ACN Madrid – El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous amb 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts i PNB), 33 en contra (Vox) i 138 abstencions (PP) la Llei contra el malbaratament alimentari, que busca reduir la quantitat d’aliments que acaben a les escombraries. La llei estableix que a partir de l’1 de gener del 2025 els grans supermercats tindran l’obligació de disposar d’un pla per prevenir el malbaratament i arribar a acords amb bancs d’aliments o ONG per facilitar el menjar que es pugui consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda productes lletjos.
La norma estableix sancions de fins a 500.000 euros a les indústries, empreses de distribució al detall, hostaleria i restauració que no apliquin els seus termes.
Segons els càlculs oficials, durant l’any 2020 es van llençar 1.364 milions de quilos d’aliments a les llars espanyoles, una mitjana de 31 quilos o litres per persona. El govern espanyol avisa aquest fenomen afecta el conjunt de la cadena alimentària, del camp als restaurants, passant per les fàbriques o els supermercats. Per resoldre-ho, s’ha creat un catàleg de bones pràctiques i un règim amb sancions de fins a 500.000 euros.
La norma, s’havia d’aprovar durant la passada legislatura, però va decaure fruit de la convocatòria de les eleccions del 23-J. Forma part dels compromisos de l’Estat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) inclosos en l’Agenda 2030 de l’ONU, tracta de fomentar la “pedagogia” i les bones pràctiques des dels productors primaris, a la fase de collita, fins als consumidors. De fet, el govern alerta que el malbaratament d’aliments es produeix al llarg de totes les fases de la cadena de producció alimentària, del camp a les cases i els restaurants, passant per fàbriques o supermercats.
Segons la FAO, actualment es desaprofita aproximadament el 30% dels aliments que es produeixen al món, mentre que a la UE aquesta xifra ronda el 20%. “Són els països amb millor nivell de renda els que malgasten menys”, ha remarcat Planas. Tanmateix, ha alertat que la major part d’aquest malbaratament es produeix a la fase de transformació, l’hostaleria i a les llars.
<strong>Acords amb ONG, carmanyoles i aliments “lletjos”</strong>
La llei estableix que els grans supermercats tindran l’obligació de disposar d’un acord amb bancs d’aliments o ONG per facilitar el menjar que es puguin consumir, però estigui amb una data pròxima a la caducitat. També es vol promoure que els establiments comercials disposin de línies de venda productes lletjos o poc estètics amb l’objectiu d’incrementar el consum d’aliments de temporada i proximitat. Així mateix, la llei obliga als bars i restaurants a permetre que els clients s’enduguin allò que no han menjat o begut en un envàs.
En el segon ordre de prioritats es contempla la transformació dels aliments que no s’hagin venut, però que mantinguin les condicions òptimes de consum, en productes com sucs, melmelades o cremes, entre d’altres. Quan els aliments ja no siguin aptes per al consum humà, la preferència d’ús serà, per aquest ordre, l’alimentació animal i fabricació de pinsos; l’ús com a subproductes en una altra indústria ja com a residus, i l’obtenció de compost o biocombustibles.
<strong>Sancions</strong>
La nova norma, que inclou les sancions, considerà infraccions lleus no aplicar la jerarquia de prioritats a l’ús dels aliments o que les indústries, empreses de distribució al detall, d’hostaleria i restauració no duguin a terme la donació d’aquells productes no venuts que són aptes per al consum humà.
En el cas de les empreses i entitats d’iniciativa social que siguin receptores de les donacions, es considera infracció lleu que no lliurin els excedents a persones desafavorides, o que estableixin algun tipus de discriminació en l’accés al repartiment d’aliments. Així, es vol evitar criteris injustos per motius de discapacitat, edat, sexe, salut, orientació sexual, nacionalitat o situació administrativa.
Així mateix, la norma considera infracció “lleu” la negativa a col·laborar amb les administracions públiques per a la quantificació dels residus d’aliments. La llei preveu per a les infraccions lleus sancions d’advertència o multes de fins a 2.000 euros. Com a infraccions molt greus, sancionables amb entre 60.001 i 500.000 euros de multa, es considerarà la segona o ulterior falta greu que es cometi en un termini de dos anys.
