ACN Ceret – El Museu d’Art Modern de Ceret (Catalunya del Nord) homenatja el poeta i artista Max Jacob amb motiu del 80è aniversari de la seva deportació i mort al camp de concentració de Drancy. Ho fa amb una exposició on comparteix protagonisme amb contemporanis seus com Pablo Picasso, Jean Cocteau, Marie Laurencin o Marie Vassilieff. L’exposició suma un total de 120 obres, algunes d’elles inèdites, que ressegueix la trajectòria d’aquest artista polifacètic des d’una “nova perspectiva” sobre el cubisme. “Era un autèntic calidoscopi. És molt difícil ubicar Jacob perquè era poeta, dramaturg, pintor astròleg…. Ho era tot a la vegada”, afirma el director del museu i co-comissari de la mostra, Jean-Roch Dumont Saint Priest.
Artista pluridisciplinar, Jacob va ser poeta, escriptor, dramaturg i però també pintor. D’origen jueu, la Segona Guerra Mundial el va sorprendre en un retir espiritual a Sant Benoit, la Gestapo el va arrestar sis mesos abans de la l’alliberament de París i el va conduir al camp de concentració de Dracy, on va morir pocs dies després i justa abans que el deportessin a Auschwitz.
Just quan fa 80 anys d’aquesta data, el Museu d’Art Modern de Ceret li ret homenatge en una exposició amb més d’un centenar d’obres, llibres, il·lustracions, fotografies o escultures. Les peces, moltes d’elles inèdites, volen oferir una nova visió sobre aquest artista, que va ser un dels protagonistes més destacats de l’escena artística i literària de principis del segle XX i testimoni privilegiat dels inicis del cubisme a França. “Explora la seva relació amb el cubisme i les seves amistats”, explica Jean-Roch Dumont Saint Priest. La mostra, però, també explora la seva relació amb el món de l’espectacle, l’esoterisme i la religió.
L’exposició compta amb unes 120 obres, la meitat de les quals de Jacob, però també reuneix treballs d’alguns dels seus contemporanis. Entre ells, del seu amic Pablo Picasso però també de Juan Gris, Manolo, Jean Metzinger, Marie Laurencin, Jean Cocteau, Marie Vassilieff, Amedeo Modigliani, Alice Halicka, Serge Férat, o la baronessa d’Oettingen.
Del cubisme, el principal eix sobre el que gira l’exposició ‘Max Jacob, le cubisme fantasque’, la mostra reuneix les principals obres mestres literàries de Jacob en edicions originals i il·lustrades per Pablo Picasso, André Derain i Juan Gris. També recopila diversos dibuixos de les seves primeres experimentacions cubistes, alguns titulats ‘Je m’esbalaís au cubisme”. Unes obres que representen els fonaments d’una experimentació que va assolir el seu punt àlgid l’any 1913.
<strong>La vinculació amb la capital del Vallespir</strong>
Aquell any, juntament amb Picasso, Manolo i Eva Gouel va instal·lar-se a Ceret i va realitzar un conjunt “excepcional” de dibuixos que reflecteixen les seves experimentacions artístiques. Aquestes peces, a més, dialoguen amb les dels seus contemporanis com Manolo, Moïse Kisling, Juan Gris i Auguste Herbin, que també van allotjar-se a la capital del Vallespir. Alguns d’aquests dibuixos s’engloben en el conjunt de la trentena de peces inèdites que es podran veure a l’exposició.
De la seva vocació religiosa, l’exposició presenta també les composicions ‘La Visitation’ o ‘L’Adoration des mages’, cedides pel Museu de Belles Arts de Quimper. I de la seva fascinació per les arts escèniques, el Museu de Ceret recopila diverses obres com ‘Acrobate et Danseuse’ i ‘Au Cirque’, l’oli sobre llenç més gran conegut de l’artista. També hi ha dibuixos i peces que es converteixen en el testimoni viu de la seva passió per l’astrologia.
Entre les peces més destacades que es podran veure a l’exposició fins l’1 de desembre, hi ha l’escultura de l’arlequí que va fer Picasso l’any 1905, “una de les més importants dels principis de la història del cubisme”.
<strong>Una de les exposicions més importants</strong>
El director del museu i co-comissari de l’exposició assegura que es tracta de la mostra més important que ha fet Ceret després de la retrospectiva de Teresa Lanceta, el març passat. “És molt important per a nosaltres perquè també tracta la història del nostre territori transfronterer i del nostre ADN, a la vegada cubista i molt divers”, assegura Jean-Roch Dumont Saint Priest.
