ACN Girona – El doble crim al barri de Font de la Pólvora durant la revetlla de Sant Joan i les protestes dels pagesos amb els tractors bloquejant l’autopista marquen aquest 2024 a les comarques gironines. Dos anys després, la diòcesi torna a tenir bisbe i fra Octavi Vilà rep l’anell, la mitra i el bàcul. Les conseqüències del canvi climàtic tornen a fer-se paleses, amb un aiguat que arrossega cotxes a Cadaqués i la sequera que s’atenua però persisteix. El Port de la Selva es queda sense aigua en ple agost, sabotegen els pous d’emergència a l’Alt Empordà i es projecten dessaladores a la Costa Brava. El ramal de la MAT que trinxava les Guilleries ja és història, Girona comença a multar ciclistes al Barri Vell i mor l’àvia més vella del món als 117 anys.
<strong>27 de febrer</strong> Les protestes dels pagesos marquen el mes de febrer arreu de Catalunya, però són especialment destacades a l’Alt Empordà. Després de bloquejar durant unes hores l’autopista i la nacional a Sant Julià de Ramis a principi de mes, desenes de tractors tallen en dues ocasions el punt on les dues vies s’entrecreuen a Pontós, generant problemes circulatoris importants. El primer tall té lloc el 13 de febrer i s’aixeca l’endemà, però el segon s’arriba a allargar tres dies, del 27 al 29. La protesta, amb barricades a la calçada, provoca grans retencions, deixa l’autopista malmesa i les tanques arrencades. Durant la concentració, també es buiden camions amb aliments provinents del Marroc.
<strong>11 de març</strong> Un temporal de garbí en plena Setmana Santa s’emporta la meitat del passeig de Fenals de Lloret de Mar (Selva). Les onades hi deixen un esvoranc de 90 metres, que mesos després Generalitat repara. Les obres, amb una inversió d’1,8 milions, reforcen aquest tram de passeig amb una escullera per resistir futurs temporals. La garbinada també es fa sentir al Baix Empordà, amb onades que afecten el passeig de Calonge i Sant Antoni i descalcen les palmeres que hi ha a tocar. A finals de mes, el temporal Nelson causa més estralls a la part de Torre Valentina, esborra del tot la platja i escrostona el passeig. L’Ajuntament i l’Estat reparen els desperfectes i la platja es reobre a mitjans de juny.
<strong>3 d’abril</strong> Un home de 27 anys mata a ganivetades el seu fill de 5 i fereix greument la mare en una casa a Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà). El presumpte agressor es desplaça al domicili on hi ha les dues víctimes a primera hora del matí i, després d’assassinar la criatura, intenta fer el mateix amb la dona de 29 anys. Després fuig i abandona el cotxe en una zona boscosa d’Albons (Baix Empordà). Poc després, els Mossos l’arresten i ingressa a presó. No és l’únic crim d’aquest 2024 al Baix Empordà. El 29 de gener, a la població veïna de Torroella de Montgrí, un home de 39 anys mata la seva parella de 44 a ganivetades i deixa el cos a dins del maleter d’un cotxe, en un camí que porta a la Gola del Ter. Els Mossos detenen el sospitós dos dies i mig més tard a Flaçà.
<strong>5 d’abril </strong>El ramal de la MAT de Riudarenes (Selva) ja és història. La Generalitat enterra definitivament la línia de 400 kV i la substitueix per un traçat alternatiu que aprofita corredors ja existents. La nova estesa elèctrica és el reflex d’una dècada de lluita del territori. Govern, alcaldes i plataforma No a la MAT Selva escenifiquen la unitat contra el ramal a Santa Coloma de Farners. Pocs dies després, l’Estat tanca la carpeta i deroga l’antic traçat de 400 kV. I d’un projecte polèmic a un altre; en aquest cas, a l’Alt Empordà. El Ministeri treu a informació pública la plataforma d’assaig de l’eòlica marina, el Plemcat, que és l’avantsala dels futurs parcs que es volen instal·lar al golf de Roses. El nou Govern del PSC anuncia que posa la directa perquè el Plemcat sigui realitat enmig del rebuig frontal dels opositors.
