ACN Barcelona – La directora del Museu Tàpies, Imma Prieto, ha presentat aquest dijous la programació de 2025 que vol donar visibilitat a artistes i pràctiques que van quedar fora dels discursos dominants i hegemònics. Amb la voluntat d’investigar i revisar la història, les exposicions temporals recuperaran figures que han quedat als marges com les catalanes Marta Palau (1934-2022) i Anna Malagrida (1970), André du Colombier (1952-2003) o la cineasta francesa Germaine Dulac (1882-1942). El projecte expositiu anual al voltant de l’obra d’Antoni Tàpies serà ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’, que proposarà nous eixos de recerca sobre l’imaginari de l’artista per revisar les idees contingudes de la producció més primerenca del pintor.
En roda de premsa han explicat que la programació de 2025 del Museu Tàpies vol “redefinir alguns dels discursos de la historiografia de l’art contemporani per crear noves genealogies artístiques; alhora, generarà noves línies expositives que reivindiquin i visibilitzin pràctiques i artistes que van quedar fora dels discursos dominants i hegemònics”.
En aquest sentit, el capítol de les exposicions temporals arrencarà el 27 de febrer fins al 22 de juny amb una gran exposició de Marta Palau que serà la major mostra retrospectiva d’aquesta artista a escala internacional. L’exposició viatjarà després al Museo Universitario de Arte Contemporáneo de Mèxic.
Comissariada Imma Prieto, directora del Museu Tàpies, i Amanda de la Garza, subdirectora artística del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, ‘Marta Palau. Els meus camins són terrestres’, serà la primera exposició que es podrà veure a Barcelona de l’obra d’aquesta artista catalanomexicana. Prieto ha destacat la “matèria” i el fet de realitzar una “recuperació històrica” de Palau. Pel que fa a la seva relació amb Tàpies, ha dit que els dos artistes compartien uns determinats “símbols del cos”.
Del 13 de març al 22 de juny serà el torn de la primera exposició monogràfica a l’Estat d’Anna Malagrida. Els treballs d’Anna Malagrida se centren sobretot en un estudi antropològic de les arquitectures de les ciutats, o d’aquelles que han ocupat espais naturals amb relació a l’oci. “Les fotografies de gran format són fetes des d’aparadors o des de grans vitralls que han estat tapats amb el característic blanc d’Espanya, com si fossin grans teles informalistes que ens remeten a l’obra d’Antoni Tàpies”, han explicat des del Museu Tàpies.
Així, les seves fotografies dibuixen un camí, un recorregut entre allò que queda ocult per la crisi econòmica o les grans companyies d’esdeveniments que ocupen reserves naturals per portar a terme la seva activitat i deterioren el medi ambient.
Del 18 de setembre al 13 de gener de 2026 serà el torn de l’exposició sobre André du Colombier. Considerat un dels artistes més enigmàtics de la seva generació, André du Colombier planteja en la seva obra un ús inèdit de les imatges en relació amb els objectes per crear un nou món a partir del mínim llenguatge.
Finalment, del 2 d’octubre al 13 de gener de 2026 es podrà veure ‘Germaine Dulac. Je n’ai plus rien’, El projecte sobre Germaine Dulac vol ser una reflexió sobre com les avantguardes van invisibilitzar certes artistes que posaven en tensió els discursos hegemònics i heteropatriarcals que imposava la societat d’entreguerres.
“Aquest és un exercici de recuperació de la memòria d’un passat en què moltes d’elles van quedar relegades dins de la història de l’art, malgrat que les seves pràctiques van esdevenir fonamentals pel desenvolupament dels moviments artístics del segle xx”, han subratllat.
<strong>‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’</strong>
A partir de la col·lecció del museu, des del 13 de febrer de 2025 fins al 25 de gener de 2026, s’oferirà ‘Antoni Tàpies. La imaginació del món’. Prieto i el conservador de la col·lecció Pablo Allepuz han plantejat un projecte que revisarà l’obra d’Antoni Tàpies a partir de les idees contingudes en la seva producció més primerenca. “Prenent la figura de Tàpies com a node central, l’exposició mirarà de cartografiar una xarxa de relacions entre agents, discursos i pràctiques al voltant de dos eixos: d’una banda, la complexa assimilació de corrents artístics —dadà, surrealisme— i de pensament —psicoanàlisi, marxisme— a la Barcelona de l’època; i, de l’altra, el diàleg que aquests moviments van establir amb diverses formes de tradició vernacla i cultura popular”, han apuntat des del museu.
La selecció de materials se centrarà en el període que va des d’inicis dels anys quaranta fins a mitjans dels cinquanta, tot i que també suggerirà possibles continuïtats i ruptures al llarg de les següents dècades. A més a més, reunirà una multiplicitat d’objectes estètics de diverses procedències per ampliar les genealogies de l’univers tapià cap a referències menys habituals, problematitzar certs debats del moment sobre l’acadèmia, els primitivismes, el cos, la natura o l’espectacle, i recuperar críticament des del present aquells aspectes que permetin seguir imaginant noves formes de ser al món.
D’altra banda, el Museu Tàpies també ha explicat que impulsarà tres nous projectes editorials a partir dels assajos de l’artista i de la seva ‘Memòria personal’, així com dels textos del Premi Internacional de Recerca i del Concurs d’Escriptura Crítica.
A més a més, el projecte ‘Extramurs’ impulsarà un projecte artístic anual, més enllà del museu i en xarxa amb altres entitats, amb iniciatives interdisciplinàries a l’espai públic, seguint la línia iniciada el 2024 amb Serge Attukwei Clottey. ‘Més enllà de la pell.’
<strong>El museu tancarà a l’estiu per obres</strong>
Prieto també ha explicat que el Museu Tàpies té previst tancar durant l’estiu de 2025 per a realitzar unes obres a la recepció de l’equipament cultural. En concret, el projecte consisteix en ampliar aquesta zona perquè “ha quedat petit” i cal “fer-lo més bonic”.
