ACN Madrid – El Congrés ha aprovat aquest dimarts la presa en consideració d’una proposició de llei per modificar la llei de seguretat ciutadana, coneguda popularment com la ‘llei mordassa’. La iniciativa -presentada conjuntament pel PSOE, Sumar, EH Bildu, ERC i el PNB- proposa, entre d’altres, donar a la llei un enfocament “més garantista” i respectuós amb la convivència i els drets de la ciutadania. La iniciativa -que ha tingut 176 vots a favor dels partits que van investir Pedro Sánchez i 170 en contra de PP i Vox- proposa reduir les sancions econòmiques a la protesta o eliminar les identificacions per “perfil ètnic”. Des del PP han criticat la proposta dient que és “la llei Otegi” i han avisat que la derogaran quan governin.
En la seva defensa de la proposició, el diputat socialista David Serrada demanat allunyar el “soroll” del debat sobre la seguretat i ha recordat que entitats com la Comissió de Venècia s’han pronunciat en contra d’aquesta llei aprovada en temps de Mariano Rajoy. “La seva recepta contra la crítica social era la mordassa i contra els adversaris polítics, la policia patriòtica”, ha ressaltat. “Aquesta llei neix amb l’objectiu de silenciar la crítica social inflant la capacitat sancionadora dels agents, acotant del dret de manifestació i imposant un dret sancionador clarament coercitiu”, ha lamentat.
Des del PSOE han afegit que la derogació de la ‘llei mordassa’ ha format part repetidament dels seus programes electorals perquè consideren que cal una societat amb més llibertat de manifestació i protesta. D’altra banda, el seu diputat ha dit que la gestió de la frontera no pot formar part d’una llei de seguretat pública, sinó de la normativa d’estrangeria. “Avui podem posar fi a una llei que ha retallat la nostra llibertat d’expressió”, ha reblat.
Per part de Sumar, el diputat Enrique Santiago ha asseverat que és una “urgència democràtica” modificar la legislació actual perquè no té sentit en un país segur i en ordre com Espanya. “El PP i la ultradreta presumeixen de ser molt liberals i defensar la llibertat individual, però la seva pràctica al govern és la retallada de drets civils i llibertats públiques”, ha denunciat. “Derogarem tots els continguts lliberticides que va instituir el PP”, ha proclamat abans de demanar als policies que no es deixin manipular per la dreta.
<strong>Modificacions de la norma</strong>
Entre altres modificacions, la proposta votada al Congrés regula la durada dels processos d’identificació a comissaria per evitar situacions irregulars a mig camí entre la detenció i la llibertat. També s’impediran les identificacions “indiscriminades o per perfils ètnics” i s’obligarà als agents a què s’identifiquin correctament mentre treballen. Amb tot, el gruix de les modificacions afecten el règim sancionador amb la limitació, per exemple, de les multes per accedir a infraestructures en manifestacions si no hi ha una alteració greu del seu funcionament. També s’eliminen les sancions per protestar davant del Congrés dels Diputats o les que castiguen l’exercici de la prostitució al carrer.
La normativa debatuda al Congrés també introdueix un criteri de graduació de les sancions econòmiques que vol garantir el principi de proporcionalitat de les multes. “S’aplicaran sempre criteris vinculats a la capacitat econòmica. No és el mateix posar una multa de 500 euros a qui li sobren els diners que a qui no en té. Per això s’introduirà una reducció de les multes per infractors amb uns ingressos inferiors a 2,5 o 1,5 cops el salari mínim”, ha exposat Santiago. També es reduirà l’import de les infraccions lleus o greus.
<strong>Rebuig del PP a la ‘llei Otegi'</strong>
Al torn de rèplica, el diputat popular Miguel Tellado ha afirmat que la proposta de modificació de la llei de seguretat ciutadana mostra que el govern espanyol està “esgotat i podrit” i l’ha denominat ‘llei Otegi’.”El govern es lloga al millor postor per aplicar el que se li demani per seguir al poder”, ha acusat tot denunciant que la proposta sorgeix de l’objectiu d’EH Bildu de rebaixar la protecció dels policies. Segons el PP, la majoria de la investidura ha assumit que li queda poc al poder i ja prepara el seu “retorn als carrers” amb la modificació d’aquesta llei que desregula el dret a la protesta.
“Igual que van permetre que els malversadors redactessin una modificació del Codi Penal i que els condemnats i encausats els que decidissin quines sentències s’havien d’esborrar, avui permeten que la seguretat de la Policia i la Guàrdia Civil estigui en mans de qui continua portant a les llistes i homenatjat a qui els mataven”, ha manifestat el portaveu popular. Finalment, ha dit que llei del 2015 és constitucional i no suposa una mordassa per ningú ni ha impedit el dret de manifestar-se a totes les ideologies i col·lectius. “La ‘llei Otegi’ obliga els policies a enfrontar-se cos a cos amb els delinqüents”, ha reblat.
<strong>Junts i ERC</strong>
Des de Junts, el diputat Josep Pagès ha lamentat la manca d’ambició de la proposta presentada pel PSOE i els seus socis i ha dit que és només una versió “light” de l’actual ‘llei mordassa’. “Cal aixecar una mica la mirada i veure que la proposició que se’ns presenta ni deroga ni replanteja els fonaments antidemocràtics de la llei aprovada unilateralment pel PP”, ha demanat abans de dir que rebren la proposició “amb totes les prevencions” i que hi presentarien esmenes.
Per part d’ERC, el diputat Francesc Marc Álvaro ha destacat que la modificació de la llei “posa punt final” al “terrible error polític” que va ser la llei de seguretat ciutadana. “Celebrem, senyors socialistes, que hagin vingut al nostre terreny”, ha apuntat tot lamentant que la norma aprovada en anys de Mariano Rajoy va empitjorar la qualitat democràtica d’Espanya i la va acostar a països com Turquia. Tot i admetre que la modificació de la llei arriba tard i “podria ser millor”, ha celebrat que toqui temes importants, com l’ús policial de les pilotes de goma o el delicte de desobediència.
<strong>Tramitació parlamentària </strong>
En superar el debat de presa en consideració, la proposició de llei orgànica es remetrà a la comissió competent i s’obrirà un termini de presentació d’esmenes a la totalitat i a l’articulat. En cas que es presentin esmenes a la totalitat, que només poden ser de text alternatiu, se celebrarà el debat de totalitat. Un cop celebrat el debat, i si aquestes esmenes són rebutjades, la iniciativa començarà la tramitació en ponència, comissió i ple. A causa del seu caràcter orgànic, la seva aprovació requerirà una votació final de conjunt en què haurà d’obtenir el suport de la majoria absoluta dels membres de la Cambra. Si supera aquesta votació, el text es remetrà al Senat per continuar-ne la tramitació.
