ACN Barcelona.-Quim Español (Girona, 1945) és arquitecte i amant de la poesia. De fet, ha publicat diversos poemaris i alguns d’ells han obtingut premis tan importants com el Carles Riba l’any 1994 i els Jocs Florals l’any 1998. L’autor torna ara a les llibreries i ho fa per primera vegada amb una novel·la que porta per títol ‘Francesca’ (Edicions de 1984). Ell mateix reconeix que ha estat una experiència nova i fins i tot “estranya”. El centre de ‘Francesca’ és l’assetjament psicològic que pateix la protagonista en l’orquestra en la qual toca el violí. “Les conseqüències de l’assetjament psicològic no es coneixen amb tota la seva gravetat perquè són insòlites i arrasadores”, assegura. Español ha presentat el llibre aquest dimecres.
La Francesca, la protagonista, és una adolescent que té un do per la música. Ella patirà assetjament psicològic en la seva orquestra. Español va conèixer un cas d’assetjament psicològic proper a ell i va decidir que aquest havia de ser un dels temes principals de la novel·la. L’escriptor diu que una de les coses que més l’ha impressionat de l’assetjament psicològic, que Español ha viscut “indirectament”, són “les estranyes reaccions que provoquen als afectats que són insòlites i més greus del que realment se sospita”. Però ‘Francesca’ també tracta sobre altres temes i altres arguments: “Hi ha l’odi al geni, la bellesa i la vellesa, i la decadència d’una família que és un reflex de la decadència d’una casta social”. L’autor ha incorporat tots aquests temes a través dels ulls i les accions dels personatges. Pel que fa l’estructura de la novel·la, explica que hi ha moments en què qui escriu el llibre “parla amb els personatges” i “hi ha personatges d’altres novel·les que s’introdueixen dins del text, tot i que l’estructura és el d’un relat cronològic habitual”, afegeix.Arquitecte i poetaEspañol prové del món de l’arquitectura i, en el terreny literari, de la poesia. “M’agrada molt escriure i no puc negar que m’ho passo molt bé, però passa una cosa curiosa a les novel·les de ficció i és que quan inventes un personatge, aquest adquireix vida pròpia”. L’autor ressalta aquesta autonomia, inesperada per a ell, dels personatges. Admet que un autor no pot fer que els seus personatges de ficció facin el que ell vol, sinó que “ells fan el que els hi dona la gana”. “Això sí que m’ha sobtat. Soc un simple cronista”, afegeix. “La poesia no la deixaré mai”, assegura, “però la novel·la tampoc, l’experiència és molt satisfactòria des del punt de vista personal”. De fet, Español afirma que ja té engegats altres projectes i alguns estan força avançats. Si compara l’escriptura de poesia amb la novel·la, l’ha sorprès la diferència de llargada d’un poema amb un text com el de ‘Francesca’. “El poema és una guspira que encén un foc, una idea que s’expressa en molt poques paraules i hi ha una gran condensació de sentit, en canvi en la novel·la les coses flueixen d’una altra manera i has de deixar fluir més als personatges que t’inventes”. Español creu que “avui s’escriu més que no pas es llegeix. Soc conscient d’aquesta inflació en la qual jo hi col·laboro amb aquesta publicació”. Assegura que es va animar a tirar-ho endavant perquè Edicions de 1984 va decidir publicar-ho. L’autor Español és arquitecte dedicat també a la poesia, camp en què ha publicat ‘Ultralleugers’ (premi Carles Riba 1994), ‘L’arbre de la innocència’ (primer premi dels Jocs Florals 1998), ’70 poemes’, ‘Nadir i altres nits’, el poema principal del qual va ser portat al teatre, i ‘Elegies’ (2018). Al marge d’altres llibres sobre teoria de l’arquitectura, ha publicat també ‘Entre tècnica i enigma’, un volum d’assajos amb una mirada transversal sobre diversos àmbits de l’art.
