ACN Barcelona – El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) aposta per eliminar el requisit de reciprocitat per garantir el dret al sufragi de les persones estrangeres extracomunitàries i substituir-lo per un requisit de residència, equiparant-se a altres estats membres de la Unió Europea. Aquesta és la principal demanda després d’elaborar un informe sobre la participació política de les persones estrangeres de la UE. Per això, cal una reforma de la Constitució i des del CIEMEN són conscients que és “complex”. Com a alternativa, l’organització demana ampliar el nombre de països amb els quals es tenen firmats convenis de reciprocitat. Es fixen en països com el Marroc pel nombre de migrants d’aquest estat a Espanya.
El CIEMEN ha encarregat l’estudi als investigadors David Moya i Gemma Pinyol. L’informe conclou que més de la meitat dels països de la UE accepten, amb restriccions de residència o reciprocitat incloses, el sufragi municipal de persones estrangeres. Pocs estats, però, permeten la votació en eleccions regionals o estatals.
En el cas de l’estat espanyol, no es permet el dret a sufragi en caràcter general de les persones estrangeres extracomunitàries, però sí que el garanteix en les eleccions locals en cas de ser residents i haver-hi un tractat de reciprocitat. Durant la primera dècada del segle XXI es van firmar la majoria d’acords de reciprocitat per l’exercici del dret a vot, principalment amb països d’Amèrica Llatina com Bolívia, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú i Xile, per raons de vincles històrics. També d’altres països com Nova Zelanda, Cap Verd o Trinidad i Tobago, o més tard, Corea del Sud i el Regne Unit.
Principalment, els investigadors consideren que tradicionalment s’ha negat el dret de sufragi per “protegir la comunitat de l’estat-nació”, pel “tracte diferencial” de la persona estrangera, o per veure el migrant com una “figura sotmesa a la influència d’un estat estranger i com una amenaça per al país on resideix”. També existeix l’argument de la participació vinculada al “coneixement de la realitat política on es viu”, i que converteix a la persona estrangera en “desconeixedora del panorama polític on resideix”.
L’informe apunta que el reconeixement del dret de sufragi “afavoreix la integració i la inclusió de les persones estrangeres, en la mesura que fomenta la implicació i la corresponsabilitat en la construcció de la comunitat en la qual es resideix”. De fet, Pinyol també ha posat l’accent en “animar a la participació” a les comunitats que actualment sí que tenen dret a sufragi.
<strong>Eliminació del requisit dels convenis de reciprocitat</strong>
Des del CIEMEN proposen eliminar el requisit dels convenis de reciprocitat per facilitar la participació política de la població estrangera i substituir-lo per un requisit de residència. La problemàtica recau en el fet que caldria canviar la Constitució, i des de l’organització són conscients que és “complex”, ha dit Moya, per les poques modificacions que s’han fet de la carta magna al llarg de la seva història.
Si no es pot per aquesta via, el centre internacional aposta per ampliar el nombre de països amb els quals es tenen firmats convenis de reciprocitat. Un model que té inconvenients, ja que la qualitat dels sistemes democràtics no és igual per a tots els països. Per exemple, des del CIEMEN es fixen en el Marroc perquè és un dels països dels quals l’estat espanyol rep actualment un major nombre de migrants. Moya assenyala que serviria perquè el model “agafés oxigen” i recorda que des de l’any 2014 el Marroc ja té un marc legal que podria encaixar amb la reciprocitat.
<strong>Eliminar la inscripció prèvia en les municipals</strong>
En el cas de les eleccions municipals, una cita electoral on algunes persones estrangeres sí que poden votar, des del CIEMEN demanen eliminar el requisit d’inscripció previ perquè s’ha de fer amb mesos d’antelació i, per tant, “no coincideix amb els processos electorals”. Per això, l’organització aposta perquè la inscripció es fes de manera automàtica per part dels ajuntaments, en el moment de l’alta al padró de les persones estrangeres residents amb dret a vot.
