ACN Madrid – La Comissió d’Hisenda del Congrés ha aprovat aquest dilluns part de la reforma fiscal gràcies a un pacte d’última hora amb ERC, Bildu i BNG per prorrogar durant tot el 2025 l’impost a les energètiques. L’acord, que s’ha de concretar a través d’un altre Reial Decret, ha permès aprovar la transposició d’una directiva europea que estableix un tipus mínim del 15% de l’Impost de Societats a multinacionals que facturen més de 750 milions. Amb tot, les desavinences entre els socis de l’executiu han impedit que el text inclogui altres mesures que pretenia el govern espanyol com un augment dels impostos al dièsel.
A tres quarts d’una de la matinada, després de vuit hores de debat i recessos i més de 130 votacions, els grups han donat el vistiplau a un dictamen que no conté les els principals objectius del govern espanyol i que bàsicament inclou la directiva europea, d’obligat compliment.
Finalment, la comissió ha aprovat el dictamen de la llei amb els vots a favor del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG. El PP i Vox han votat en contra.
Un cop aprovat en comissió, el dictamen es debatrà i votarà dijous al ple del Congrés, on arriba amb esmenes vives de la majoria de formacions.
<strong>ERC, Bildu i BNG pacten amb el PSOE prorrogar l’impost a les energètiques</strong>
A les 11 de la nit d’aquest dilluns, quan s’havia de reprendre la votació, ERC, Bildu i BNG han fet públic un comunicat on han anunciat un acord amb el govern espanyol perquè aquest presenti un nou Reial Decret per prorrogar durant tot el 2025 l’impost a les energètiques.
L’executiu també els ha promès que aquest dijous recuperarà en forma d’esmena l’impost a la banca. Aquest impost, segons les tres formacions, augmentarà el tram més alt i dirigirà tota la seva recaptació a les Comunitats Autònomes.
<strong>Podem diu que és “paper mullat”</strong>
Pocs minuts després de l’anunci de l’acord per prorrogar l’impost a les energètiques, la secretària general de Podem, Ione Belarra, ha fet públic un missatge a X on ha recordat que sense Junts aquest acord és “paper mullat”. Ha afegit que la seva formació només donarà suport a la reforma fiscal “si l’impost realment es manté”.
<strong>Diferències entre socis</strong>
Les diferències entre els socis de l’executiu ha provocat que quedin fora de la llei algunes de les mesures complementàries que havia de contenir el paquet fiscal.
El principal punt de fricció ha estat la intenció d’ERC, Bildu i Podem de prorrogar l’impost a les energètiques. Junts va advertir que no votaria cap text que inclogués mantenir la taxa. De fet, fonts d’aquesta formació recorden que l’acord assolit pel govern espanyol amb ERC, Bildu i BNG no obtindrà el suport de la majoria de la cambra quan arribi al ple.
De moment, a l’espera del que passi dijous, també ha quedat fora de la llei l’impost a la banca que el PSOE buscava fer progressiu, la supressió de les exempcions fiscals a socimis i assegurances sanitàries privades, i un IVA del 21% als habitatges per a ús turístic.
<strong>Junts i ERC intercanvien retrets</strong>
Durant el debat en comissió, el diputat de Junts Josep María Cruset ha recordat que la seva formació no forma part de cap bloc ni té cap acord d’estabilitat amb el govern de Pedro Sánchez, i ha afirmat que l’aprovació de la reforma fiscal que pretenien les forces d’esquerra hauria estat “nociva per a la totalitat dels catalans”.
En concret, Cruset ha justificat l’oposició del seu grup a l’impost a les empreses energètiques per la possibilitat que suposés un augment de la factura que paguen els consumidors, i pel fet que, segons Junts, hauria posat en perill la inversió de prop de 1.200 milions d’euros de Repsol al Camp de Tarragona.
