ACN Juneda – Una fotografia de la plaça Catalunya de Barcelona, el 14 de juny de l’any 1979, és el punt de partida de ‘Street stories’. Es tracta d’un projecte format per més de 20.000 fotografies fetes al llarg dels últims 45 anys. Les imatges mostren situacions quotidianes o rellevants en diferents espais públics de ciutats o pobles del territori català i del món. Des del juny passat, el projecte es distingeix en el món de la fotografia per la seva llarga durada, ha explicat a l’ACN l’autor i fotoperiodista Àlex Burgaz, que va néixer a la capital catalana i que actualment resideix a Juneda (Garrigues). L’objectiu principal és retratar la “realitat i evolució” de la societat amb el pas del temps i el “fenomen de la globalització”, ha expressat.
El projecte ‘Street stories’ aplega fotografies que mostren “persones o moments” que van des dels “més insignificants a altres més icònics” en pobles i ciutats de països d’Europa, Estats Units o Àsia, ha explicat Burgaz. “A l’hora de fotografiar, busco les instantànies que mostrin tota la realitat. Capturar els matisos ajuda a explicar la realitat social dels diferents indrets, inclús quan hi ha governs que volen amagar-la”, ha dit.
En aquest sentit, desitja que el projecte pugui superar el segle d’història i estendre’s encara més arreu del món perquè “un dels objectius més importants és definir l’evolució de la societat d’arreu i mostrar com aquesta conflueix al llarg dels anys amb el fenomen de la globalització”, ha subratllat.
“Àfrica ja no és igual que fa vint anys o, per exemple, a Barcelona podies trobar-hi abans botigues molt personalitzades i ara gairebé tot està ple de franquícies. Aquests canvis se succeeixen en diferents llocs i veus com cada cop el món està més unificat. Retratar aquesta evolució és molt interessant”, ha expressat.
D’altra banda, el fotoperiodista ha explicat que “conversant amb un amic meu, que també és fotògraf, em vaig adonar recentment que segurament és un dels projectes de fotografia de carrer més longeus dels quals es té constància”. Tanmateix, “aquesta iniciativa és personal i no busca cap finalitat econòmica perquè modificaria el seu sentit i la seva essència”, ha afegit.
Preguntat per les fotografies què més li han marcat en la seva trajectòria, Burgaz ha recordat la que va fer-li a un nen que va ser víctima de l’esclavitud infantil a Haití o la que va poder fer-li al president Carles Puigdemont en un dels moments més rellevants del procés. A més, el projecte inclou imatges del mercat de les Borges Blanques l’any 1980, d’un home estàtua pioner a Barcelona als anys 90, d’un mercat flotant a Tailàndia el 2001, o de conflictes socials entre diversos col·lectius i la policia, entre moltes altres temàtiques i imatges arreu del món.
<strong>Origen i trajectòria del projecte</strong>
Burgaz es va començar a interessar pel món de la fotografia quan era un nen perquè el seu pare i un altre familiar treballaven com a fotògrafs i li van traspassar la seva passió i coneixements. “Vaig provar diversos estils, però el que m’agradava més era capturar què passava a cada moment”, ha expressat. A més, en el seu camí cap a l’escola, que se situava al barri Gòtic de Barcelona, observava cada dia situacions que el motivaven a fotografiar-les. Així, el juny de 1979, va fotografiar la plaça Catalunya de Barcelona, una imatge que es convertiria en el tret de sortida de ‘Street stories’.
“Al principi era com un diari personal, però vaig començar a veure l’evolució fotogràfica que hi havia i a apuntar-me la data i el lloc de cada fotografia”, ha comentat. Tanmateix, a la dècada dels 80 dedicava “molt de temps pensant què fotografiar perquè la quantitat de fotografies que podia fer era molt limitada atès els recursos econòmics dels quals disposava i el preu d’obtenir el positiu de la imatge aleshores”, ha dit.
“Inicialment, el volum de fotografies anual era molt reduït, entre 50 i 200 a l’any”. El projecte va agafar embranzida a finals dels anys 90, amb l’augment dels ingressos econòmics i la possibilitat de viatjar a diversos països. A partir del 2000 i, sobretot del 2010, la quantitat d’imatges va créixer exponencialment amb l’arribada de la fotografia digital. “Des de llavors ja supero el miler de fotografies anual, i, de fet, l’any passat el vaig tancar amb unes 3.000”, ha detallat. Actualment, unes 20.000 fotografies formen part del projecte.
Finalment, Burgaz ha volgut agrair l’ajut rebut durant les últimes dues dècades per part de la United Photo Press i el suport “incondicional” de la seva esposa i retratista, Aide Gutiérrez, amb qui estudia si el projecte pot formar part dels rècord Guinness atès la seva durada i ja n’han fet la sol·licitud.
