ACN Girona – A la plaça Independència, al carrer Santa Clara o a la Rambla. El centre de Girona s’omple de pianos aquest divendres per acostar la música a la ciutadania. Durant tot el dia, aquells qui ho vulguin -siguin professionals o aficionats- poden fer sonar algun dels set que hi ha repartits a places i carrers, sobretot del Barri Vell. La iniciativa, nascuda el 2012 fruit de la col·laboració entre la Fundació Occident i el Concurs Internacional Maria Canals, arriba ara per primer cop a la ciutat. Aquest matí, alumnes d’una desena d’escoles, músics i passavolants s’han assegut davant les tecles. “És una gran iniciativa, perquè la música ens agermana i és un llenguatge universal que entén tothom, sigui d’on sigui”, explica un d’ells, Pol Andreu.
La música no hi entén d’edats, de procedències, de gèneres ni de cultures. I tampoc d’espais, perquè sigui en un auditori o a l’aire lliure, n’hi ha prou amb fer sonar un instrument perquè s’elevi la melodia. Amb l’objectiu de divulgar-la i promoure’n la pràctica universal, des de fa dotze anys la Fundació Occident i el concurs internacional converteixen, periòdicament, els carrers de les ciutats en escenaris oberts. Hi reparteixen set pianos de cua -dos dels quals, de gran cua- que estan a disposició de tothom qui els vulgui tocar.
‘La teva ciutat s’omple de pianos’ es fa anualment a Barcelona, Bilbao i Madrid. Però també itinera per dues ciutats més. I ara, aquest 2024, ha arribat per primera vegada a Girona. Tots aquells qui passegin pel centre – en especial, pel Barri Vell- veuran diferents pianos en carrers i places. I sobretot, escoltaran la música que en surt. Des d’una peça clàssica fins a partitures de cançons més contemporànies (com Mike Olfield o Els Beatles).
Des de les onze del matí i fins a les vuit del vespre, els pianos estaran a la plaça de Sant Feliu, a la de la Independència, a la del Vi, al principi i al final de la Rambla, a tocar del pont de les Peixateries Velles i davant la Casa de Cultura. L’objectiu és que, durant tota la jornada, la música no deixi de sonar. Bé sigui perquè els dinamitzadors que hi ha al costat de cada piano toquen peces per animar la ciutadania, bé sigui perquè -ara sí- tots aquells qui ho vulguin s’asseguin davant les tecles blanques i negres.
Pol Andreu és un dels vianants que, aquest matí, ha tocat el piano que hi ha a la plaça de la Independència. “Em sembla una iniciativa fantàstica, perquè la música ens agermana”, explicava. “Pots agafar gent de diferents procedències i cultures, que no s’entenguin ni sàpiguen res els uns dels altres, i si a cadascun li dones un instrument, tan sols en un moment la música els unirà”, hi afegia.
Andreu també destaca que, més enllà de la partitura, el piano permet improvisar. I sobretot, agraeix que s’hagin tret als carrers, perquè això també permet “compartir el moment amb els altres i veure’n la seva reacció”. De fet, els mòbils i les fotos -tant de curiosos com de turistes- han estat també la tònica del matí.
<strong>”Aixecar-me i que toquin ells”</strong>
Paco Viciana s’ha estat tot el matí en un dels pianos de gran cua. Ell és un dels dinamitzadors, que participa per primer cop a la iniciativa. “El que volem és que la gent vingui a tocar, tant si en saben com si no; per això, a la mínima que s’apropen, la idea és que jo m’aixequi i ells agafin el meu lloc”, concreta.
I per vèncer la vergonya d’aquells que mai s’han posat davant les tecles, Viciana també ha preparat algunes peces més senzilles, i quan toquen ell els acompanya. De fet, per fer que l’instrument sigui més proper –”el piano imposa”, admet Viciana- els que s’han repartit per Girona s’han posat directament damunt del terra, sense catifes i ni entarimats.
Els qui no s’ho pensen dues vegades, però, són els petits. De fet, durant el dia hi ha una desena d’escoles de la ciutat que s’acostaran a algun dels pianos. I aquí, tots els alumnes volen tocar-los. Al que hi ha al principi de la Rambla, aquest matí els nens i nenes de 5è o 6è de primària de l’escola Santa Eugènia hi feien cua. I amb l’ajuda del dinamitzador, tocaven repetidament aquelles tecles que els deia per participar a la melodia.
Dylan Estefan Mejía té 10 anys i avui s’ha posat per primer cop davant d’un piano. “M’ha dit que toqués les peces negres i ell ho ha fet molt bé”, diu en referència al dinamitzador. I d’aquí, també n’ha sortit una vocació improvisada. “Els sons m’agraden molt i la forma del piano també; m’agradaria aprendre’n”, explica.
<strong>”Que la cultura surti al carrer”</strong>
A Girona, a més de la Fundació Occident i el Concurs Internacional Maria Canals, la iniciativa ‘La teva ciutat s’omple de pianos’ compta amb la col·laboració de l’Ajuntament i de la Fundació La Ciutat Invisible. “Estem contents que la cultura, que ens defineix i és la nostra identitat, surti al carrer i es faci més accessible”, ha afirmat el tinent d’alcaldia i regidor de Cultura, Quim Ayats.
Fins ara, ‘La teva ciutat s’omple de pianos’ ja ha arribat a 22 ciutats, on s’han fet fins a 45 jornades de la iniciativa i s’han portat 350 pianos als carrers. D’ençà del 2012, hi ha participat al voltant de 35.000 músics professionals i aficionats, que han tocat als diferents emplaçaments on ha itinerat.
