ACN Ceret – El Museu d’Art Contemporani de Ceret (Catalunya del Nord) teixeix la memòria de Teresa Lanceta en una exposició monogràfica que recull més de setanta obres de l’artista catalana, més de la meitat inèdites. La retrospectiva fa un recorregut cronològic i temàtic que abasta les seves primeres creacions i traça un fil fins a produccions més recents. L’artista, guardonada amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del 2023 del Ministeri de Cultura, destaca per l’ús de la tècnica del teixir com un llenguatge artístic. Més enllà dels treballs tèxtils, la monografia també revela la “varietat i riquesa” del seu art i mostra dibuixos, vídeos, ceràmiques i pintures. ‘Teresa Lanceta. La memòria teixida’ es podrà veure fins al 2 de juny.
La retrospectiva serà la primera gran exposició dirigida pel nou director del Museu d’Art Contemporani de Ceret, Jean-Roch Saint Priest, que assenyala que l’equipament, després de celebrar el centenari del naixement d’Antoni Tàpies, afirma “la seva identitat catalana i europea” amb l’exposició de Teresa Lanceta. “Estem orgullosos d’haver demanat a Teresa Lanceta que presenti la seva primera retrospectiva fora d’Espanya unes setmanes abans de l’anunci del seu guardó al Premi Nacional de les Arts Plàstiques 2023”, afirma el director del museu.
Juntament amb Gwendoline Corthier- Hardoin, cocomissària de l’exposició, han seleccionat més de setanta obres tèxtils, pintades, dibuixades i filmades per Lanceta, la meitat de les quals són peces inèdites.
L’artista ha detallat que hi ha diversos motius que fan que algunes peces no s’hagin vist fins ara. Hi ha qüestions més prosaiques, com ara el gran format que només es pot exposar en alguns lloc, però també n’hi ha de més sentimentals: “Hi ha peces que les vull per a mi i no me’n vull despendre. Per això les exposo només en museu”.
“Aquesta nova mirada a l’obra de Teresa Lanceta estudia el vincle entre la seva obra i la noció de memòria”, subratlla. Unes creacions que, segons el director, s’entrelliga amb el Vallespir, territori amb una història tèxtil mil·lenària.
Nascuda a Barcelona l’any 1951, als anys setanta Teresa Lanceta va adoptar el teixit com el seu mitjà d’expressió principal, tot i que mai va abandonar altres disciplines. L’artista, que ha fet un recorregut guiat per l’exposició, ha explicat que, en uns inicis, va començar teixint paisatges però que aviat els va abandonar perquè la fascina “la tècnica”: “Vaig decidir que em basaria en la franja horitzontal i vertical perquè permet treballar sense dibuix previ”.
La memòria és, per a Lanceta, importantíssima i fins i tot té una vinculació íntima. De fet, en algunes de les seves peces de quadres cosits utilitza teixits heretats a la seva família i amics o adquirits a antiquaris. Hi ha, per exemple, una peça que va fer amb la tela que utilitzava la seva àvia per llevar el pa.
Aporta, així, creació actual a la història del teixit i dels tapissos. Els comissaris subratllen que el tapís va assolir el seu punt àlgid durant l’Edat Mitjana i el Renaixement però posteriorment va passar a considerar-se un art decoratiu menor. Ja al segle XX, hi va haver un “interès renovat” a través de diversos moviments artístics i, també, relligat a reivindicacions feministes.
“Teresa Lamceta ocupa un lloc únic en la història del tapís com a art. La seva obra polaritza les preocupacions artístiques i socials que abasten els segles XX i XXI, com les de connectar l’art i la vida, abolir la frontera entre les anomenades arts menors i majors i repensar la noció tradicional d’autor”, reflexionen els comissaris de l’exposició.
L’exposició comença amb les primeres obres teixides per Teresa Lanceta a principis dels anys 80, quan va fer l’elecció “radical i atrevida” d’utilitzar el teixit com a mitjà d’expressió. L’artista es va sentir especialment atreta per les estores rurals marroquines (on va aprendre tècniques de teixir i patrons), que va descobrir a través de Bert Flint, antropòleg i col·leccionista d’art. A ell, li va dedicar una sèrie composada per set tapissos de gran format, que es podrà veure “íntegrament” a Ceret. Aquesta sèrie, i altres teixides anteriorment, extreuen els patrons abstractes i les composicions de teixits tradicionals berebers.
El recorregut continua amb la presentació d’un conjunt de “quatres cosits”, que va fer a partir de principis de 1990, entre els quals destaca el seu vincle amb el cant flamenc o reflexions al voltant de la fragilitat de la innocència. Són quadres tallats, lacerats i foradats que l’artista torna a sargir.
L’exposició monogràfica dedica també un apartat a les creacions en vídeo de Teresa Lanceta, amb dues que es presenten a la mostra i que aborden, per una banda, com el teixidor entrellaça el fil de la trama per formar una tela i, per l’altra, com la trama cobreix totalment el filat fent una al·legoria sobre la unió de cultures.
I, tot i l’arrelament profund a les tècniques tradicionals, l’obra de Teresa Lanceta també forma de part de la història de les avantguardes, amb un seguit de propostes que pivoten al voltant de l’abstracció geomètrica. El darrer apartat està dedicat a les creacions més recent, sobretot les sèries relacionades amb el barri on va viure l’artista: el Raval.
