ACN Barcelona – El Govern presidit per Salvador Illa renuncia a tenir pressupostos per al 2024 recuperant els que va pactar amb ERC i que no van aconseguir els suports necessaris al Parlament. L’estratègia de l’executiu socialista és centrar-se en preparar-ne uns de nous amb la voluntat que entrin en vigor al gener de l’any que ve. I Illa situa els republicans i els comuns com a socis prioritaris per pactar-los. Tal com ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la decisió es prendrà formalment aquest dimarts en la reunió del Consell Executiu. Està previst que la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, presenti en aquest reunió un informe sobre les opcions del nou Govern en l’àmbit dels pressupostos.
Segons explica El Periódico, un dels motius per prendre la decisió és que el projecte de pressupostos del 2024 s’estructurava en les 14 conselleries del govern d’ERC. I ara, l’executiu d’Illa n’ha afegit dues més. Un altre element que s’ha tingut en compte és el calendari. Falten quatre mesos per acabar l’any i rescatar els pressupostos del 2024 suposaria afrontar dues negociacions gairebé consecutives.
En l’àmbit econòmic, la decisió de centrar-se directament en els del 2025 suposa que aquests pressupostos no podran ser tan expansius com els pactats entre ERC i PSC per aquest any. I és que Brussel·les ja ha anunciat que recuperarà les regles fiscals que es van relaxar amb motiu de la pandèmia i es tornarà al marge de dèficit del 0,1%.
La Generalitat no té pressupostos per a aquest 2024 ja que els comptes del govern de Pere Aragonès pactats amb el PSC no van aconseguir suficients suports. El rebuig dels comuns als pressupostos va ser, precisament, el que va desencadenar l’avançament electoral per al 12 de maig i el posterior canvi al Govern.
<strong>Finançament i crisi als Mossos, principals reptes de l’inici del curs polític</strong>
El Govern decidirà en la seva segona reunió del Consell Executiu sobre els pressupostos mentre continua el debat sobre el model de finançament autonòmic. La ministra d’Economia i Hisenda, María Jesús Montero, va negar que el model pactat amb els republicans suposi un concert econòmic com el del País Basc o Navarra. Unes declaracions que van provocar malestar a les files dels republicans.
El mateix Illa ha defensat que el pacte PSC-ERC estableix un model de finançament per proveir Catalunya dels recursos que necessita per prestar els seus serveis públics “dins del marc legal actual”. Tot plegat amb un “horitzó federal” que s’integra “perfectament” en el marc de convivència de la Constitució espanyola, ha dit en una entrevista a ‘La Vanguardia’.
L’altra patata calenta de l’executiu és la crisi oberta als Mossos per la fugida de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. La policia catalana va reconèixer en un informe adreçat al Tribunal Suprem que havien comès “errors” que van facilitar la fuga de Puigdemont des de Barcelona i que “en cap cas” preveien que tornés a Catalunya per tornar-ne a marxar. La nova consellera, Núria Parlon, presentarà aquest dilluns a la tarda la nova estructura del departament d’Interior. Podria fer canvis a la cúpula dels Mossos, com l’anunciat nomenament del major Josep Lluís Trapero com a nou director del cos. És una promesa electoral d’Illa.
El Consell Executiu també formalitzarà aquest dimarts el nomenament de diversos alts càrrecs que s’han anat coneixent els darrers dies, com el nou secretaris de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, Víctor Puga; el nou secretari general d’Esports, Abel García, o el nou secretari de Governs Locals, Xavier Amor. Formaran part de l’anomenat ‘sottogoverno’, el conjunt d’alts càrrecs que no tenen condició de funcionaris i que treballen al capdavant de les conselleries. No hi serà finalment Alfons Jiménez, parella de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Havia estat nomenat cap de gabinet de la consellera però davant de les crítiques de nepotisme de l’oposició finalment va renunciar al càrrec.
<strong>Debats interns a ERC i Junts</strong>
Els dos altres grans partits de Catalunya, Junts i ERC, tenen processos congressuals oberts que han de culminar aquesta tardor: els republicans han d’escollir el seu lideratge enmig d’una situació interna empantanegada per la investidura d’Illa i l’afer dels cartells contra els germans Ernest i Pasqual Maragall, mentre que la formació de Puigdemont vol redefinir el seu paper dins de la política catalana després de l’accés dels socialistes a la Generalitat amb el suport d’ERC, a qui des de Junts acusen de trencar la unitat independentista. Aquesta formació aprovarà aquest dilluns el reglament del seu congrés.
