ACN Barcelona – El degà del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, Ramon Aiguadé, considera que els prop de 400 professionals que s’han incorporat a l’atenció primària en els últims dos anys són “insuficients” i adverteix que encara en falten molts al sistema sanitari públic. En una entrevista amb l’ACN, Aiguadé demana a la consellera de Salut, Olga Pané, que “aposti” per la fisioteràpia i proposa que els pacients hi accedeixin directament en alguns casos. El degà avisa de llistes d’espera “altes” i que la població amb menys recursos no pot accedir a consultes privades: “La fisioteràpia no pot ser un luxe a l’abast només d’uns quants”. Al Col·legi també li preocupa l’intrusisme, amb 48 expedients oberts aquest any, i reclama “actuacions efectives”.
En una entrevista a l’ACN sobre la situació de la professió, Aiguadé valora positivament la contractació de fisioterapeutes a l’atenció primària i comunitària en els dos últims anys, un total de 362, confirma el Departament de Salut (dades del maig del 2024).
Aquesta mesura la va impulsar l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon i la va acabar de desplegar qui el va rellevar en el càrrec, Manel Balcells; una contractació pensada sobretot per a activitats grupals d’exercici físic terapèutic, educació sanitària i consulta individualitzada quan s’escaigui.
Amb tot, Aiguadé calcula que encara falten almenys uns 1.500 o 1.600 professionals per arribar als 2.000 nous fisioterapeutes al sistema públic de salut i reduir les llistes d’espera i agilitzar els tractaments, tal com van demanar el 2020 al Parlament. També diu que l’actual cartera de serveis dels fisioterapeutes és “minsa” i es podria ampliar.
El degà indica que, dels 13.000 col·legiats que hi ha actualment, prop d’un miler treballen al sistema sanitari públic, mentre que molts treballen en empreses o, sobretot, són autònoms en centres petits de dos o tres professionals.
Sobre l’accés a la fisioteràpia a l’atenció primària, Aiguadé assenyala que, tot i que hi ha molta variabilitat per territori i que alguns llocs funcionen amb “certa rapidesa”, en altres les llistes d’espera “van de tres a sis mesos”.
El degà afegeix que “fan falta més fisioterapeutes als serveis de rehabilitació, on les llistes encara són més altes”. Així, explica que els fisioterapeutes d’aquests serveis atenen pacients no només amb processos crònics, sinó també aguts. “Això vol dir que pacients que tenen una lumbàlgia, per exemple, en molts casos no poden accedir-hi”, diu.
“Estem condemnant molts ciutadans a la fisioteràpia privada i la població més desafavorida no hi té accés. No pot ser que la fisioteràpia s’acabi convertint en un luxe només a l’abast d’uns quants”, alerta.
De fet, el <a href=”https://www.acn.cat/new/d9893122-b93a-4d46-b4bb-5d62e5e1b55c/texts”>segon baròmetre</a> de la Salut i la Fisioteràpia de Catalunya, impulsat pel col·legi i publicat fa unes setmanes, ha posat de manifest aquests problemes d’accessibilitat: sis de cada deu persones asseguren no poder accedir a la fisioteràpia.
Aiguadé demana a la consellera de Salut, Olga Pané -que va assumir el càrrec l’agost passat- que “aposti” per la fisioteràpia i recalca que és una professió molt “cost-efectiva” per al sistema sanitari públic.
Ho exemplifica amb el cas d’una persona amb un esquinç de turmell, que sol acudir al servei d’urgències i després és derivat al metge de capçalera: “Probablement li donarà un antiinflamatori i al cap d’uns dies, si no ha funcionat, tornarà al metge de família, que demanarà unes proves complementàries. Després serà derivat al metge especialista, que potser demanarà més proves, i en aquest procés haurà passat tant de temps que probablement l’única solució que tindrà aquest pacient és quirúrgica”.
En aquest sentit, destaca que una de les grans reivindicacions del col·legi és l’accés directe dels pacients a la fisioteràpia, sobretot per a problemes molt comuns com les lumbàlgies o les cervicàlgies. “Si es tracten de manera adequada, en molts casos poden tenir una solució relativament fàcil, però en canvi, si deixem que passi molt de temps, poden comportar situacions més greus”, remarca.
Des del col·legi també demanen més fisioterapeutes als hospitals, en espais com les Unitats de Cures Intensives (UCI). Ara, en molts casos els fisioterapeutes es desplacen a les UCI, però el degà defensa que haurien de ser un membre més de les unitats de crítics. D’altra banda, també veu necessari augmentar les ràtios de fisioterapeutes en les residències geriàtriques per a una major qualitat en els tractaments dels pacients.
Aiguadé assenyala que la fisioteràpia té una bona percepció social i parla d’una “alta ocupació” al sector, però alerta que les condicions laborals de molts professionals són “precàries”, sobretot en àmbits com la geriatria.
<strong>48 expedients per intrusisme el 2024</strong>
Un dels grans maldecaps per al Col·legi de Fisioterapeutes és l’intrusisme que pateix la professió i el degà avisa que suposa “un perill per a la seguretat i la salut” dels pacients. “La fisioteràpia és la professió sanitària que pateix més intrusisme i probablement també al qual l’administració dedica menys esforços”, sosté.
“Ens trobem que en molts casos presentem denúncies al Departament de Salut i no ens donen una resposta adequada, no s’acaba fent cap actuació. En canvi, si un professional sanitari no tingués tots els papers en regla o el centre no disposés de l’autorització, el Departament de Salut actuaria ràpidament contra aquest professional”, assegura.
L’òrgan col·legiat ha obert en el que portem d’any 48 expedients relacionats amb aquest motiu; concretament, 39 per intrusisme, 5 per exercici irregular i 4 per publicitat enganyosa. D’aquests, 30 estan en procés. El 2023, el col·legi va obrir 61 expedients -41 per intrusisme, 10 per publicitat enganyosa i 10 per exercici irregular- i 27 dels quals estan en procés. El 2022, en van ser 47; el 2021, 23; el 2020, 46.
“Les denúncies que tenim d’intrusisme van des de persones que no tenen cap titulació fins als que en tenen alguna però acaben extralimitant-se en les seves funcions. I també tenim denúncies per l’oferta de cursos per tractar patologies com una lumbàlgia, mentre que aquesta activitat està reservada als professionals sanitaris”, exposa.
El degà subratlla que la col·legiació és obligatòria en l’àmbit sanitari i recorda als ciutadans que es poden buscar els professionals a través del web del col·legi. La setmana que ve, els fisioterapeutes celebraran a Barcelona el seu congrés internacional, amb la previsió que hi participin uns 2.000 professionals.
