ACN Barcelona / Brussel·les – Els països àrabs han reclamat a la Unió Europea que freni la “neteja ètnica” d’Israel a Gaza, mentre el bloc continua estudiant sancions al govern de Benjamin Netanyahu. “Faig una crida als nostres socis europeus perquè facin alguna cosa si volen salvar la seva credibilitat”, ha dit el ministre d’Exteriors de Jordània, Ayman Safadi, després de la reunió ministerial a Barcelona de la Unió per a la Mediterrània, organització que aplega una quarantena de països de la UE, el Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. L’alt representant de la UE, Josep Borrell, coincideix que la guerra a Gaza i el Líban “només s’aturarà si la comunitat internacional deixa de lamentar-se i passa a actuar”.
Si bé la reunió s’ha centrat en el conflicte al Pròxim Orient, Borrell ha aprofitat l’ocasió per traslladar als països àrabs la “preocupació de la societat europea” per la immigració. Ara que la UpM es replanteja el seu futur, Borrell exigeix que l’organització euromediterrània “s’adapti” als nous reptes de la regió. Per exemple, la guerra a Gaza i el Líban, però també a la qüestió migratòria. “No hi ha una frontera més desigual que la Mediterrània”.
En un clima pessimista per l’escalada del conflicte i el deteriorament humanitari al Pròxim Orient, els ministres han deixat per a l’any que ve el nou “full de ruta” de l’organització, mentre el secretari general de la UpM, Nasser Kamel, continua demanant més recursos per, entre altres coses, ajudar en la reconstrucció de Gaza.
<strong>Reunió a Barcelona</strong>
Una quarantena d’estats han participat aquest dilluns en el IX Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani (UpM) a Barcelona. Una trobada anual que, per segon any consecutiu, s’ha centrat en la guerra d’Israel a Gaza. “Un any després -de l’última reunió de la UpM, celebrada el novembre del 2023- ens hem tornat a trobar aquí, hem tornat a parlar del mateix, però ara és pitjor, molt pitjor”, ha lamentat Borrell.
Els ministres d’exteriors euromediterranis han abordat l’escalada del conflicte al Pròxim Orient per l’ampliació de la guerra d’Israel al Líban i l’empitjorament de la situació humanitària a Gaza.
<strong>Pessimisme pel Pròxim Orient</strong>
“Deixo la reunió amb un sentiment de tristesa i amargor perquè no hem sigut capaços d’evitar que la situació cada dia vagi a pitjor”, ha lamentat el dirigent català en la seva última participació com a cap de la diplomàcia de la UE en una reunió de la UpM.
Borrell ha constatat la manca de progrés per frenar el conflicte entre Israel i Palestina, i ha admès la inacció de la comunitat internacional, fins i tot expressant impotència davant les discrepàncies dins la UE que bloquegen una posició conjunta contundent. “Hi ha una cosa que es diu proporcionalitat en la resposta i tenir en compte les víctimes colaterals”, ha recriminat a Netanyahu.
“La comunitat internacional ha permès a Israel cometre crims de guerra”, ha conclòs el ministre jordà. Per la seva banda, Albares ha demanat “contenció” a Israel i l’Iran per “evitar una escalada regional”. El ministre d’exteriors Albares ha assegurat que tots els ministres i representants presents volen que “s’aturi” aquest “cicle d’acció -reacció” després que Tel-Aviv hagi atacat objectius militars a l’Iran com a represàlia per l’últim llançament de míssils des de Teheran.
<strong>A l’espera de sancions</strong>
Safadi ha reclamat aquest dilluns als seus homòlegs europeus que aturin “la impunitat” d’Israel perquè no només està vulnerant el dret internacional, sinó també els “valors europeus”. “Ja n’hi ha prou”, ha dit Safafi a l’inici de la reunió, advertint a la Unió Europea que “perdrà credibilitat” quan parli sobre drets humans.
En la roda de premsa posterior, Safadi ha exigit als països de la UE que “deixin de vendre armes a Israel” i imposin sancions per impedir una “neteja ètnica” a Gaza i la destrucció de Palestina. “La UE va ser fundada en base al dret internacional. Com pot ser que no faci res?”, s’ha preguntat per la inacció davant d’un govern “extremista” com el de Netanyahu.
Preguntat per possibles sancions a dos membres del govern d’Israel per discursos d’odi i als colons de Cisjordània, Borrell ha reiterat que la seva proposta està en mans dels estats membres. “Si condemnem les accions, seria bo condemnar també aquells que les impulsen”, ha suggerit. Alhora, ha insistit que portarà al pròxim Consell d’Exteriors una possible revisió de l’acord d’associació entre Israel i la UE.
<strong>La solució dels dos estats</strong>
Creada el 2008, la UpM va sorgir de l’anomenat ‘Procés de Barcelona’, que buscava crear una zona de “pau, seguretat i prosperitat” a Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Engloba els estats membre de la Unió Europea i 16 països del sud i l’est de la Mediterrània, entre ells, Israel i Palestina. Com l’any passat, les autoritats israelianes no han enviat cap representant a Barcelona. En canvi, la ministra delegada d’afers exteriors de Palestina, Varsen Aghabekian Shahin, ha assistit a la trobada.
Borrell ha defensat que l’única solució a l’escalada del conflicte és la creació d’un estat “per Palestina” i ha avisat que, en aquest debat, la paraula “clau” és la “implementació”. “Fa 30 anys que no s’actua decididament perquè això passi”, ha dit Borrell. Si no, l’alternativa serà un “apartheid” perquè Israel no garantirà els drets dels palestins, ha pronosticat el ministre de Jordània.
Una conferència de pau per “implementar” la solució dels estats seria la tercera fase d’un procés que, per Albares, ha de començar amb un alto el foc i l’alliberament dels ostatges. Després vindria una etapa de “reconstrucció” en la que la UpM pot tenir un paper si obté més finançament, sosté Kamel.
<strong>El futur de la UpM</strong>
El secretari general de la UpM ha reivindicat que l’organització pot proporcionar “espurnes d’esperança en aquest moment fosc” per al Pròxim Orient i s’ha compromès a treballar “malgrat les adversitats”. Ara bé, Kamel ha reiterat que necessiten més recursos per operar.
Com a alt representat de la UE al final del seu mandat, Borrell ha fet una crida perquè el pròxim fòrum de l’organització “sigui capaç no només de lamentar -el conflicte-, sinó de proposar accions”.
Borrell també ha avisat que la UpM s’ha d’adaptar a reptes com la migració si vol tenir un “paper més destacat” a la regió. Kamel, en canvi, ha evitat parlar de migració i s’ha referit només a les “desigualtats econòmiques” entre el nord i el sud de la Mediterrània.
<strong>La UE, preocupada per la migració</strong>
Borrell ha assegurat que és una “preocupació” per la societat europea que es viu “de manera diferent” entre els estats membres. “És una dinàmica demogràfica i econòmica que és, a la vegada, problema i solució”, ha apuntat.
En un context en què el debat sobre la immigració a la UE gira cap a posicions d’extrema dreta com les promogudes pel govern italià de Giorgia Meloni, Borrell ha fet valdre “l’esforç d’Espanya” per afrontar la migració “no només com un problema, també com una oportunitat”. Precisament, Espanya és dels pocs països de la UE que ha rebutjat els centres de deportació d’immigrants proposats per la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen.
