ACN Barcelona – El jutge del Jutjat del Social número 31 de Barcelona ha obligat la Direcció General de Funció Pública de la Generalitat a incloure un professor de religió en un procés de regulació d’interins i substituts que va dur a terme el juny del 2022. El docent va demanar ser inclòs al procés però Funció Pública li ho va denegar, entre d’altres amb l’argument que el professorat de religió té caràcter “singular” i normativa “específica”, una normativa que, entre d’altres, passa pel fet que els professors surten d’entre els candidats designats per l’ordinari diocesà de la zona. Ara, però, el jutjat considera que el professorat d’aquesta matèria és “estructural”, i que assumeix funcions de responsabilitat dins dels centres com qualsevol altre docent.
En el cas de la demanda rebuda pel Jutjat del Social número 31 de Barcelona, el docent va començar la relació amb la Generalitat el desembre del 2010 i ha exercit les funcions amb contractes temporals fins ara. Actualment és personal laboral temporal a quatre centres educatius diferents, i entre tots quatre conforma una jornada laboral de 37,5 hores. Entre el 2015 i el 2020 va encadenar contractes temporals en substitució d’una professora en aquests quatre centres.
Quan la Generalitat va anunciar el procés d’estabilització de personal docent substitut i interí del juny del 2022, el demandant va sol·licitar ser-hi inclòs, però l’administració catalana va rebutjar la petició. El professor va recórrer la decisió en un moviment que també va ser desestimat, i posteriorment va decidir presentar una demanda al jutjat social.
Segons s’explica a la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, l’administració catalana argumentava que la relació laboral del professorat de religió amb la xarxa d’escoles públiques de Catalunya té un caràcter “singular” i es regeix per una “normativa específica”. Per aquest motiu, afirmava Funció Pública, les places corresponents al professorat de religió no es van poder incloure a la convocatòria del juny del 2022.
Ente d’altres, la normativa específica indica que l’acord entre l’estat espanyol i la Santa Seu sobre ensenyament i assumptes culturals determina que la matèria de religió és impartida per les persones que, per a cada any escolar, són designades per l’autoritat acadèmica entre aquelles que l’ordinari diocesà proposa per exercir aquest ensenyament.
Per tant, tot i tractar-se d’una modalitat de contractació indefinida, el nomenament d’aquest professorat per part de l’Administració està sotmès a la proposta prèvia de l’autoritat eclesiàstica, i el contracte pot quedar extingit si al professor se li revoca l’acreditació d’idoneïtat que atorga l’autoritat eclesiàstica esmentada, bé sigui per raons religioses o de tipus moral.
Aquests motius feien opinar l’administració catalana que les places dels professors de religió no es podien incloure en la convocatòria d’estabilització.
Però el Jutjat del Social considera un fet provat que els professors de religió estan “completament integrats” als claustres dels centres, “assumeixen càrrecs directius, assumeixen càrrecs de coordinació i/o de tutoria”. Alhora apunta que no només imparteixen classes de religió, sinó d’altres d’acord amb la seva formació, i que participen, a més, en el desenvolupament d’activitats complementàries, segons el cicle o el departament al qual estan adscrits.
Alhora subratlla que les places que ocupen són “de naturalesa estructural” a les plantilles docents de les comunitats educatives amb tractament igual que la resta de matèries, com ara música, educació física o anglès.
Per tot plegat, el tribunal estima íntegrament la demanda i reconeix el dret del treballador a ser reconegut com a afectat pel procés d’estabilització.
La sentència no és ferma i s’hi pot interposar recurs de súplica.
