ACN Barcelona – El potencial fotovoltaic de la demarcació de Barcelona és del 140% del total del consum elèctric, segons un visor cartogràfic presentat aquest dilluns per la Diputació de Barcelona. Un 50% sortiria d’instal·lacions a teulades, i el 90% restant, de plaques en territori de baix impacte, que suposaria ocupar el 2,4% de la superfície de la demarcació. L’ens marca llocs ja degradats per l’activitat humana, com ara antigues pedreres o abocadors, com a prioritaris. L’estudi constata que es podria instal·lar energia solar a 776.366 hectàrees, però n’exclou més de 700.000 pel seu valor natural, paisatgístic i agrícola. El Vallès Occidental (19% sobre el total), el Bages (18%), Osona (18%) i l’Anoia (15%) són les comarques amb més potencial.
Si s’aprofitessin tots els espais identificats per la Diputació, la generació d’electricitat mitjançant plaques solars arribaria al 140% de tot el consum actual de les comarques barcelonines. Des de la institució, però, asseguren que la progressiva electrificació especialment en àmbits com el transport farà augmentar el consum de manera significativa, cosa que reduiria aquest ‘superàvit’, o fins i tot es necessitaria més electricitat, que podria sortir d’altres tipus d’energies verdes no incloses en aquest estudi. A més, les dades de potencial fotovoltaic en teulades no inclouen els 36 municipis de l’AMB, que farien créixer la xifra “substancialment”.
El cap de la secció energètica d’Acció Climàtica de la Diputació, Albert Vendrell, ha explicat que el sòl més òptim per a la instal·lació de fotovoltaica és “el que ja ha estat antropitzat”, és a dir, “ja transformat per l’activitat humana o a l’espera” de ser-ho. A banda d’aquest terreny, també es tenen en compte els sòls nus urbans –és a dir, les àrees urbanes sense edificacions, no pavimentades o amb menys del 5% de vegetació– i els sòls urbanitzables no desenvolupats. En conjunt, el terreny no urbà “que té menys valor natural i agrícola”, que s’han dividit entre els de potencial alt, mig i baix.
La Diputació deixa fora dels possibles indrets on es podria instal·lar fotovoltaica el sòl on no és legal fer-ho, com ara àrees protegides per la Xarxa Natura 2000 o les incloses en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). A més, han exclòs les parcel·les agrícoles que confirmen alguna Denominació d’Origen o el regadiu, que consideren “cultius agrícoles amb un valor afegit”.
En total, de les 776.366 hectàrees on podrien instal·lar-se projectes fotovoltaics, 700.000 queden fora per motius naturals, paisatgístics o agrícoles, i en 57.507 més se’n podrien col·locar però se’ls considera de potencial baix –és a dir, no òptim perquè té usos agrícoles o alguna altra circumstància–. Així, només en 18.859 hectàrees es considera que es podrien posar plaques solars en terra amb baix impacte per al territori, cosa que ja suposaria generar el 90% del consum actual, a què se li sumaria el 50% de les plaques en teulades.
En aquest sentit, Vendrell ha explicat que la identificació de terrenys ha d’ajudar a triar entre dues zones amb la mateixa superfície. Segons ell, entre “tres parcel·les de cereal” i “dues antigues pedreres en desús” s’hauria de prioritzar la instal·lació de plaques a la segona.
La Diputació ha fet públic un visor especialment pensat per a la consulta tant d’ajuntaments i ens locals com ara de promotors perquè contribueixin a “accelerar la transició energètica i canviar de model”, en paraules del president delegat de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació, Marc Serra. El també regidor dels comuns a la capital catalana també ha dit que l’objectiu de generar energia renovable és no només “descarbonitzar”, sinó que “abaratir” el cost de l’electricitat i fer-la “més segura”. Segons ell, es podria assolir un nivell més alt de “sobirania energètica”, ja que actualment la meitat del consum elèctric del país ve de l’energia nuclear i “el 84% es produeix lluny de Catalunya”, bona part del qual en règims no democràtics.
