ACN Girona – El ple de Girona ha aprovat inicialment l’ordenança que regularà la Zona de Baixes Emissions (ZBE) amb l’objectiu que sigui realitat abans d’acabar l’any. El punt ha tirat endavant amb el vot a favor de l’equip de govern, que no s’ha traslladat a l’oposició. Perquè el PSC, tot i reconèixer que la proposta s’ha treballat bé, s’ha abstingut; i PP i Vox hi han votat en contra. La tinenta d’alcaldia Cristina Andreu ha subratllat que la ZBE “contribuirà a millorar la qualitat de l’aire” tenint en compte “la dinàmica social i econòmica de la ciutat”. D’altra banda, el ple ha aprovat el compte general del 2023. Aquí, el govern ha defensat que s’ha millorat l’execució del pressupost (es va arribar al 76,5%) entre les crítiques del PP i socialistes.
Sobre plànol, l’àmbit de la ZBE abasta una àrea d’us 2 quilòmetres quadrats. A grans trets, de nord a sud, s’estén des del parc de la Devesa fins al carrer Emili Grahit; i d’oest a est, abraça des del carrer riu Güell fins al carrer del Carme i tot l’àmbit del Barri Vell.
Dins aquesta zona, entre les set del matí i les vuit del vespre dels dies feines, no s’hi permetrà que hi circulin els vehicles més contaminants. Això sí, l’ordenança també preveu diferents exempcions. Per exemple, els cotxes que tinguin el domicili del permís de circulació a Girona, els autobusos i vehicles de transport públic o de persones amb mobilitat reduïda, aquells estrangers que compleixin determinats requisits o bé els vehicles de serveis mèdics, funeraris, de Protecció Civil o de cossos i forces de seguretat.
La tinenta d’alcaldia de Transició Ecològica i Transformació Urbana ha recordat que la ZBE s’ha d’instaurar per llei i que a Girona, tot i que l’índex de qualitat de l’aire “en general es troba dins els paràmetres permesos”, sí que hi ha alguns punts “que freguen el límit o l’han superat”. Per això, Andreu ha subratllat que l’ordenança vol contribuir “a millorar la qualitat de l’aire”, però que a l’hora de dibuixar l’àrea afectada per la ZBE, també s’ha tingut en compte “la dinàmica social i econòmica de la ciutat” per evitar que generi “noves problemàtiques”.
A partir d’ara, després de l’aprovació inicial, s’obre la fase d’al·legacions. Cristina Andreu ha explicat que l’objectiu és que, un cop s’estudiïn i es responguin aquelles que s’hi presentin, “la voluntat és que l’ordenança s’aprovi de manera definitiva abans d’acabar l’any”.
<strong>Vot en contra i abstenció</strong>
L’ordenança ha tirat endavant amb el vot a favor de l’equip de govern (Guanyem, Junts i ERC). Però aquest vistiplau no s’ha traslladat als grups de l’oposició. El PP i Vox hi han votat en contra. El popular Jaume Veray ha dit que no estan d’acord “amb la delimitació que s’ha fet” i ha reclamat que, en paral·lel a la ZBE, s’han d’impulsar millores en les línies d’autobús i habilitar més aparcaments dissuasius. El regidor de Vox, Francisco Javier Domínguez, ha fet un discurs negacionista i ha lamentat que la ZBE causarà “perjudicis al comerç i als ciutadans”.
Per la seva banda, el socialista Josep Palouzié ha reconegut que tant la diagnosi com el procediment de la ZBE “s’ha fet de manera molt correcta” i que la proposta d’àrea on s’aplicaran les restriccions “és prou prudent”. Ara bé, també ha matisat que hi ha aspectes que “es poden millorar” i que, per això, els socialistes han decidit abstenir-se.
La tinenta d’alcaldia Cristina Andreu ha recordat al regidor de Vox que la ZBE és una obligació legal i li ha respost que ell representa “el model que cal superar”. I a Jaume Veray li ha recordat que l’equip de govern ja treballa per millorar les línies de transport urbà i habilitar més aparcaments dissuasius (per exemple, a l’entrada sud de la ciutat).
