ACN Barcelona – El Grup Planeta ha celebrat aquest dilluns la “solidesa” del sector editorial amb la previsió que el 2024 tanqui com “un dels millors anys” registrats fins el moment. El seu director editorial, Jesús Badenes, ha insistit que l’estat espanyol està passant per una època “especialment bona” després de registrar un creixement superior al 35% entre el 2019 i el 2023, amb un especial interès per part del públic juvenil. Tot plegat, el dia abans de la tradicional entrega de la 73a edició del Premi Planeta, que aquest any ha rebut un total de 1.070 obres amb una important presència de novel·les negres i de thrillers, així com d’altres propostes lligades amb la realització personal i la tecnologia.
El director del Grup Planeta, José Creuheras, ha subratllat que un dels objectius del grup, i concretament del premi literari, sempre ha estat “la difusió de la lectura” i ha recordat que gràcies al guardó s’han publicat un gran nombre de títols. En aquest sentit, ha detallat que tot i que aquest any no s’ha batut el rècord d’obres rebudes, la participació ha estat “alta”.
L’encarregat de radiografiar el sector ha estat el director editorial, que ha deixat clar que Espanya està passant per un moment molt dolç. Entre els principals motius ha citat la seva difusió, la bona oferta que hi ha amb una actualització de preus que ha afavorit la seva distribució i també, en certa manera, la pandèmia, que va demostrat que els llibres podien ser un “element d’oci segur” i “actiu”, on el receptor participa en la seva definició.
Així, entre el 2029 i el 2023 s’ha comptabilitat un creixement del 35% a l’estat espanyol, per sobre d’altres mercats veïns com els d’Alemanya o França. Unes vendes acompanyades per un índex de lectura per sobre del 68% i amb una important “cantera de joves” que s’interessen sobretot per aquells títols fantàstics i d’amor. Finalment, sobre la implementació de la intel·ligència artificial, Badenes ha deixat clar que si bé pot ser útil en “la cadena” del llibre, no “substituirà” el talent dels autors.
<strong>Obres presentades</strong>
José Manuel Blecua, Juan Eslava Galán, Luz Gabás, Pere Gimferrer, Eva Giner, Carmen Posadas i Belén López són els noms escollits per formar part del jurat d’aquesta edició. Enguany s’ha substituït Fernando Delgado i Rosa Regàs, a qui s’ha dedicat unes paraules a l’inici de la roda de premsa prèvia a la concessió, que es farà demà a la nit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona en el marc d’un sopar literari.
La procedència de les novel·les rebudes és diversa. A més d’Espanya, amb 494 obres, destaca l’Amèrica del Sud amb 246. La resta dels originals prové de l’Amèrica del Nord (59), Amèrica Central (24), la resta d’Europa (20) i Àsia (1). També hi concorren un total de 226 novel·les els autors de les quals no s’han especificat la procedència.
<strong>Les novel·les finalistes</strong>
El Premi Planeta de Novel·la 2024 està dotat amb 1.000.000 euros per a l’obra guanyadora i amb 200.000 euros per a l’obra finalista. Els 10 finalistes d’enguany són ‘El hombre de la plaza Garibaldi’, d’Antonio Chaves Ferrand (pseudònim); ‘Niño raro de pampa húmeda’, de Baltasar Valdez (pseudònim); ‘Lo que está escrito’, D’Elizabeth P.Vaquero; ‘El amargo sabor de las crisálidas’, de Pasifae (pseudònim); ‘Milagro’, d’Eutropio (pseudònim); ‘Metamorfosis femenina’, de Jon Mur (pseudònim); ‘Solo me sirve el odio’, de Gallo (pseudònim); ‘Buenas noches y buena suerte’, d’Anna Ajmátova (pseudònim); ‘Anda suelto Satanás’, d’Ernie Loquasto (pseudònim); i ‘Lluvia de cristal’, de Dolors Fernández Guerrero.
‘El hombre de la plaza Garibaldi’ se centra en la troballa del cadàver d’una dona en un cotxe i l’intent d’assassinat d’una jutgessa, que posen un jove periodista sobre la pista d’una trama de corrupció a l’Administració andalusa i que s’entrellaça amb la presència de militars alemanys nazis a la Sevilla del 1937. ‘Niño raro de pampa húmeda’ aborda la diferència i la identitat a través dels ulls d’una protagonista que sempre s’ha sentit especial pel fet d’haver nascut amb una particularitat física. L’evocació dels seus records d’infantesa en un poble d’Argentina li farà aflorar els sentiments més íntims i recrearà la construcció de la seva identitat.
‘Lo que está escrito’ narra la història de tres parelles del passat i les seves famílies que s’entrellaça amb l’actual història d’amor de la protagonista, que navega, a través de cartes, diaris i objectes, pels conflictes esclavistes de mitjans del segle XIX que van marcar la vida de gres generacions de dones. A ‘El amargo sabor de las crisálidas’ el protagonista, que sempre ha volgut ser escriptor, decideix anar-se’n una temporada de retir després de rebre una pallissa. Una dona misteriosa l’acull a casa seva, un lloc on trobarà la pau però que acabarà sent l’escenari d’un esdeveniment macabre.
‘Milagro’ és una novel·la iniciàtica en què la protagonista, amb certs poders sobrenaturals, recorre la dècada dels 90 i els primers anys del segle XXI. Filla d’una dona condemnada per la societat de l’època, en converteix en una adolescent que es rebel·la contra l’abandó que va patir. D’altra banda, ‘Metamorfosis femenina’ explica la història de la Mariam, que es planteja si a quaranta anys i amb tres fills se sent realitzada. Per omplir aquest incipient buit existencial, decideix prendre les regnes de la seva vida per trobar noves oportunitats de créixer.
‘Solo me sirve el odio’ narra la història d’una protagonista que, esquinçada per la mort de la seva filla, se’n revenja esquarterant el qui sap que és l’assassí de la jove. Assassina confessa, decideix assistir a la consulta del psiquiatre de la presó per reconstruir els fets. ‘Buenas noches y buena suerte’ se situa al Berlín derrotat després de la Segona Guerra Mundial. Allà, la Victòria es veu obligada a marxar als Estats Units per exercir d’espia dels russos, on viurà una tendra història d’amor.
Finalment, ‘Anda suelto Satanás’ se submergeix en la història d’un detectiu contractat per la SGAE que, sense saber-ho, es troba en mans del diable i es topa amb una antiga cantant de boleros. Pel que fa a ‘Lluvia de cristal’, una anciana segueix la pista d’uns esdeveniments que succeeixen al seu barri: una explosió, una plantació de marihuana, un cos lligat de mans o la desaparició del fill d’un veí, entre d’altres.
Segons ha explicat un dels membres del jurat, l’escriptor Juan Eslava, enguany han detectat que hi ha hagut una destacada presència de novel·les negres, thrillers, títols lligats amb la realització personal i d’altres amb una gran presència de la tecnologia. En aquests dos darrers casos una “mostra” de coses que interessen i es poden trobar en el dia a dia de la societat.