Un criteri rebatut per la diputada d’ERC Pilar Vallugera, que ha retret a Junts que es dediqui a fer de “lacai” per “defensar els interessos dels lobbis” i de “determinats interessos econòmics”. Segons Vallugera, això és el que explica que Junts s’hagi mostrat “inflexible” a l’hora d’acceptar cap tipus d’acord amb la resta de formacions.
ERC, ha dit, “està al servei de les classes populars i treballadores, i la seva feina no es defensar que Repsol s’emporti 1.000 milions més”.
<strong>15% de Societats a grans multinacionals</strong>
El text aprovat en comissió, que es votarà dijous al ple juntament amb les esmenes que han quedat vives, aplica el compromís assolit el 2021 entre 140 països i jurisdiccions per fer tributar més les multinacionals i evitar que utilitzin l’enginyeria fiscal per no tributar allà on fan el negoci.
És la llei que va sortir del Consell de Ministres el passat 4 de juny després que la Comissió Europea obrís un procés d’infracció contra l’Estat per l’endarreriment en l’aplicació d’aquest acord.
La llei estableix un impost complementari per assegurar un nivell mínim global de tributació del 15% per a grups multinacionals i espanyols que facturin de manera consolidada més de 750 milions d’euros.
<strong>Altres mesures</strong>
Les esmenes pactades entre el PSOE i la resta de grups han permès aprovar altres mesures com més impostos per als vapejadors, elevar el tipus d’IRPF a les rendes del capital de més de 300.000 euros, i mecanismes per lluitar contra el frau en els hidrocarburs.
També ha aprovat una rebaixa de l’Impost de Societats a les cooperatives i empreses que facturen menys d’un milió d’euros, així com una tributació més laxa per a les activitats artístiques.
A més, una bonificació de les quotes de la Seguretat Social dels entrenadors i personal de clubs i associacions esportives sense ànim de lucre.
<strong>Negociació tortuosa</strong>
El govern espanyol va provar d’introduir a la llei un paquet fiscal complementari. Entre altres, Hisenda buscava crear nous impostos als vapejadors, al tabac, una eliminació de la bonificació al dièsel i un nou disseny de l’impost a la banca, que passaria a ser progressiu.
Per garantir els vots, els socialistes van assolir dos acords. Primer amb Junts, que va condicionar el seu ‘sí’ al fet que no es prorrogués l’impost a les grans companyies energètiques, que expira el 31 de desembre.
Segons el grup de Míriam Nogueras, la pròrroga posava en perill una inversió de prop de 1.200 milions d’euros de Repsol al Camp de Tarragona.
Més enllà d’aquesta qüestió, l’acord entre el PSOE i Junts establia una rebaixa de l’Impost de Societats per a les pimes i una reducció d’impostos per a les cooperatives. També incorporava una bonificació del 100% de les cotitzacions socials d’entrenadors i monitors de clubs esportius sense ànim de lucre.
Després, el PSOE va tancar un acord amb Sumar que introduïa un IVA del 21% per a apartaments turístics, eliminava l’exempció a les primes d’assegurances privades sanitàries i augmentava 2 punts de l’IRPF a les rendes superiors a 300.000 euros, a més d’establir un nou tribut a iots, jets privats i cotxes de luxe.
Els acords no van convèncer ERC, Bildu i Podem, socis indispensables per a l’aprovació del paquet fiscal al Congrés. Principalment pel fet que no estableix la pròrroga de l’impost a les elèctriques. Les tres formacions van reclamar que l’impost a les grans energètiques passés a ser permanent.
Però Junts va tancar aquesta porta el passat dimarts. El grup de Míriam Nogueras va assegurar que no estava disposat a reobrir la negociació i que no votaria cap text que no se cenyís als seus acords.
Tot plegat va obligar a ajornar dues vegades la celebració de la comissió, i ha portat a aturar en diverses ocasions les votacions d’aquest dilluns. L’última, de més de tres hores, abans de sotmetre a examen el dictamen de la llei passades les 12 de la nit.
