ACN Barcelona – El consorci SPHERA (Single Planet Health and Environment Research Agenda), denuncia la falta de finançament comunitari per investigar els efectes del canvi climàtic en la salut. En un comunicat, el consorci científic format per centres de recerca, organitzacions i universitats de diversos països europeus, lamenta que la Comissió Europea hagi proposat un pressupost de 970 milions d’euros per a recerca en salut, però, en canvi, cap pressupost per investigar els efectes del canvi climàtic en la salut. “Resulta alarmant que no s’assignin fons a la recerca sobre els efectes del canvi climàtic en la salut. Això ha de canviar”, assenyalen.
El personal científic adverteix que la pròxima convocatòria de propostes Horitzó Europa 2025 no inclourà fons per a estudiar les relacions entre el clima i la salut humana i apunta que és “decebedor” que s’ometi aquest camp en l’esborrany del programa d’ajuts a la recerca de la Comissió Europea Horitzó 2025.
“No esperem a la pròxima crisi per a actuar”, reclamen des de SPHERA, consorci que reuneix les principals institucions europees de recerca sobre medi ambient, clima i salut, entre les quals figura ISGlobal.
En el comunicat emès, recorden que les dades apunten que la regió mediterrània sofreix un escalfament més accelerat que la mitjana mundial i indiquen que la UE ha reconegut els riscos “greus” que el canvi climàtic planteja per a la salut humana. Així, argumenten que és una “contradicció” obviar enfocaments específics de canvi climàtic i salut en els programes de recerca.
El personal científic que signa el document recorda que el canvi climàtic ja suposa una greu amenaça per a la salut a Europa, posant com a exemple els esdeveniments climàtics extrems, com les recents inundacions a València o les succeïdes a Itàlia, Alemanya, Polònia o Europa Central.
Un altre dels assumptes claus a tractar, afirmen, és el risc que suposa l’increment de les temperatures, després d’un any, 2024, que batrà novament els registres de calor i “quan es disposa d’estudis que quantifiquen en unes 70.000 i 47.000, respectivament, les morts atribuïbles a la calor en els estius de 2022 i 2023”.
“A més, els resultats recents del gran projecte EXHAUSTION assenyalen els efectes sinèrgics de la contaminació atmosfèrica i la calor sobre la salut cardiorespiratòria en tota Europa, amb un major risc de mort per aquestes malalties en els dies amb una mescla d’altes temperatures i elevada contaminació atmosfèrica”, assenyalen.
Altres qüestions de salut relacionades amb el clima que preocupen el col·lectiu científic són “la prolongació de l’estació pol·línica i la introducció de noves espècies de pol·len” o “el fort augment dels incendis forestals i els episodis de contaminació atmosfèrica relacionats”.
Davant d’això, s’ofereixen per a treballar de manera conjunta en la cerca de solucions: “Les nostres institucions estan disposades a fer costat a la UE en el desenvolupament i aplicació de les solucions basades en evidències que siguin necessàries per a protegir la salut pública i construir una Europa resistent enfront del canvi climàtic.”
