ACN Barcelona – El Teatre Lliure reobre el 16 d’octubre l’exhibició permanent a l’Espai Lliure amb el monòleg ‘La nit del peix kiwi’, interpretat per Santi Ricart. L’obra és un thriller que narra les confessions d’un actor en hores baixes amb un to intimista entre la comèdia i el drama. La peça és la primera del dramaturg Josep Julien que s’exhibeix a l’escenari barceloní. D’aquesta manera, tira endavant una de les propostes del director, Julio Manrique, que ocupa el càrrec des del febrer. Sota la direcció de Juan Carlos Martel, la sala estava reservada als programes de residències, l’escola de pensament i el projecte educatiu i les obres que s’hi han pogut veure hi estaven vinculades, com ara la recentment premiada als Premis Teatre Barcelona ‘Thauma’.
El monòleg escollit per aquesta nova etapa de l’Espai Lliure es va estrenar l’any passat a la Sala Flyhard i és la segona part d’una sèrie de quatre peces de Julien protagonitzades per personatges que tenen conductes moralment reprovables. La primera de totes, ‘Bonobo’, es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) relatant la història d’un terrorista que es veu incapaç de complir el seu objectiu.
En aquest cas, ‘La nit del peix kiwi’ té com a centre neuràlgic un actor que “ha tocat fons” i que està treballant a l’empresa de grua municipal. És convocat inesperadament a un càsting organitzat per un prestigiós director europeu per a fer un Shakespeare, lloc on es retrobarà amb antics col·legues que el convidaran a un sopar on dirà “una mentida que desencadena” una peripècia en forma de ‘road movie’. Precisament, la tria d’actors es fa al Lliure que és “un personatge més ” de la història.
L’obra s’inspira en els referents cinematogràfics del gènere del thriller i amaga, a través de les peripècies, intrigues policials i amoroses “càrregues de profunditat”. “Seria una cosa equiparable a la pel·lícula ‘Un dia de fúria’ però a la catalana i amb un bon actor”, ha ironitzat Julien. El dramaturg ha remarcat la importància d’explicar històries no només del costat de la víctima per aconseguir aquestes reflexions. “Només posant-nos de la banda del dolent podem aconseguir la deconstrucció personal en la persona que s’adona que conté parts de monstruositat”, ha dit.
“La capacitat d’empatitzar amb un personatge que és un sac de defectes fa aparèixer una tendresa i una compassió molt especial i per aquestes coses serveix el teatre: per mirar dins del nostre propi infern i fer-nos més humans”, ha coincidit el director del Teatre Lliure, Julio Manrique.
La història es va originar en unes notes que va escriure el mateix protagonista en plena pandèmia. El mateix Ricart es va posar en contacte amb Julien perquè buscava “arribar a la part més irònica i sarcàstica” de l’obra del dramaturg. Julien va declinar fer aquella història, que era massa personal, però li va servir per a tenir una idea que va acabar en ‘La nit del peix kiwi’. “Del que et vaig passar deuen quedar-hi dues o tres frases”, ha dit, fent broma Ricart, a la presentació de l’obra. Ricart ha destacat que poder interpretar l’obra al Lliure és “la cirereta del pastís” després d’estrenar a la Flyhard i d’anar de gira per diverses ciutats.
La peça es podrà veure als escenaris de l’Espai Lliure fins al 3 de novembre. Després, passaran per la sala les obres ‘Un tros de pa’, ‘Casting Lear’ i ‘Reiterat Rei Tarat’.
