ACN Barcelona – La Comissió d’Afers Institucionals del Parlament ha ratificat l’acord amb els treballadors per suprimir gradualment el premi de jubilació que perceben i extingir-lo definitivament el 2050. Es tracta d’un pas necessari per validar-lo, ja que alguns dels acords entre la Mesa del Parlament i el Consell de Treballadors afecten els estatuts del règim i del govern interiors de la cambra. El PSC, Junts i ERC han votat a favor del pacte, mentre que els Comuns, la CUP i Aliança Catalana hi han votat en contra. El PPC i Vox s’hi han abstingut.
L’acord entre la Mesa del Parlament i el Consell de Treballadors contempla la supressió gradual del polèmic premi de jubilació dels funcionaris de la cambra, que no s’eliminarà definitivament fins el 2050. Els treballadors amb data de jubilació el 2023 i el 2024 podran percebre un topall màxim de 89.600 euros, que es reduirà de forma progressiva en dues fases, fins als 2.500 euros del 2049.
Concretament, els funcionaris del Parlament tenen dret a percebre entre 8 i 14 mensualitats en funció dels anys de servei prestats (un mínim de 10). En una primera fase fins al 2026, per a percebre aquest màxim, caldrà haver treballat 16 anys o més a la cambra. A partir del 2027, s’ampliarà a 25 anys o més.
L’acord també estableix el topall màxim que podran percebre els funcionaris en concepte de premi de jubilació. En una primera fase, els qui es jubilin el 2023 i el 2024 podran ingressar un màxim de 89.667,55 euros (2,5 vegades el salari més baix de les taules retributives). El 2025 serà de 71.734 euros (2 vegades); el 2026, de 68.147 (1,9 vegades); el 2027, de 64.560 euros (1,8 vegades); el 2028, de 60.973 (1,7 vegades); i el 2029, de 57.387 (1,6 vegades).
A partir d’una segona fase, el 2030, aquest topall màxim s’establirà en 50.000 euros i anirà reduint-se en 2.500 euros cada any, fins que l’1 de gener del 250 quedi totalment extingit. Fonts de la Mesa precisen que aquests són els topalls màxims i que no vol dir que cap treballador els assoleixi.
Una setantena de funcionaris (25%) es jubilaran en la primera fase d’aplicació, mentre la resta ho farà en la segona. El premi de jubilació ja no existirà per als nous treballadors. En aquests moments, 14 empleats no el percebran. Segons els càlculs de la cambra, aquest acord tindrà un cost aproximat d’uns 8,9 milions d’euros. També xifren en 8,1 milions d’euros l’estalvi de recursos si es compara amb les condicions anteriors que regulaven la prima de jubilació, acordades el desembre del 2021.
<strong>Premi de vinculació, complement de productivitat i pla de pensions</strong>
Un segon acord al qual ha arribat la taula de negociació col·lectiva i que també ha ratificat la CAI té a veure amb els premis de vinculació, que reconeixen l’antiguitat. Fins ara, quan un funcionari feia 25, 30, 35 i 40 anys de serveis prestats tenia dret a un mes de vacances o de retribució addicional. A partir d’ara, els treballadors podran triar entre un mes de vacances o una aportació extraordinària al pla de pensions, d’uns 900 euros anuals.
Finalment, el tercer acord preveu tant reactivar el pla de pensions, congelat el 2013, com recuperar el complement de productivitat, suspès aquell mateix any. En el cas del complement de productivitat, es recupera tal com estava, amb un topall màxim del 70% de la mensualitat.
<strong>Antifrau va assenyalar “irregularitats”</strong>
La Mesa del Parlament va suspendre temporalment aquests premis de jubilació el desembre del 2023, després que un informe de l’Oficina Antifrau assenyalés “irregularitats”. L’organisme sostenia que “cap de les versions analitzades dels Estatuts del Règim i el Govern Interiors (ERGI) no regulen la prima o subsidi de jubilació ni la prima de vinculació”, així com tampoc l’Estatut bàsic de l’empleat públic, ni cap altra legislació.
En la seva resposta a l’OAC, el Parlament va admetre que aquestes dues figures vigents podien suscitar “dubtes”. Tot i que estan citades als Estatuts del Règim i Govern Interior del Parlament (ERGI), l’informe firmat pel secretari general, Albert Capelleras, considerava que seria “insuficient” i que seria “nul·la de ple dret pel fet d’haver regulat una matèria reservada a la llei”.
