccions al fum, en una entrevista a l’ACN amb motiu del Dia mundial del càncer de pulmó, el 17 de novembre, aquest diumenge.
Aquest doctor de l’Hospital Clínic de Barcelona recorda que el tabac no només s’associa a la gran majoria dels casos de càncer de pulmó (entre un 80% i 90%), sinó que també es troba darrere el 30% de tumors, de tot tipus. “El tabac provoca càncer de pulmó i altres, com de laringe, d’esòfag, de bufeta, a més de malalties pulmonars com l’emfisema i l’MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica), i malalties cardiovasculars”, adverteix.
El president de l’Associació Contra el Càncer a Barcelona també es mostra confiat en el paper que pugui tenir en la prevenció del tabac el nou secretari de Salut Pública, Esteve Fernández, de qui diu que és un “gran expert en tabaquisme” i que té “molt clar” que cal actualitzar la llei, “sigui estatal o a Catalunya”.
Després de temps al calaix, el Ministeri de Sanitat va treure a l’abril d’aquest any el pla antitabac amb mesures com ampliar els espais sense fum, amb les terrasses de bar en el punt de mira, o equiparar els vapejadors als cigarrets tradicionals. Ara bé, la proposta no tenia caràcter normatiu, no va implicar cap canvi immediat i la ministra Mónica García va posposar-ne la concreció al desenvolupament legislatiu, que encara no s’ha produït.
També fa anys que des de Catalunya s’estudia prohibir fumar a les terrasses. La conselleria d’Alba Vergés va obrir-hi la porta tímidament el 2019 i el seu successor, Josep Maria Argimon, va anunciar el setembre del 2022 que estaven preparant una llei per prohibir fumar en espais com aquests. Pocs dies després, va ser rellevat per la sortida de Junts del Govern i Manel Balcells va assegurar el desembre del 2023 que volia portar al Parlament la prohibició del tabac a les terrasses, però l’anunci d’eleccions anticipades el març va truncar l’activitat legislativa. L’actual, Olga Pané, no ha fet cap anunci en aquest sentit, en espera que es desenvolupi la llei estatal.
El doctor Molins, que és un expert en càncer de pulmó com a cirurgià toràcic, ressalta que la llei antitabac de l’estat espanyol -del 2005 i actualitzada el 2010 amb la prohibició de fumar a l’interior d’espais tancats oberts al públic, com bars i restaurants- va ser una de les “més restrictives” d’Europa, però avisa que ja han passat 14 anys. El president de l’associació adverteix que si bé el consum de tabac ha baixat molt des dels 80, sobretot entre els homes, ara fa uns anys que es troba estancat al voltant del 25%.
El 1990, el 47% dels homes fumaven i el 22% de les dones (34% el total de la població de més de 15 anys), mentre que el 2020, el 28% dels homes i el 22% de les dones (25% del total), segons dades del Departament de Salut recollides en el document ‘El Tabaquisme a Catalunya’.
Molins també alerta del consum de tabac entre els més joves, sobretot de les noves formes de consum: “Els vàpers i cigarrers electrònics són una estratègia de les tabaqueres perquè la gent jove mantingui l’hàbit de portar-se alguna cosa a la boca i, quan estiguin farts de fumar amb olor de menta o de maduixa, vagin a la cigarreta habitual”.
Perquè arribi aquest missatge, l’Associació Contra el Càncer ha llançat el Projecte Zero, en què 60 joves influencers adverteixen persones de la mateixa generació del risc de fumar i de les noves formes de consum. Un de cada quatre estudiants de 12 i 13 anys (primer i segon d’ESO) ha consumit alguna vegada a la vida cigarretes electròniques, segons un estudi pilot del Ministeri de Sanitat publicat fa un any.
<strong>Una malaltia també de dones</strong>
El càncer de pulmó és el segon amb més incidència al món i el tercer a l’estat espanyol. La Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) preveu que els càncers més diagnosticats a l’Estat aquest any siguin els de còlon i recte, mama, pulmó, pròstata i bufeta urinària. El de càncer és el que causa més mortalitat, sobretot en els homes.
Ara bé, l’augment del tabac entre les dones a partir dels anys 70 n’ha incrementat molt la incidència i la mortalitat. En alguns països europeus la mortalitat per càncer de pulmó en dones ja ha superat a la de mama, recull la SEOM en l’informe del 2023, i experts demanen incorporar la perspectiva de gènere en la prevenció, detecció i tractament. “S’havia identificat tradicionalment com una malaltia d’homes, però això ja no és així”, recalca Molins.
D’altra banda, cal precisar que no tots els casos de càncer de pulmó s’associen directament al tabac i que entre un 10% i un 20% són en no fumadors. A part del tabaquisme passiu, Molins explica que pot haver-hi una predisposició genètica o factors ambientals, com la contaminació o exposicions llargues al gas radó o a l’amiant.
<strong>Uns cribratges que podrien canviar el paradigma </strong>
El càncer de pulmó és una malaltia actualment amb mal pronòstic i la supervivència no arriba al 20%. Actualment a l’estat espanyol hi ha en marxa el projecte Cassandra, que busca voluntaris d’entre 50 i 75 anys, fumadors actius o exfumadors de menys de 15 anys d’abstinència, per fer-los un TAC de baixa dosi per detectar possibles lesions. Tot i que se’n va començar a parlar fa uns dos anys, no ha arrancat fins fa uns mesos, indica Molins. A Catalunya hi participen nou hospitals, en col·laboració amb els CAP.
El doctor calcula que, de cada cent escàners que es facin, es diagnosticaran dos casos de càncer de pulmó i destaca tant l’oportunitat que significarà per als pacients haver-los detectat de forma precoç com també el cost-benefici per al sistema sanitari. “El pronòstic canvia absolutament. El 80% dels tumors que es diagnostiquen en un TC de baixa dosi en el cribratge tenen un bon pronòstic”, remarca.
Molins espera que el projecte Cassandra aporti la informació necessària perquè els cribratges s’acabin incorporant a la cartera de serveis públics i ressalta que la seva evidència és “clara”. Afegeix que hi ha consens que els cribratges han d’anar acompanyats de prevenció primària, és a dir, intentar que les persones que se sotmetin a les proves deixin de fumar.