<strong>Enganxada pel compte general</strong>
D’altra banda, al ple municipal d’aquest setembre també hi ha passat el compte general del 2023; és a dir, la fotografia del pressupost de l’any passat (en aquest cas, prorrogat). La regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu, ha recordat que l’any passat hi va haver eleccions, i que per tant el compte general “es troba a cavall de dos mandats” i ha posat en relleu que durant el 2023 es va millorar l’execució del pressupost. Que, en concret, es va situar al 76,5%.
Aliu també ha destacat que “dins aquesta rendició de comptes positiva”, va disminuir el romanent líquid, es va reduir el deute i que l’Ajuntament està “dins el període mitjà de pagament a proveïdors”. Això sí, la regidora no ha amagat, però, que els ens locals tenen “una execució lenta” dels pressupostos; entre d’altres, perquè estan “encotillats” pel marc de finançament. “Malgrat això, però, fem bona feina”, ha dit.
L’oposició, però, no li ha comprat el discurs. Vox i el PSC han votat en contra del compte general i el PP s’ha abstingut. La regidora socialista Bea Esporrin ha criticat que l’any es tanqués amb 51 milions d’euros (MEUR) “pendents d’executar” i ha definit el compte general com “el reflex d’un govern sense rumb clar, de la política del ‘Farem, farem’ i dels projectes que queden al calaix”. Per la seva banda, el regidor del PP Jaume Veray ha criticat el “cofoisme” de la regidora i ha dit que el compte general “demostra la poca execució del pressupost”.
Al final del debat, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha pres la paraula per defensar que hi ha “dades concretes” que demostren com l’equip de govern millora l’execució pressupostària. També, tenint en compte que hi ha diners que provenen d’anualitats anteriors. I com a exemple, Salellas ha explicat que aquest 2024, “tot i haver pressupostat 6 MEUR per a inversions, ja n’hem executat 12”. “És a dir, més del doble i encara no hem acabat l’any”, ha subratllat.
<strong>Nou regidor i mercat de Santa Eugènia</strong>
Al ple d’aquest setembre també ha pres possessió el nou regidor del PSC, Ferran Rafa de Elena, que substitueix la socialista Sílvia Paneque després de fer el salt a Govern com a consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.
D’altra banda, el ple ha donat llum verda a l’aprovació inicial del Pla de Millora Urbana de l’antic mercat de Santa Eugènia. El pla dona compliment a les sentències que van anul·lar l’anterior pla -que es remunta al 2005- i permet ordenar urbanísticament la zona de l’antic mercat (que es va enderrocar, entre d’altres, per donar lloc a la plaça Leonor Joher i a un centre de dia). A l’espai també s’hi van aixecar habitatges i hi ha un edifici a mig construir, que es vol acabar per destinar-lo a usos dotacionals; és a dir, per a col·lectius vulnerables.
El punt ha tirat endavant amb els vots a favor de l’equip de govern i el PSC. El PP s’ha abstingut i Vox hi ha votat en contra.
Per últim, el ple també ha aprovat l’acord que permet posar fi a un llarg conflicte: el de la propietat de la planta potabilitzadora de Montfullà. El pacte, subscrit per l’ACA, el Consorci d’Aigües de la Costa Brava i l’Ajuntament, estableix que el 72% de la planta serà propietat del Consorci; i el 28% restant, de l’Ajuntament de Girona.
El punt ha tirat endavant amb els vots de l’equip de govern i del regidor del PP. Els socialistes s’han abstingut i, per últim, Vox hi ha votat en contra. L’alcalde de Girona ha pres la paraula per subratllar que aquest acord “permet tancar una carpeta” que s’arrossegava des de fa més d’una dècada i és “la millor proposta possible”, perquè té en compte “tot allò que l’Ajuntament ha fet amb la potabilitzadora” (ja que dels 56,8 MEUR que van costar les obres d’ampliació que es van fer a la planta el 2008, el consistori en va assumir una part).
