Edició 2188

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 22 de juliol del 2024
Edició 2188

Els Països Catalans al teu abast

Dilluns, 22 de juliol del 2024

El flux sanguini del cervell disminueix en etapes asimptomàtiques de l’Alzheimer, segons un estudi

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – Una col·laboració multilateral liderada pel BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC) ha pogut mesurar amb una nova seqüència de ressonància magnètica una disminució del flux sanguini cerebral en les primeres falses de l’Alzheimer. Això passaria abans que apareguin símptomes clínics. El projecte ha implicat experts en el desenvolupament de noves seqüències de ressonància magnètica, professionals de l’Hospital del Mar i col·laboradors que proporcionen biomarcadors d’última generació. L’equip ha utilitzat una nova tècnica, anomenada Time-encoded Arterial Spin Labeling, per detectar canvis molt inicials en el flux sanguini cerebral dels participants de l’estudi. Els resultats s’han publicat a la revista científica ‘Alzheimer’s & Dementia’.

Els resultats mostren que les persones afectades per la patologia de la malaltia també mostren menor flux sanguini en zones específiques del cervell durant les seves primeres etapes.

Publicitat

Un dels primers processos que s’activen al cervell a causa de la presència de l’Alzheimer és la disminució del flux sanguini cerebral. Aquest flux és el que proporciona oxigen i glucosa al cervell i, conseqüentment, s’ha de mantenir dins dels nivells normals per garantir la salut i el bon funcionament d’aquest òrgan. Les alteracions del flux sanguini cerebral poden precedir o acompanyar diverses condicions neurològiques, inclosa la malaltia d’Alzheimer. Per això, mesurar-lo amb precisió és vital per entendre aquestes condicions. Les tècniques d’etiquetatge d’spin arterial permeten mesurar el flux sanguini cerebral utilitzant seqüències de polsos de ressonància magnètica. Els mètodes utilitzats fins ara no eren òptims per detectar canvis subtils en les primeres etapes de la malaltia, ja que estaven influenciats per diferents factors que afectaven a les variacions del temps de trànsit sanguini entre diferents individus i entre les diverses regions del cervell en cada persona.

Gràcies a una col·laboració de recerca amb Philips, el centre ha tingut accés a una nova seqüència de ressonància magnètica ASL desenvolupada pel Centre Mèdic de la Universitat de Leiden i coneguda com ‘time-encoded ASL (teASL)’. Es tracta d’una eina més sensible i precisa que redueix les diferències de temps de trànsit arterial en l’estimació del flux sanguini cerebral.

Els investigadors han utilitzat teASL per mesurar el flux sanguini cerebral i investigar la seva associació amb la patologia amiloide i tau, ambdues implicades en la malaltia d’Alzheimer. A més, ha examinat la relació de disminucions del flux sanguini cerebral amb biomarcadors del líquid cefaloraquidi relacionats amb la disfunció sinàptica i la neurodegeneració, així com el rendiment cognitiu. D’aquesta manera, l’estudi ha pogut demostrar, per primera vegada en individus asimptomàtics, que els nivells de flux sanguini cerebral s’associen amb marcadors de la fisiopatologia tau, la disfunció sinàptica i la neurodegeneració.

Per a aquest estudi, 59 participants es van separar en tres grups: 24 sans sense deteriorament cognitiu ni acumulació de proteïna amiloide al cervell (el grup de control); 18 voluntaris sans sense deteriorament cognitiu però amb patologia amiloide present, i 17 pacients de la Unitat d’Investigació Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona, afectats per la malaltia.

L’estudi demostra que un flux sanguini cerebral reduït no només està present en persones en fases asimptomàtiques de l’Alzheimer, sinó també en persones que experimenten declivi cognitiu amb patologia beta-amiloide. “El flux sanguini reduït és un esdeveniment de la cascada patològica previ al que es pensava, abastant etapes preclíniques”, afirma el doctor Juan Domingo Gispert, col·laborador del BBRC i autor corresponent de l’estudi. Ha afegit que aquestes troballes poden ajudar a donar forma a futures estratègies de prevenció.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió