ACN Barcelona – El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha presentat aquest dimarts l’informe ‘El tractament de la diversitat cultural a les institucions’, un document que fa una primera diagnosi sobre la situació actual i aporta una sèrie de recomanacions per tal de millorar la seva presència. El document reconeix que hi ha una predisposició “positiva” però assenyala que cal augmentar la “representació” i oferir una mirada més “ampla”. La vicepresidenta del CoNCA, Margarida Troguet, explica en declaracions a l’ACN que durant els darrers anys la població s’ha tornat més diversa, per exemple ètnicament, i que això s’ha de tenir en compte. “Les pràctiques i les institucions culturals han de ser un reflex de la societat”, afirma.
De fet, per Troguet la iniciativa és només un “primer pas” per començar a ampliar aquesta anàlisi. “La societat té molta diversitat i ara el que hem de fer és convertir-la en una estratègia per les institucions culturals i les pràctiques artístiques”, subratlla, “hem d’obrir la mirada perquè tingui a veure amb el moment en què vivim i, per tant, ens afecti a tots de la mateixa manera”. Per això, demana no pensar en la cultura “en singular”, sinó en plural fent servir la paraula “cultures”, com una mostra que la diversitat “és la suma de tots”.
Durant la presentació de l’estudi – que s’ha fet aquest matí a la Nau Bostik de Barcelona – el seu autor principal, Jordi Baltà, ha deixat clar que es tracta d’un document més qualitatiu que no pas quantitatiu, que busca aproximar-se al tema des d’un enfocament “constructiu”. Entre els arguments per a la diversitat n’ha destacat diversos com els drets, l’intercanvi i l’enriquiment cultural, la creativitat, la innovació i la projecció, la cohesió social, la justícia global i també la sensibilitat econòmica.
Baltà ha subratllat que en l’actualitat s’haurien de prioritzar cinc àmbits d’actuació que són els marcs institucionals, les estructures, els programes de creació, les relacions amb els públics, però també les dades, ja que falta informació que pugui afavorir una millor avaluació. Pel que fa a les conclusions de l’informe, la primera assegura que tot i la predisposició positiva de les institucions, falta aprofundir en implicacions concretes i també ser més conscients de les dificultats i resistències. “Hi ha molt camp per córrer, a més d’una necessitat de continuar avançant”, ha afegit.
També ha deixat clar que en l’actualitat hi ha “pocs models exitosos”, un fet que “passa aquí”, però també en “altres països”. D’altra banda, el document troba a faltar “innovació” en els models de governança, així com una “transformació” de les estructures internes de les institucions. El CoNCA ha deixat clar que l’acció dels equipaments es condiciona pels seus ecosistemes i que el compromís amb la diversitat cultural és “plenament coherent amb l’afirmació dels drets culturals”, com ho és l’ús de la llengua catalana.
Després de la presentació, Tania Adam, membre del plenari del CoNCA, ha celebrat que es disposi d’un informe per “començar a treballar tots junts”. Adam ha recordat que en els darrers anys la configuració de la societat ha canviat de la mateixa manera que ho ha fet la idea de la cultura, amb moltes persones que l’han “remodelat”. “La cultura va a remolc de la ciutadania, i no al revés”, ha afegit.
Finalment, la investigadora i activista Viviane Ogou ha moderat el debat ‘Avançar envers la diversitat cultural a les institucions i els equipaments’, que ha comptat amb la participació de Salma Amazian, Mabel Llevat, Montserrat Mallol, Edna Sey, Virginia Cierco i Diego Salazar. Cadascú d’ells ha aportat una visió des de la seva experiència referent a les polítiques públiques, la governança dels equipaments, la diversitat de la creació, la conservació, la programació i l’exhibició i l’atenció a la diversitat en les relacions amb els públics.
