ACN Cistella – El Govern ha decidit intensificar el seguiment que està fent del llop a l’Alt Empordà després de l’aparició de dos exemplars més entre els termes de Cistella, Cabanelles i Albanyà. Els Agents Rurals investiguen i analitzen unes imatges preses aquest dimecres 11 de desembre a través d’una càmera de fotoparany, ubicada a la vora d’una explotació ramadera que havia patit atacs i on s’havien instal·lat per valorar l’efectivitat de les mesures preventives per evitar més atacs al bestiar. A les imatges apareixen dos exemplars, un dels quals apunta a ser la lloba que ja s’havia detectat prèviament, acompanyada d’un altre cànid que encara no s’ha pogut identificar de forma viable.
A partir d’aquestes imatges, els Agents Rurals intensificaran la vigilància a través de les càmeres i les mostres biològiques per tal de determinar si aquest segon individu és un mascle o no. El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ja ha comunicat que activava el seguiment especial arrel de la detecció dels dos possibles exemplars al Grup de Treball del Llop a Catalunya.
Cal recordar que en aquest grup hi ha representants de les organitzacions professionals agràries i ramaderes, d’altres del tercer sector ambiental i plataformes socials que ja tracten aquest tema com el Grup Llop Catalunya. També hi està representat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el d’Interior i Seguretat Pública, així com experts en la temàtica.
Des de la Generalitat recorden que fa temps que impulsen mesures de coexistència per minimitzar la presència d’individus aïllats a Catalunya. El programa de prevenció de danys a la ramaderia inclou, entre d’altres mesures, la cessió de material de prevenció, com, per exemple, tanques electrificades. A més, també es fomenten els gossos de protecció de ramats i es dona suport econòmic als ramaders que facin autoprotecció del ramat.
Aquest pla s’aplica de forma general en aquells indrets on hi ha indicis confirmats de la presència de llop en els darrers dos hiverns, és a dir, a les zones on es considera que la presència del llop és regular, i on hi ha hagut danys a la ramaderia en zones de pastures comunals o d’alta muntanya. A Catalunya aquest 2024 les comarques de l’Alt Empordà i Osona han estat les més afectades per atacs del llop.
A més, el Pla preveu actuacions per a casos de danys no contemplats en aquests supòsits. Aquestes actuacions van des de la revisió i execució de tancats impermeables al llop o la cessió de mitjans per facilitar la localització d’animals a través de collars geolocalitzadors, entre d’altres.
<strong>Una primera dada</strong>
En declaracions a l’ACN, el coordinador del seguiment de l’os i el llop a Catalunya del cos d’Agents Rurals, Gabriel Lampreave, ha considerat una bona notícia en els àmbits “biològic, ecològic i nacional” la detecció del segon exemplar, pel que significa de recuperació de la espècie, per bé que ha subratllat que la feina “més important” és aconseguir que el llop pugui coexistir amb l’activitat ramadera.
Però tot i això ha insistit que la detecció dels dos llops és “només una primera dada”, que queda encara lluny de la possibilitat que s’estableixi una manada en aquest punt del país.
D’entrada, ha recordat que els llops són animals “dispersants” que recorren àrees de fins a 150 quilòmetres quadrats a la recerca d’altres exemplars, perquè també són “socials”. Per tant, afirmar que un llop és d’un indret concret és, al seu parer, poc acurat, perquè el fet que se l’hagi pogut detectar de manera més o menys regular en una zona pot indicar que l’animal es troba còmode en aquest àmbit, però en cap que només s’estigui allà.
Una manera de reduir aquesta actitud dispersant és, efectivament, que el llop trobi altres exemplars, en el que podria suposar l’origen d’una manada, i en aquest sentit la dada que s’ha detectat ara és “curiosa”, perquè dels entre vuit i deu exemplars del cànid que hi ha detectats aquest any a Catalunya, el de l’Alt Empordà és l’únic que ha estat vist amb un altre element de l’espècie.
Ara, però, cal esbrinar si aquest altre element és mascle, amb la convicció més o menys assegurada que el llop que s’ha detectat més sovint a la zona és femella, si en cas afirmatiu els dos voldrien aparellar-se i si els hipotètics cadells que tinguessin “tirarien endavant”. Tot plegat un procés del qual Lampreave no creu que se’n pugui tenir algun tipus d’evidència abans de “mig any”.
Mentrestant, la feina dels Agents Rurals continuarà essent intentar recollir més mostres de l’activitat dels cànids, tot intensificant la vigilància a partir de les càmeres que els capten en un joc complicat que barreja la paciència i les proves assaig-error tot intentant mirar el terreny “amb ulls de llop”. Però en un territori tan gran com el que poden recórrer aquests animals, “és com buscar una agulla en un paller”, rebla Lampreave.