<strong>10 d’abril </strong>L’alcaldessa Sílvia Orriols veta el cartell de l’artista Ivonne Navarro escollit per un jurat professional perquè hi apareix una noia amb vel. L’artista i els partits a l’oposició denuncien censura i la imatge esdevé un símbol contra les polítiques del partit d’extrema dreta Aliança Catalana (AC). Dies després, els carrers apareixen plens del cartell censurat i almenys tres activistes són denunciats per penjar-los. No és l’única polèmica que ha envoltat la gestió municipal d’Orriols el 2024.També es qüestiona l’empadronament de persones d’origen migrant – l’Estat i la Generalitat requereixen informació al consistori – i el Departament d’Igualtat sanciona l’alcaldessa amb 10.000 euros per unes declaracions sobre immigració a 8TV. Una sanció que ja ha dit que no pagarà. De la seva banda, els partits a l’oposició condemnen reiteradament aquestes polèmiques i acusen AC d’atiar l’odi i voler trencar la convivència a la vila.
<strong>21 d’abril</strong> La<strong> </strong>diòcesi de Girona torna a tenir bisbe dos anys després de la mort de Francesc Pardo. L’abat del monestir de Poblet, fra Octavi Vilà, rep l’anell, la mitra i el bàcul a la Catedral de Girona. L’acte solemne d’ordenació, presidit per l’arquebisbe de Tarragona, el gironí Joan Planellas, congrega unes 1.500 persones tant a l’interior com a l’exterior del temple. De caire catalanista, durant els primers mesos del seu ministeri el nou bisbe ja comença a marcar perfil. Fra Octavi Vilà condemna els abusos dins l’església i reconeix que no s’han abordat com pertocava. També aposta per modernitzar la diòcesi, donant més responsabilitats als laics per afrontar la manca de religiosos a les parròquies.
<strong>23 de juny.</strong> La revetlla de Sant Joan acaba amb final tràgic al barri de Font de la Pólvora de Girona. Arran d’una discussió entre dues dones de clans enfrontats, un home armat amb un fusell de guerra AK-47 obre foc i mata dues persones, una dona de 44 anys i un home de 48. Un menor també dispara una arma curta. Després del tiroteig, els atacants fugen. El doble crim desencadena una espiral de violència entre les famílies, amb incidents i acte vandàlics a Girona i al barri de Sant Joan de Figueres. Els Mossos d’Esquadra munten un dispositiu de seguretat permanent a Font de la Pólvora. Després de tres mesos d’investigació, els Mossos despleguen una operació per detenir els agressors. Arresten un menor i cinc adults, entre ells l’autor material a qui detenen a Granada. Tots ingressen a presó, i el menor en règim tancat.
<strong>25 de juliol</strong> Un tren de mercaderies s’incendia a l’entrada de Girona. La caiguda de la catenària esquerda un vagó carregat amb gas liquat, obliga a confinar els veïns propers al Mas Gri i fa tallar la circulació de trens entre Girona i Caldes. Els Bombers munten un operatiu especial i injecten fins a 30.000 litres d’aigua al vagó per extreure’n tot el gas, que continua cremant de manera latent. El confinament s’aixeca poc després del migdia, però el servei a les línies R11 i RG1 no es pot restablir del tot fins l’endemà. El 12 de maig, les comarques gironines tampoc s’escapen del caos que viu Rodalies arran d’un robatori de coure i els incendis als túnels de Barcelona, que afecten centenars de viatgers i paralitzen la majoria de línies del país.
<strong>6 d’agost </strong>En ple episodi de sequera i al pic de l’estiu, El Port de la Selva (Alt Empordà) es queda sense aigua després que un dels pous s’avariï. Molts dels turistes omplen garrafes al mar en espera que les aixetes tornin a rajar aigua potable. La normalitat no es restableix del tot fins al cap de deu dies. A l’abril, sabotegen tres pous de Castelló d’Empúries que el Consorci d’Aigües de la Costa Brava havia recuperat per garantir l’aigua de boca a diversos municipis durant l’estiu. Els Mossos detenen tres pagesos però el jutjat arxiva la causa per falta d’indicis. A la Selva, el Gremi d’Hostaleria de Lloret promou una dessalinitzadora per omplir piscines, però la mesura s’ajorna després que les pluges de la primavera augmentin les reserves.
