ACN Barcelona – El Museu Tàpies ha presentat l’exposició ‘Antoni Tàpies. La pràctica de l’art’ que es podrà veure des d’aquest dissabte i fins al 12 de gener. Comissariada per Manuel Borja-Villel, és una de les mostres més completes dedicades a la trajectòria de l’artista amb més d’un centenar d’obres procedents d’institucions públiques i col·leccions privades nacionals i internacionals. La nova exposició presenta peces que es poden veure per primera vegada a Barcelona i ressitua Tàpies en la història de l’art més recent. Així, s’ofereix un recorregut que va des de 1943 fins al 2011, des dels primers autoretrats a les obres marcades per la preocupació per la mort, les obres matèriques, polítiques i les més íntimes dedicades a la seva esposa.
La retrospectiva forma part del programa commemoratiu de l’Any Tàpies i arriba a Barcelona després d’haver-se presentat la tardor de 2023 al Bozar de Brussel·les i al Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía de Madrid aquesta passada primavera.
Cadascuna de les tres exposicions que s’han produït ha estat “diferent” però s’ha volgut mantenir un element comú: mostrar la pràctica i la visió pròpia de Tàpies. En declaracions a l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el comissari Manuel Borja-Villel ha recordat que Tàpies “sempre es queixava que molt sovint les exposicions responien a un projecte del comissari i que no mostraven la manera que ell treballava”.
“Quan va tenir un estudi gran a la primavera-estiu s’hi tancava i treballava. Feia primer un quadre petit potser molt gestual i després un de més estructurat. Si en feia un de més figuratiu, el següent era més abstracte. Anava combinant i articulant una cosa amb l’altra”, ha recordat.
Per això, Borja-Villel ha indicat que l’exposició del Museu Tàpies s’ha centrat en reivindicar que el pintor treballava “molt bé els límits dels quatres”. “El que li interessava en una obra era el final i el començament d’una altra. Allò que no es veu, el que està en la relació. Tenia un estudi ben ple que era una obra en sí mateix”, ha afegit.
A diferència de les exposicions que s’han pogut veure a Brussel·les i Madrid, la de Barcelona no presenta les peces separades i amb un ambient específic. Amb el concepte de taller com a base, el recorregut permet veure peces dels anys 70 en diàleg amb d’altres dels 2000. “Sempre hi ha una relació, un element de repetició, de situar-se com artista compromès amb una societat”, ha analitzat el comissari.
El visitant gaudeix d’un recorregut no lineal per tota la trajectòria tapiana, articulat al voltant de diversos ambients que estableixen relacions més enllà de la cronologia. El punt de partida són els autoretrats fets durant un llarg període de convalescència per una malaltia, l’herència de les avantguardes i els seus vincles amb el grup artístic Dau al Set o l’experimentació amb les primeres matèries durant la dècada de 1950. Aquesta experimentació el van ajudar a donar-se a conèixer internacionalment.
Entre les obres més destacades que es poden veure a Barcelona per primera vegada o després d’anys sense fer-ho, hi ha ‘Gran relleu negre’ (1973), ‘Terra negra’ (2003), ‘Ni portes ni finestres’ (1993) o ‘Dada’ (1993).
A banda de col·leccions particulars, la procedència de les obres exposades és d’institucions com la Galerie Lelong & Co de París, Meadows Museum de Dallas (EUA), el Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, The Museum of Contemporany Art de Los Angeles, el Kolumba de Colònia (Alemanya), el Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen de Düsseldorf (Alemanya) o Fondation Gandur pour l’Art de Ginebra (Suïssa).
Compromès amb el seu temps i amb la seva ciutat, Tàpies va defensar les llibertats democràtiques i la cultura catalana, i va donar suport a diverses causes humanitàries internacionals. Les grans preguntes que es planteja a les seves obres i el seu llegat intel·lectual són sobre la vida, la mort, la malaltia, les persones o els drets humans. Unes qüestions ben actuals.
El projecte expositiu permet, doncs, generar espais de pensament a l’entorn del seu llegat, aprofundir en l’obra i generar noves interpretacions. En el marc de l’exposició i l’Any Tàpies s’oferirà una àmplia programació pública i educativa, un catàleg de textos del comissari, entrevistes, un simposi internacional i unes jornades d’estudi.
