ACN Brussel·les – El Consell Fiscal Europeu posa en dubte la decisió de la Comissió Europea de suspendre les regles de dèficit el 2023, un any en què, malgrat la incertesa, la inestabilitat dels preus energètics començava a cedir, els mercats laborals es mantenien “robustos” i el creixement econòmic es preveia “lleuger però positiu”. “No està clar que fos la millor decisió, especialment quan les anàlisis de la Comissió sobre la sostenibilitat del deute mostraven importants riscos en diversos països”, apunta en l’informe anual de l’organisme el seu president, Niels Thygesen. Segons l’acadèmic danès, les polítiques fiscals del 2023 han tingut un efecte d’arrossegament, un fet que deixa les finances públiques en un “punt de partida desafiant” per aquest 2024.
En el document publicat aquest dimecres, el Consell Fiscal Europeu considera que les mesures adoptades per pal·liar l’encariment de l’energia van estar “molt poc focalitzades” en les classes més vulnerables, derivant en un increment de la despesa “insostenible”, especialment “en els països amb alts nivells de deute” com és el cas d’Espanya.
Segons l’organisme, aquestes tendències “haurien d’haver rebut més atenció per part de la Comissió Europea i el Consell”. En aquest sentit, creu que les dues institucions haurien d’haver plantejat llavors la possibilitat d’iniciar procediments de dèficit excessiu, “no necessàriament per forçar els països a una consolidació immediata dels comptes públics, però sí com un instrument per definir una trajectòria a mitjà termini cap a la correcció del dèficit excessiu”, indica.
Aquesta “manca de control” denunciada en l’informe va contribuir, en bona part, a traslladar a l’any 2024 uns nivells de dèficit “excessius”. Ara, i sota un escenari en què s’ha de tornar a aplicar les regles de disciplina fiscal, el Consell Fiscal Europeu posa en dubte l’aplicació efectiva d’aquestes noves normes. “Les reformes s’hauran d’implementar en uns temps complicats per a les finances públiques, al mateix temps que el suport públic per a la consolidació fiscal es troba compromès i les pressions sobre la despesa pública s’acumulen”, assenyala.
Davant aquest escenari, l’organisme veu “legítim” preguntar-se si els països de la Unió Europea “seran capaços d’estar a l’altura dels requeriments que se’ls demanen”, i més tenint en compte “els precedents històrics”. “La prudència fiscal es troba difícilment entre unes de les grans prioritats”, resumeix.
<strong>Referència a Espanya</strong>
El document es limita a assenyalar la situació fiscal d’Espanya, sense emetre valoracions. En aquest sentit, recorda que l’Estat va aconseguir esquivar que se li obrís un procediment de dèficit excessiu malgrat superar els límits fixats per la Comissió Europea.
Malgrat que l’executiu comunitari va declarar explícitament que Espanya no complia les condicions per evitar aquest procés, l’informe destaca que la Comissió finalment va decidir fer-se enrere -una pràctica permesa pel dret de la UE- argumentant que l’obertura d’un procediment de dèficit excessiu “no tindria utilitat en aquests moments”.
