ACN Barcelona – El MNAC ha museïtzat l’arxiu del pintor Hermen Anglada Camarasa (Barcelona, 1871- Port de Pollença, 1959), que custodia des de l’any 2020, i l’ha fet protagonista d’una exposició sobre l’artista. ‘Anglada Camarasa. L’arxiu premeditat’ s’endinsa en alguns dels més de 7.000 documents d’un fons pel qual va vetllar el mateix artista en un gest “anti-bohemi” en temps de bohèmia. Amb més ressò internacional que local Anglada Camarasa és, no obstant això l’artista català més important “entre Fortuny i Miró”, sosté la cap del centre de recerca i coneixement del MNAC i comissària, Pilar Cuerva. L’exposició s’acompanya amb algunes obres de referència, en diàleg amb documents personals, fotografies del procés creatiu i altres materials de l’arxiu.
L’arxiu d’Anglada Camarasa va ser donat al MNAC l’any 2020 per part de la filla de l’artista. El conjunt, de més de 7.000 documents, és molt valuós en el sentit que el museu no disposa d’un altre arxiu d’aquesta dimensió de cap altra figura tan destacada de l’art català, tal i com sap la responsable del centre de recerca i coneixement de l’equipament.
Cuerva també té clar que Anglada Camarasa és “el pintor català més internacional” entre Fortuny i Joan Miró, algú que va influir pintors de l’alçada de Kandinsky i el mateix Picasso, i que va ser reconegut internacionalment com ho era Gustav Klimt, entre altres.
Establert a París des de finals del segle XIX, on faria tota la seva carrera artística, el pintor barceloní va tenir més predicament fora de casa que a Barcelona. Camarasa es va prodigar en el circuit internacional, i encara avui és un artista l’obra del qual es reclama arreu del món, més del que ho fan molts altres artistes catalans de renom, remarquen des del museu. La seva marxa a París de molt d’hora i l’entrada en aquest circuit, sumat al seu retir els darrers anys al Port de Pollença (Mallorca) expliquen, segons Cuerva, perquè aquí no és un nom amb “l’espai que caldria que tingués al nostre país, atenent a la seva internacionalitat”.
<strong>L’arxiu, al centre de l’exposició</strong>
L’originalitat de l’exposició rau en el fet que converteix l’arxiu documental en el protagonista de la mostra, mentre que les obres que també s’hi poden veure en són el “complement”, ben al contrari del que sol passar en les narratives museístiques en que la part documental sol ser accessòria a l’obra.
Això és així per la pròpia naturalesa de l’arxiu d’Anglada Camarasa, “premeditat” tal com resa el títol de l’exposició. Al llarg de la seva vida el pintor va tenir molta cura d’anar generant i vetllant el seu propi arxiu, amb una visió alhora “comercial i anti-bohèmia” per l’època. “Hi ha una premeditació, en el sentit de la voluntat de generar l’arxiu, que li serveix per preservar la seva obra i la memòria de la seva carrera artística”.
El discurs expositiu mostra l’arxiu en relació amb obres de l’artista, una mostra de naturalesa híbrida que invita l’espectador a passejar per un arxiu fora de l’arxiu i a conèixer l’artista a través de la documentació que ell va generar.
