ACN Barcelona – El Parlament suprimirà gradualment el premi de jubilació que perceben els seus funcionaris fins a extingir-lo definitivament el 2050. Els treballadors amb data de jubilació el 2023 i el 2024 podran percebre un topall màxim de 89.600 euros, que es reduirà de forma progressiva en dues fases, fins als 2.500 euros del 2049. És un dels acords als quals han arribat la Mesa i el Consell de Treballadors, que també contempla modificar la prima de vinculació i recuperar el complement de productivitat i l’aportació als plans de pensions. Amb aquest acord, l’òrgan de govern de la cambra confia que es tanqui la via judicial. Aquests pactes en el marc de la negociació col·lectiva s’han assolit després que l’Oficina Antifrau qüestionés aquests pagaments.
Concretament, els funcionaris del Parlament tenen dret a percebre entre 8 i de 14 mensualitats en funció dels anys de servei prestats (un mínim de 10). En una primera fase fins al 2026, per a percebre aquest màxim, caldrà haver treballat 16 anys o més a la cambra. A partir del 2027, s’ampliarà a 25 anys o més.
L’acord també estableix el topall màxim que podran percebre els funcionaris en concepte de premi de jubilació. En una primera fase, els qui es jubilin el 2023 i el 2024 podran ingressar un màxim de 89.667,55 euros (2,5 vegades el salari més baix de les taules retributives). El 2025 serà de 71.734 euros (2 vegades), el 2026 de 68.147 (1,9 vegades), el 2027 de 64.560 euros (1,8 vegades), el 2028 de 60.973 (1,7 vegades) i el 2029 de 57.387 (1,6 vegades).
A partir d’una segona fase, el 2030, aquest topall màxim s’establirà en 50.000 euros, i anirà reduint-se en 2.500 euros cada any, fins que l’1 de gener del 250 quedarà totalment extingit. Fonts de la Mesa precisen que aquests són els topalls màxims i que no vol dir que cap treballador els assoleixi.
Una setantena de funcionaris (25%) es jubilaran en la primera fase d’aplicació, mentre la resta ho farà en la segona. El premi de jubilació ja no existirà per als nous treballadors. En aquests moments, 14 empleats no el percebran.
Segons els càlculs de la cambra, aquest acord aquest règim transitori tindrà un cost aproximat d’uns 8,9 milions d’euros. També xifren en 8,1 milions d’euros l’estalvi de recursos si es compara amb les condicions anteriors que regulaven la prima de jubilació, acordades el desembre del 2021.
<strong>Premi de vinculació, complement de productivitat i pla de pensions</strong>
El segon acord al qual ha arribat la taula de negociació col·lectiva té a veure amb els premis de vinculació, que reconeixen l’antiguitat. Fins ara, quan un funcionari complia 25, 30, 35 i 40 anys de serveis prestats, tenia dret a un mes de vacances o de retribució addicional. A partir d’ara, els treballadors podran optar entre un mes de vacances o una aportació extraordinària al pla de pensions, d’uns 900 euros anuals.
Finalment, el tercer acord preveu tant reactivar el pla de pensions, congelat el 2013, com recuperar el complement de productivitat, suspès aquell mateix any. En el cas del complement de productivitat, es recupera tal com estava, amb un topall màxim del 70% de la mensualitat.
<strong>Els acords hauran de passar per la CAI</strong>
Aquests tres acords van ser aprovats per l’assemblea de treballadors aquest dilluns, amb només quatre abstencions. Aquest dimarts al matí, han estat signats per les dues parts, la Mesa del Parlament i el Consell de Treballadors, i seran ratificats novament per la Mesa aquest dijous. Posteriorment, hauran de passar per la Comissió d’Afers Institucionals (CAI), perquè alguns elements afecten els estatuts del règim i del govern interiors de la cambra.
Fonts de la Mesa celebren els tres acords assolits amb els treballadors per a resoldre la conflictivitat l’aboral. Subratllen que la voluntat és la de “racionalitzar les condicions laborals” i “impulsar la modernització de l’administració parlamentària”.
<strong>Antifrau va assenyalar “irregularitats”</strong>
La Mesa del Parlament va suspendre temporalment aquests premis el desembre del 2023, després que un informe de l’Oficina Antifrau assenyalés “irregularitats”. L’organisme sostenia que “cap de les versions analitzades dels Estatuts del Règim i el Govern Interiors (ERGI) no regulen la prima o subsidi de jubilació ni la prima de vinculació”, així com tampoc l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni cap altra legislació.
En la seva resposta a l’OAC, el Parlament va admetre que aquestes dues figures vigents podien suscitar “dubtes”. Tot i que estan citades als Estatuts del Règim i Govern Interior del Parlament (ERGI), l’informe firmat pel secretari general, Albert Capelleras, considerava que seria “insuficient” i que seria “nul·la de ple dret pel fet d’haver regulat una matèria reservada a la llei”.
