ACN Barcelona – El cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, Joan Anton Rabella, creu que el nom de nadó Marc està patint de la “saturació” haver estat el més posat ininterrompudament des del 1997 i fins al 2021. El 2022 va caure al tercer lloc i l’any passat, al setè, segons dades publicades per Idescat aquest dimecres. Segons ell, hi ha apel·latius que “és com si es gastessin”, i que per això, Marc continuarà baixant fins a desaparèixer del rànquing dels més populars els propers anys. D’altra banda, en una entrevista a l’ACN, Rabella ha destacat de les dades dels últims anys d’Idescat que Gala és “l’única excepció” dels noms més posats que té una especial prevalença en una zona del país: l’Alt Empordà, on va viure Gala Dalí, la dona del pintor surrealista.
Marc, amb prop de 1.200 nounats anomenats així de mitjana cada any entre el 1997 i el 2021, ha anat caient sense aturador des que el 2014 va sumar 1.084 nous nadons. El 2022 va ser destronat com a nom més popular i, l’any passat, encara va baixar més fins als 347 nens. Pronostica que acabarà fora del top 15, però que “encara falta més temps”. Rabella ha ironitzat explicant que el fet de “dir ‘Marc’ a una classe i que es girin tots els nens” durant molt anys ha acabat fent canviar d’opcions de cop a molts pares.
<strong>L’adeu de Messi del Barça “ja feia pensar” en un curt lideratge de Leo</strong>
Això ha impulsat altres noms, com ara Leo, que si bé el 2022 va ser primer i aquest any tercer, continua entre els més freqüents de nen. Amb tot, l’especialista ja diu que el fet que Leo Messi deixés de ser jugador del FC Barcelona “ja feia pensar que segurament a curt termini no tindria tant d’èxit”, perquè en aquest cas, el nom “va molt lligat” al futbolista.
D’altra banda, Rabella opina que la moda per a nen són els noms “molt curts”, mentre que pels de nena hi ha més diversitat, amb formes com Martina, Júlia, Emma o Lucía entre els més emprats. Així, constata que els pares tenen criteris “diferents” per decidir en un o altre sexe. Sobre els nadons de sexe femení, ha destacat que Júlia i Martina “es mantenen molt”. De fet, fa 14 anys que s’han repartit el liderat ininterrompudament a parts iguals. L’any 2009, Paula va ser l’últim nom que va aconseguir el primer lloc abans de l’hegemonia actual.
Encara sobre les nounades, ha destacat el fet que el nom de Gala ha estat el més posat a l’Alt Empordà, amb nou nadons, una dada que “sembla” que es pot explicar per l’associació amb Gala Dalí, la dona del pintor Salvador Dalí. De fet, a la comarca hi ha 58 dones amb aquest nom en el conjunt de la població, una proporció de gairebé una de cada mil, entre les cinc comarques amb una ràtio més alta. Al Baix Empordà n’hi va haver 11 nascudes l’any passat, la proporció més gran sobre el total de nenes de tot el país.
<strong>Els criteris per triar es remunten al segle XIV</strong>
En general, entre els criteris per triar, el cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC creu que hi ha tendències creuades a usar “els noms que estan de moda”, i d’altra banda, “a voler-se individualitzar”. Una doble inclinació que, segons explica, “es dona ara i també històricament”. Així, analitzant les dades del XIV a partir dels fogatges, s’observa que “els noms també són molt estables” i que segueixen “el criteri de la moda i seguir la tradició”, però “això no vol dir que no hi haguessin noms amb freqüència petita”.
<strong>Noms territorials que s’estan perdent com Cinta i Narcís</strong>
Una dinàmica que abans tenia una gran influència eren els noms “que tenien representativitat territorial”, com ara Cinta a Tortosa o Narcís a Girona, però aquesta tendència “cada cop és menor”. Al Baix Ebre hi ha 389 dones anomenades Cinta, gairebé la meitat de tot Catalunya, i al Gironès hi ha 459 homes que es diuen Narcís, una quarta part de tot el país. Cap dels dos noms, però, superen la dotzena de nadons en els últims quatre anys sumats al conjunt de Catalunya.
Amb tot, Rabella recorda que, en alguns casos, “un nom desapareix però després hi ha una recuperació, com és el cas de Vinyet”. Es tracta d’un nom típic de Sitges, en honor al santuari de la Mare de Déu del Vinyet. De fet, a Garraf n’hi ha 120 del total de 917 tenint en compte totes les dones, la comarca amb un major nombre. I, malgrat que al tombant del segle XXI no n’hi havia més de 20 per any, durant la dècada passada van arribar a una quarantena o cinquantena cada any, i el 2023, 34 nenes es van anomenar Vinyet.
<strong>Els sons “més difícils de pronunciar”</strong>
L’expert de l’Institut d’Estudis Catalans no veu patrons especialment clars d’orígens del noms quant a l’idioma en els dos sexes. Si bé diu que els curts solen ser més catalans, n’hi ha que funcionen en més d’un idioma, i també d’altres de llengua castellana, com Lucía. Entre els estrangers, diu que destaquen Liam, Enzo i Hugo, així com Mia.
Un element que sí que pot ser un criteri és l’eufonia, és a dir, “que soni bé”. Rabella diu que “hi ha sons més complexos”, com ara l’erra, l’enya o les elles, que “són més difícils de pronunciar”, així com les paraules llargues, cosa que pot ajudar a descartar candidats. Alhora, hi ha sons “més dolços” que poden tendir a aparèixer en les tries dels progenitors.
