ACN Madrid / Brussel·les – El govern espanyol confia que l’Eurocambra decideixi sobre l’ús del català, el basc i el gallec abans de l’estiu. Així ho confirmen fonts del ministeri d’Exteriors, que confien poder tirar endavant la petició a la Mesa del Parlament Europeu amb el vot a favor dels liberals de Renew, que amb la desaparició de Ciutadans es mostren més favorables a l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat al ple. Les mateixes fonts admeten que el PP, i concretament el vicepresident de l’Eurocambra Esteban González Pons, ja ha rebutjat donar-hi suport. Tanmateix, “esperen” que el grup s’acabi abstenint. D’altra banda, les citades fonts han assegurat que l’executiu està disposat a “anar els tribunals” per l’oficialitat de les tres llengües a la UE.
El procés per aconseguir l’oficialitat del català, el basc i el gallec correspon al Consell de la UE, on es necessita la unanimitat dels 27 estats membres. En paral·lel, hi ha el procés perquè les tres llengües es puguin parlar al ple del Parlament Europeu.
Segons fonts d’Exteriors, la decisió a la cambra europea s’haurà de prendre abans de l’estiu. La mesura és, a priori, més factible que l’oficialitat completa, ja que el que cal per tirar-la endavant és una majoria a la mesa de l’Eurocambra, l’anomenat ‘Bureau’, on un dels membres és l’eurodiputat del PSC Javi López. La clau per aconseguir la majoria és el grup liberal de Renew que, des que no hi ha Cs, es mostren més favorables a la qüestió.
Precisament, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, es va reunir amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, a principis de desembre per abordar la qüestió. Segons fonts del ministeri, Metsola hauria traslladat a Albares que no confia en una decisió de la Mesa abans de l’estiu.
<strong>Votació a la Mesa de l’Eurocambra</strong>
En l’anterior legislatura, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, la falta d’una majoria a la taula de vicepresidents del Parlament Europeu. Llavors, els socialistes comptaven amb quatre dels 14 seients de la Mesa i només els Verds i l’Esquerra -amb un representant cada un- s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola d’autoritzar l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat. Els populars i els liberals -fortament influïts per Cs en aquesta qüestió- s’hi oposaven, tot i que la qüestió no es va arribar a votar mai.
Ara, amb la nova legislatura, els socialdemòcrates europeus compten amb cinc de les catorze vicepresidències que té la Mesa, una de les quals és la de l’eurodiputat del PSC, Javi López. Amb el control d’una vicepresidència més i la desaparició de Cs al Parlament Europeu, la possibilitat que tiri endavant, <a href=”https://www.acn.cat/new/2b05ac7f-91d3-4236-9325-adaac076cc44/texts” target=”_blank”>segons els socialistes</a>, és més gran.
<strong>A l’espera d’un informe tècnic dels serveis de la cambra</strong>
Precisament per abordar la petició del govern espanyol, la Mesa compta amb el grup de treball Llengües dels Ciutadans -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- que el passat 10 de desembre va tractar per primer cop l’ús del català, el basc i el gallec en una reunió “constructiva”. El grup el presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l’Esquerra, l’eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.
Fonts parlamentàries van informar que el grup, que està pendent de rebre un informe dels serveis tècnics de l’Eurocambra sobre la viabilitat de l’ús de les tres llengües cooficials de l’Estat, continua analitzant els aspectes jurídics i logístics de la mesura. Alhora, van subratllar que la institució, si bé no té l’obligació de subscriure un acord administratiu amb el govern espanyol per tirar endavant la mesura, sí que té la “possibilitat i capacitat” de contraure’l.
Després de la primera reunió, les mateixes fonts van indicar que el grup es tornarà a reunir per tractar la qüestió amb l’objectiu de continuar analitzant els aspectes jurídics, alhora que debatre sobre altres llengües en una situació “similar” i avaluar els aspectes operatius -com pot ser les despeses derivades de la interpretació- d’autoritzar l’ús del català, el basc i el gallec a l’Eurocambra. Segons fonts parlamentàries, el grup es reunirà de nou el pròxim 4 de febrer.
<strong>Oficialitat a la UE</strong>
Pel que fa a l’oficialitat de les tres llengües a la UE, el govern espanyol ha reactivat la batalla al Consell de la UE amb uns <a href=”https://www.acn.cat/new/efd4bec9-22d6-4bb4-b0ef-26d8d4dd4ca0/texts”>primers contactes amb la pròxima presidència </a>de torn de la institució, que assumirà Polònia a partir de l’1 de gener de 2025.
Per aconseguir l’estatus de llengua oficial a la UE es necessita la unanimitat dels 27. En aquest sentit, fonts del ministeri d’Exteriors asseguren que la resta d’estats membres “han vist” la predisposició de l’Estat per assolir l’oficialitat de les tres llengües i subratllen que l’executiu espanyol “està disposat a anar als tribunals” europeus per aconseguir-la. Segons diuen, el govern de Pedro Sánchez “no abandonarà aquesta batalla”.
