ACN Barcelona – El festival Panoràmic ha presentat aquest dijous la instal·lació inèdita de Roc Parés, Sandra Rengifo i la col·laboració Kostas Tsanakas que es podrà veure fins al 4 de gener a la Fundació Lluís Coromina – Espai Isern Dalmau de Barcelona. Sota el títol ‘Topografías de las memorias’ es tracta d’una exposició amb fotografia, vídeo i una maqueta de tren que posa el focus en aquella població de l’Amèrica Llatina que va ser “explotada”, “aniquilada” i utilitzada com a força de treball pel cultiu de la canya de sucre i la creació de vies ferroviàries durant la Revolució Industrial. El treball se submergeix en les conseqüències en zones on persones han quedat atrapades després que s’hagi alterat les formes de vida originals pel benefici d’altres.
En el marc de la vuitena edició de Panoràmic, que gira al voltant del concepte ‘extrems’, la violència extrema i les ideologies totalitàries de l’accelerat segle XX, als canvis de paradigma econòmics i socials del segle XXI, l’exposició comissariada per Roberta Bosco és una coproducció amb el Festival de la Imagen de Manizales i Bogotà a Colòmbia.
Parés i Rengifo s’han ajuntat per crear dues obres inèdites a partir de propostes ja existents. Per una banda hi ha ‘Mayoral de acero: destajo’ de Sandra Rengifo, la col·laboració fotogràfica de Kostas Tsanakas i la instal·lació interactiva ‘Maqueta entrenada’ de Roc Parés.
‘Mayoral de acero: destajo’ explora el silenci i la pèrdua i abraça visualment éssers, màquines i naturalesa. Les imatges parlen d’una revolució que es va quedar a mig camí, de canya crescuda a la sang dels silenciats que la cultivaven, de la normalitat que la gent morís per sindicalitzar-se, d’esclaus fuetejats pel ferrocarril que ells mateixos van construir.
Pel que fa a la proposta de Parés, s’ubica al Carib, on a Cuba va arribar primer el tren abans que a la Península Ibèrica. De forma tridimensional la instal·lació planteja les idiosincràsies i estereotips en què es basen els relats.
A través de l’observació s’hi pot veure un paisatge amb una maqueta ferroviària antiga dotada de recursos tecnològics contemporanis, els vagons plens de canya de sucre o la inquietant dualitat dels personatges: esclaus esgotats o salvatges a la recerca de la llibertat, camperols amb matxets i senyorets amb vestimentes europees del segle XIX. El tren compta amb una càmera de vídeo incrustada a la locomotora que transmet les seves imatges en un ordinador.
Un dels aspectes destacats d’aquesta part de la instal·lació és la denúncia que presenta dels vincles entre Catalunya, el Carib i l’Amèrica Llatina. Presentant fotografies d’avantpassats de polítics com Artur Mas o Aleix Vidal-Quadras i Roca, posa de manifest el negoci català que es va fer en aquestes zones.
Les dues obres parlen de territori i paisatge dels qui l’habiten i de la capacitat humana de viure’l i violentar-lo. Amb imatges, sons, olors i les històries de les persones les veus de les quals han estat silenciades, les dues propostes parlen de memòria o pèrdua. Tot plegat, amb la voluntat d’explicar les històries des de d’altres perspectives perquè les generacions futures sàpiguen les diferents cares de la veritat i la mentida.
A banda de ‘Topografías de las memorias’, a Barcelona el festival també impulsa ‘Reject Modernity, Embrace Tradition’ de Joan Pallé a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, ‘Ombres i clarianes’ d’Enric Maurí al Centre Excursionista de Catalunya i ‘Qui té el poder’ de Paula Artés a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya.