<strong>12 d’agost</strong> La cara visible del PSC a l’Ajuntament de Girona, Sílvia Paneque, pren possessió com a nova ‘superconsellera’ dins el Govern de Salvador Illa. Assumeix Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i també es converteix en la portaveu de l’executiu. La seva marxa del consistori obliga els socialistes a reestructurar-se, i Bea Esporrín i Maxi Fuentes fan tàndem com a portaveus del PSC. El nou Govern de la Generalitat també fitxa un altre càrrec local: Juli Fernández deixa l’alcaldia de Palafrugell (Baix Empordà) per ser secretari general d’Economia. Laura Millán es converteix en la primera alcaldessa del municipi.
<strong>19 d’agost</strong> Mor als 117 anys Maria Branyas, la persona més gran del món i la vuitena més longeva de la història. Nascuda l’any 1907 a San Francisco, en el si d’una família catalana, Branyas feia més de dues dècades que vivia a la residència Santa Maria del Tura d’Olot. La seva longevitat va ser objecte d’estudi científic i ara, un documental sobre les persones més longeves del món que s’estrenarà la tardor que ve inclourà el seu nom.
<strong>16 de setembre</strong> Girona comença a multar els ciclistes que circulen malament o bé no baixen de la bicicleta en determinats punts del Barri Vell. La policia fa especial incidència al centre històric, perquè és on el cicloturisme genera més tensions amb els veïns. Per garantir la convivència, l’Ajuntament engega un pla específic. També, després que botigues del sector patissin bretolades just abans de l’estiu. Es reparteixen tríptics als cicloturistes i s’instal·len senyals específics perquè vagin a peu a l’Argenteria i al carrer de la Força. Després de fer pedagogia, comença la campanya sancionadora amb multes que poden arribar als 200 euros. Durant el primer mes, els policies sancionen més de 200 ciclistes; sobretot, per pedalar damunt les voreres o anar contra direcció.
<strong>24 d’octubre</strong> Impuls decidit cap al nou hospital Trueta i el futur Campus de Salut, que s’ubicarà en uns terrenys a cavall entre Salt (Gironès) i Girona al costat de l’hospital Santa Caterina. Salut licita per 25,3 milions d’euros el concurs de projectes. La previsió és seleccionar les cinc propostes finalistes el primer trimestre del 2025 i que l’obra comenci el 2027. Llargament reivindicat, els alcaldes de Girona i Salt, Lluc Salellas i Jordi Viñas, subratllen que el nou hospital és un projecte estratègic per als municipis i el conjunt de la demarcació. El Campus permetrà doblar l’espai assistencial en comparació amb la superfície que actualment ocupen els dos hospitals. El nou complex hospitalari tindrà 220.000 metres quadrats, 836 llits d’hospitalització, 88 per a crítics i semicrítics, 136 boxs d’urgències i 31 quiròfans.
<strong>8 de novembre</strong> Una forta tempesta que cau de matinada arrossega una trentena de cotxes que estaven aparcats a la riera de Cadaqués (Alt Empordà). La tromba d’aigua, de més de 100 litres per metre quadrat, s’endú els vehicles que hi havia estacionats a la zona, malgrat que l’Ajuntament havia senyalitzat el perill. Els cotxes queden encaixonats al pont que desemboca al mar, provoquen que la riera es taponi i que l’aigua surti a banda i banda. El desbordament de la riera afecta diversos negocis d’aquesta zona i del passeig.
<strong>13 de novembre </strong>El cas de corrupció més gran de la història dels Mossos d’Esquadra acaba en sentència condemnatòria. La secció tercera de l’Audiència de Girona imposa penes dures de fins a 10 anys i 9 mesos de presó al caporal i als dos agents que van traficar amb marihuana comissada en operatius policials als llarg del 2020, quan formaven part del grup antidroga de la comissaria de Santa Coloma de Farners. Els condemnen per delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial i els inhabiliten per treballar com a policies. La sentència conclou que el caporal era el líder de l’entramat criminal. El tribunal també condemna un altre home, que no era agent, per fer d’enllaç, i absol la cinquena acusada.
